ÒPERA

Romeu i Julieta en el món d’‘Allò que el vent s’endugué’

Arriba al Liceu la producció de l’òpera de Gounod dirigida per Stephen Lawless

No, Julieta no es retallarà en el capvespre per jurar que mai més tornarà a passar a gana. Tanmateix, és difícil no pensar en la pel·lícula Allò que el vent s’endugué veient la posada en escena que el britànic Stephen Lawless ha creat per a l’òpera Roméo et Juliette, de Charles Gounod, que arriba avui al Liceu. Se’n faran vuit funcions, fins al 4 de març, protagonitzades pel tenor albanès Saimir Pirgu i les sopranos russes Aida Garifullina i Katerina Tretyakova, que es reparteixen el rol de Julieta: quatre funcions per cap. El repartiment el completen les les mezzosopranos Tara Erraught i Susanne Resmark i el tenor David Alegret, entre d’altres.

En aquesta coproducció de l’Òpera de Santa de Fe (Estats Units) i el teatre de la Rambla, la tragèdia dels amants es trasllada de la Verona del Renaixement a la guerra civil nord-americana (1861-1865), si més no estèticament. “L’època en què Gounod va escriure Roméo et Juliette [estrenada el 1867 a París] coincideix amb la de la guerra entre el Nord i el Sud”, explica Lawless per justificar el canvi d’època. Tot i així, el director d’escena no identifica explícitament els Capulet i els Montagut amb el Nord i el Sud, sinó que es limita a diferenciar-los pel color dels uniformes, però fugint del blau i el gris dels soldats de la Unió i dels confederats: aquí el clan de Julieta va de blau i el de Romeu de vermell. És com si Lawless no volgués anar més enllà en una analogia històrica que pot ser massa forçada, tal com van assenyalar algunes crítiques quan la producció es va estrenar a Santa Fe l’any 2016. Hi ha històries que encara que s’han adaptat a tota mena de contextos no funcionen necessàriament en tots els paisatges històrics.

Darrere la proposta de Lawless hi ha la voluntat de manifestar la seva disconformitat amb un món que considera assetjat per les divisions. “La divisió de Romeu i Julieta encara és present. Quan muntava l’òpera es va votar el Brexit, que està provocant un conflicte mot greu. I després, l’elecció de Trump també ha generat més divisió. Tot això ho he volgut reflectir en aquest muntatge”, diu Lawless, que veu la història de Romeu i Julieta com “una bona acció en un món salvatge, que contrasta el seu amor amb l’odi que els envolta i que, finalment, se’ls endú”.

Un entorn fúnebre

Hi ha altres decisions escèniques que tenen més a veure amb l’essència de la tragèdia dels amants, com ara situar l’acció en un entorn que pot recordar un cementiri. Això s’adiu amb el fatalisme de l’original de Shakespeare que Gounod va amplificar des del primer acte escenificant el funeral dels joves. “És el caràcter inevitable del resultat dels esdeveniments el que dona color a la música dels amants dissortats i, de fet, a tota l’òpera”, explica Lawless, que admira el talent de Gounod per fer que l’obra camini “endinsant-se en la foscor” abans de culminar en el duo de l’últim acte que van incorporar els llibretistes Jules Barbier i Michel Carré per reforçar dramàticament el comiat dels amants. Escenes com aquestes exigeixen més que química entre els cantants. “La veu del Saimir i la meva empasten molt bé -assegura Aida Garifullima, que debuta al Liceu precedida per elogis que la comparen amb Anna Netrebko-. A més, hi ha una connexió molt bona entre nosaltres, cosa que és fonamental quan cantes a l’amor”. Pensa el mateix Saimir Pirgu, que en la temporada passada del Liceu va ser Macduff al Macbeth de Verdi.

Per Josep Pons, que dirigirà l’orquestra, a Roméo et Juliette Gounod mostra “grans inquietuds harmòniques i un gust enorme per la melodia”. “És una òpera que reflecteix la maduresa amb què Gounod la va compondre i que conté una música amable però alhora profunda, feta des del sentiment artístic, no només per entretenir o per al lluïment dels músics. És més elegant, més perfumada. S’aparta de la robustesa alemanya i de l’arrelament a la terra de la música italiana”, explica el mestre Pons.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF