Cinema

‘Roma’ canvia les regles del joc dels Oscars

El film produït per Netflix i ‘La favorita’ lideren les nominacions dels premis amb 10 candidatures

'Roma', la memòria familiar feta cinema d’Alfonso Cuarón, va entrar aquest dimarts en la història dels Oscars. La pel·lícula és una de les favorites al triomf en la cerimònia que se celebrarà el 24 de febrer i lidera amb 10 candidatures -empatada amb 'La favorita'- les nominacions de l’Acadèmia de Hollywood, però el seu impacte va més enllà: 'Roma' és el primer títol produït per Netflix amb nominació a millor pel·lícula o direcció. És la primera aspirant al premi gros dels Oscars que no ha tingut una distribució cinematogràfica convencional i, per tant, de la qual no hi ha xifres de taquilla.

Gràcies a les 13 nominacions de Netflix -les 10 de 'Roma', les tres del western dels Coen 'La balada de Buster Scruggs' i una del curt 'End game'-, la plataforma online és el tercer estudi més nominat d’aquesta edició, només superat per Fox (20) i Disney (15) i per davant d’Universal (9) i Warner (9). A més, per oficialitzar la irrupció de Netflix en la primera línia de la indústria ahir es va saber que la plataforma està en converses per entrar en la Motion Pictures Association of America, que agrupa els grans estudis de Hollywood. Netflix ja es tracta d’igual a igual amb els gegants del cinema.

Cuarón fa història
Amb les seves nominacions com a productor, director, guionista i director de fotografia de Roma, Cuarón també ha fet història igualant el rècord de quatre nominacions per una mateixa pel·lícula que tenen Orson Welles (per 'Ciutadà Kane') i Warren Beatty (per 'El cel pot esperar' i 'Rojos'), i el podria haver superat si l’haguessin nominat pel muntatge o si la nominació a millor film de parla no anglesa de 'Roma' es pogués acreditar al director i no només al país. 'Roma', a més, empata amb 'Tigre i drac' com a film de parla no anglesa amb més nominacions de la història dels premis i és la primera pel·lícula de parla no anglesa que lidera les nominacions als Oscars en 91 anys d’història. El protagonisme del film de Cuarón en els Oscars és, en resum, una bona notícia per a la diversitat dels premis, tant pel que fa a llengua -a més de l’espanyol també se sent sovint la llengua indígena mixteca- com al model de producció.

L’èxit de 'Roma' fins i tot ha arrossegat les actrius Marina de Tavira i Yalitza Aparicio, nominades respectivament com a secundària i protagonista. Aparicio, que debuta amb 'Roma', competirà amb pesos pesants de Hollywood com Glenn Close, Lady Gaga, Melissa McCarthy i la favorita Olivia Colman, que competeix precisament per 'La favorita'. El drama de Yorgos Lanthimos sobre les intrigues de palau a la cort de la reina Anna d’Anglaterra també aconsegueix dues nominacions com a actriu secundària per a Rachel Weisz i Emma Stone. Contra 'Roma' i 'La favorita' competiran per l’Oscar a la millor pel·lícula, entre d’altres, la primera cinta de superherois nominada en la categoria, 'Black Panther, que suma set nominacions, una menys que el thriller polític 'El vicio del poder' i la comèdia policial 'Infiltrado en el KKKlan', amb la qual l’Acadèmia repara un greuge històric concedint a Spike Lee la seva primera nominació com a director. El mateix fa amb Paul Schrader, cineasta històric del New Hollywood i guionista de 'Toro Salvatge' i 'Taxi driver', a qui els Oscars han nominat enguany per primera vegada pel guió d’'El reverendo'.

Vuit nominacions acumula 'Ha nacido una estrella', tot i que l’absència de Bradley Cooper en la de millor direcció deixa tocades les seves opcions al premi gros. El mateix hauria de passar en teoria amb 'Green book', la triomfadora dels Globus d’Or, amb només cinc nominacions que no inclouen direcció; i tanmateix, l’èxit que va aconseguir fa uns dies el drama de Peter Farrelly als premis del gremi dels productors -un dels predictors més fiables del triomf als Oscars- la converteix de facto en la gran rival de 'Roma' per a l’Oscar a millor pel·lícula.

Aparicions inesperades
Les nominacions també han deixat sorpreses agradables com les tres candidatures de '¿Podrás perdonarme algún día?', comèdia indie que explica la història real d’una reconeguda biògrafa (Lee Israel) que falsificava cartes de les celebritats sobre les quals escrivia. Ironies de la vida: la protagonista, Melissa McCarthy, està nominada a l’Oscar el mateix any en què l’han nominat als Razzie per 'Quién está matando a los moñecos?' i 'El alma de la fiesta'. Una altra presència inesperada en les nominacions és la de 'La balada de Buster Scruggs', per la qual els germans Coen sumen la seva setena nominació com a guionistes. Tampoc estava prevista la nominació de Pawel Pawlikowski com a director per l’estupenda 'Cold war'. La categoria de direcció, per cert, llueix més internacional que mai: un polonès (Pawlikowski), un mexicà (Cuarón), un grec (Lanthimos) i dos nord-americans (Spike Lee i Adam McKay, per 'El vicio del poder'). I entre els actors destaquen noms habituals del cinema indie com Willem Dafoe, Sam Elliott, Samuel Rockwell, Adam Driver i una Amy Adams que va per la sisena nominació.

Però una de les grans sorpreses de les nominacions és l’aparició d’un film que no figurava en cap ni una travessa: 'Obra sin autor', de Florian Henckel von Donnersmarck, el nou drama històric del director de 'La vida dels altres'. El film, que va passar sense pena ni glòria per l’últim Festival de Venècia, no tan sols s’ha colat a la disputada categoria de millor film de parla no anglesa, sinó que opta a millor fotografia. Tampoc es veia a venir la nominació de 'Madre', el curt del cineasta madrileny Rodrigo Sorogoyen, que lluitarà per l’Oscar al millor curtmetratge de ficció que fa un parell d’anys va disputar Juanjo Giménez amb 'Timecode'. Serà l’única opció del cinema espanyol, que va veure com la comèdia 'Campeones' queia de la cursa dels Oscars en les primeres rondes.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF