Un Robinson màgic s'inventa un nou món al Grec

Barcelona.¿Què hauria passat si el Robinson Crusoe de Daniel Defoe hagués arribat a l'illa deserta i, en comptes d'intentar reproduir el món d'on venia, n'hagués inventat un de nou, amb una nova moral, una nova religió, un nou sistema polític? El personatge que protagonitza totes les novel·les d'Olivier Cadiot fa exactament això, es reinventa un entorn diferent amb un llenguatge original cada vegada.

L'escriptor francès era un jove poeta als anys 80, quan va topar amb el director Ludovic Lagarde. Ell el va incitar a escriure teatre i, després de Germans i germanes (1993), Cadiot ja havia quedat seduït per les posades en escena de Lagarde però no per la dramatúrgia: "Em va dir que preferia escriure novel·les que es poguessin adaptar al teatre", explica Lagarde. Amb aquesta condició van seguir col·laborant en obres com l'aclamada Le colonel des zouaves , en les quals sempre hi ha una espècie de Robinson fora lloc. I aquest personatge sempre és Laurent Poitrenaux, un dels millors actors francesos de la seva generació.

Olivier Cadiot, amb el tàndem Lagarde-Poitrenaux, va ser el primer escriptor convidat com a associat al Festival d'Avinyó, l'estiu passat, on van estrenar Un mage en été, que avui i demà portaran al Teatre Lliure de Montjuïc. "El director del festival em va dir que havia de canviar tots els meus plans per poder veure aquesta obra. És d'una altíssima sofisticació estètica i conceptual, entorn a un text poètic contemporani", alaba el director del Grec, Ricardo Szwarcer.

Un mage en été és un monòleg singular, que utilitza els imaginatius recursos que ha anat treballant Lagarde per traduir la riquesa i les sensacions de la novel·la a través del moviment, la llum i les tècniques sonores. Tot i que l'actor està sempre en un punt central de l'escenari, no està immòbil: "L'escriptura de Cadiot és tan rica que fa que el públic ja es creï les imatges del text, no necessitàvem que l'actor es mogués de lloc, però acaba suat, perquè hi ha un treball físic brutal -va dir Lagarde a la presentació del muntatge-. Poitreneaux aconsegueix donar una visió lúdica i popular amb el treball que fa".

La màgia negra dels nazis

Un mage en été té components autobiogràfics. "Cadiot va descobrir que a la seva família hi havia hagut un mag al segle XIX que havia conegut Victor Hugo i era progressista -revela Lagarde-. Va interessar-se per la màgia de l'època i va veure que era dolça, fins que els nazis al segle XX la van convertir en màgia negra i va alimentar el feixisme; aquesta és la seva matèria". A la primera part de l'espectacle, l'artista mag té la capacitat de colar-se en fotografies, en el futur, pot convertir-se en Nietzsche, pot escollir ser un altre; la màgia és artística i feliç. Però de mica en mica, el muntatge s'enfosqueix, surt la tragèdia humana, el seu poder és negre i amenaçant, i el mag no para de preguntar-se perquès.

El director desgrana que, entrallaçat amb aquest argument, hi ha temàtiques molt actuals, com la relació entre la màgia i les noves tecnologies: "El mag ho pot saber tot, com nosaltres amb el Google, però està aclaparat per aquest accés tan fàcil a tot, està ofegat, i busca una solució", descobreix Ludovic Lagarde. Aquest Robinson troba una sortida, i no és per mar.