Rosa Luxemburg: feminista, revolucionària i pacifista

Aquest dimarts es commemora el centenari de l'assassinat de la líder marxista

"El gener del 1919 vaig assistir a un míting del KPD [Partit Comunista Alemany] en què parlaven Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. Vaig saber que eren els líders intel·lectuals de la revolució, i vaig decidir que havia d'ordenar que els matessin. Seguint les meves ordres, van ser arrestats. A vegades, s'ha d'actuar fora de la llei. La decisió de matar-los no va ser fàcil... Però continuo pensant que va ser una decisió moral legítima", declarava Waldemar Pabst, capità de l'exèrcit prussià, el 1962. Pabst va ordenar l'assassinat de Rosa Luxemburg. Li van destrossar el crani a cops i la van rematar amb un tret al clatell. Van lligar el seu cos amb sacs plens de pedres i el van llançar al riu Spree. No van trobar el seu cadàver fins a setmanes després. Pabst, que era d'extrema dreta, estava convençut que els comunistes havien de ser esclafats.

La nit del 15 de gener del 1919, avui fa cent anys, desapareixia la dirigent marxista més important de la història del segle XX, antiga militant del Partit Socialdemòcrata Alemany, líder de la Lliga Espartaquista i fundadora del Partit Comunista d'Alemanya. Diumenge milers de persones li van retre homenatge a Berlín amb un acte al monument socialista que hi ha al cementiri de Friedrichsfelde, al barri de Lichtenberg.

Triple marginació

Luxemburg, però, va ser molt més que una líder política. Va ser una de les poques dones actives en política en un moment en què les dones ni tan sols tenien dret a vot. Es va llicenciar i es va doctorar en econòmiques quan poques dones anaven a la universitat. No va viure la seva vida com la dona d'algú, cosa que era un atreviment i tota una provocació a finals del segle XIX i principis del XX. I no tan sols va lluitar contra la marginació per ser dona. A més, era polonesa i jueva, dues peculiaritats que podien fer encara més difícil la vida a Alemanya.

La llibertat de pensar diferent

Luxemburg havia sortit de la presó poques setmanes abans de morir: el 23 d'octubre del 1918. Havia passat pràcticament els quatre anys de la Primera Guerra Mundial en una cel·la perquè havia demanat als soldats que es neguessin a combatre. Va escriure milers de cartes i articles. El 1915 escriu: "La guerra és un assassinat de masses metòdic i organitzat". L'agost del 1918 va acabar 'La Revolució Russa', una crítica als bolxevics. En aquesta obra, que no es va publicar fins al 1922, escriu: "La llibertat només per als que donen suport al govern –tant se val si són molts o són majoria– no és llibertat. La llibertat només pot ser la llibertat de pensar diferent".

La mateixa nit que van matar Luxemburg, van assassinar el seu company de partit, Karl Liebknecht. Una nota oficial va informar que li havien disparat per "intent de fuga". La nota oficial que acompanyava la mort de Luxemburg assegurava que l'havien "linxat les masses". Pocs dies abans de les seves morts, als carrers de Berlín havien aparegut cartells que deien: "Obrers, ciutadans! A la pàtria se li acosta el final! Salveu-la! Està amenaçada i no des de fora, sinó des de l'interior per la Lliga Espartaquista. Mateu els seus líders!"

El llegat de Luxemburg és tota la seva obra teòrica sobre el comunisme i algunes de les seves idees sobre socialisme i capitalisme, democràcia i dictadura, guerra i pau, nacionalisme, imperialisme i els drets de les dones que han inspirat moviments individuals i col·lectius dels segles XX i XXI. La líder comunista defensava que el capitalisme s'estendria als països no capitalistes per poder sobreviure i una vegada els territoris haguessin estat esgotats entraria en crisi i es col·lapsaria. Ella defensava la revolució obrera.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF