“No només està en perill la pervivència del llibre, sinó del lector”

Entrevista a l'escriptora Rosa Planas

Acaba d’entrar a la col·lecció Centelles. Són llibrets sobre els llibres, de només 14 x 9 cm, que edita amb cura J.J. de Olañeta. Ho ha fet entre títols com La col·lecció invisible de Zweig, La millor història del món de Kipling i L’amant de les llibreries de Claude Roy. Rosa Planas (Palma, 1957), llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana, novel·lista, assagista i poeta amb una vintena de títols al darrere, hi ha publicat Lliure entre llibres, un assaig breu, una mirada històrica i una reflexió sobre una supervivència del llibre en la qual ella creu, encara que observi el present des d’una actitud crítica i inconformista.

Si els llibres ens fessin lliures, creis que n’estaria en perill la supervivència o és precisament per això que hi està?

El llibre ha estat en perill sempre. És un objecte singular, estètic, però també està carregat d’armes perilloses: les idees. Per això històricament s’han cremat biblioteques, llibres i persones que els han escrit. El llibre no és un objecte innocu.

Esmentau un seguit d’amenaces per a la pervivència del llibre. La principal...

Avui, la principal amenaça és, evidentment, la tecnologia. I ho és perquè incideix de manera perillosa en l’educació dels infants i dels joves, en el sentit que ataca directament les bases del que és un lector: concentració -capacitat de parar atenció en la lectura-, memòria -atacada per tots els costats, fins i tot vilipendiada, encara que sense memòria no hi ha intel·ligència-, i la reflexió -el tercer pilar que s’està polvoritzant. Sense aquests tres pilars, no hi ha lector. Així que no només està en perill la supervivència del llibre, sinó que també està en perill el lector, com a persona que té aquestes condicions que li permeten arribar al llibre, comprendre’l i valorar-lo.

Tampoc no discutirem ara el valor de la tecnologia.

No, no, però alimentar-se només de tecnologia és la mort. No gaudim igual d’una posta de sol a Instagram.

Deixau-me fer l’exercici d’anar-vos a la contra... El llibre, al marge de l’objecte, és sobretot contingut.

El llibre és el contingut, sí, però també és el continent. L’estètica del llibre és important. La forma reflecteix el gust de l’autor i de l’editor, és el paper, la lletra, l’olor, és poder manejar-lo. El plasma et separa del contingut, d’aquella cosa càlida que és la lletra. A més, qui valora el llibre valora l’escriptor i l’editor.

I valora la llibreria. Vós feis un homenatge a les llibreries, especialment a les de vell.

Perquè m’agrada trescar i descobrir aquell llibre que em torna a posar en òrbita amb la literatura. M’agrada triar, no vull que em diguin quins són els deu llibres més venuts. Me’n fot que siguin els més venuts o que no es venguin, que siguin novetats o que tinguin molts anys. El mercat ens ha gregaritzat, només per interessos econòmics. Jo sempre he estat hipercrítica, gens gregària i molt independent. No vull que em duguin com un xot de corda, potser per això sempre m’he sentit incòmoda en el present. M’agrada pensar per mi mateixa i llegir per mi mateixa. Pas gust de trobar el meu llibre i sobretot que un llibre em trobi a mi.

Des de gairebé el començament d’aquest assaig, us demanau què és el llibre. Ho podeu respondre?

Convencionalment, tots sabem allò que és un llibre, però si sortim de la convenció, hem de pensar que el llibre és un instrument, una obra d’art, és un objecte únic de civilització, un símbol, és la síntesi de la intel·ligència humana... Són tantes coses el llibre, millor dit, pot ser tantes coses, i també pot ser no-res, o tot el contrari del que us he dit.

En la vostra mirada cap a la història del llibre, definiu el lector modern i el lligau a la llibertat. Com?

La impremta no només crea el llibre modern, sinó també el lector modern, que és aquell que vol i pot llegir amb la seva llengua -el llatí, com a llengua que era dels prínceps, de l’Església i del poder, perd la seva influència. La llengua de la gent obre una gran diversitat d’idees i els dona difusió. Així, la persona es descobreix com a animal polític, com a ésser pensant i, per tant, com a individu lliure.

Amenaçada la supervivència del llibre i la del lector, quin futur els preveis?

Mentre hi hagi persones lliures, hi haurà llibres. Ara bé, hem d’anar amb cura amb el que feim. No es poden arraconar obres clàssiques, cosa que s’està fent per un equivocat concepte del que és políticament correcte. Pitjor encara, s’estan modificant contes tradicionals per destinar-los a l’educació. Perquè no els facin por, ara la bruixa ja no és tan dolenta. Es fan vertaderes censures. I això, unit als dictats del mercat i el predomini tecnològic, són amenaces per a llibres i lectors. Tot fa preveure que el llibre serà més elitista del que és ara. I la cultura tornarà a ser una torre d’ivori, paradoxalment relegada pel sistema de consum.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF