Just un any després del debut de Lady Gaga a Barcelona, l'extravagant diva ja no ostenta el títol de reina del pop. Rihanna, que ahir va portar el seu Loud Tour al Palau Sant Jordi, en el primer concert obert al públic que l'artista feia a la capital catalana, li ha pres el ceptre.
El 2011 la supersexualitzada diva de Barbados ha recollit els fruits del cinquè àlbum, Loud (2010). També aquest any, molt recentment, la hiperactiva cantant ha publicat Talk that talk, el sisè àlbum des del 2005. Però el concert d'ahir era per celebrar l'hedonisme de Loud. I el Palau Sant Jordi, gairebé ple, es va rendir als malucs de Rihanna.
Més de mitja hora més tard de l'hora prevista, quatre grans pantalles circulars van baixar fins a l'escenari i es van afegir a la mitja dotzena d'enormes pantalles que ja hi havia. Tot plegat per garantir bones vistes de Rihanna, que va irrompre del fons de l'escenari, de dins d'una gàbia circular, amb uns naturals cabells castanys i arrissats, talons fluorescents de vertigen i minigavardina blava, mentre al Sant Jordi sonava -no gaire bé- l'èxit Only girl (in the world). No va trigar gaire a treure-se-la per quedar-se en biquini: Ri és famosa per la seva al·lèrgia a la roba, fins al punt que un granger nord-americà va aconseguir certa notorietat en demanar a la de Barbados que es vestís.
Amb una desena de ballarins, que es guanyaven bastant més el sou que els escassos músics que l'acompanyaven, la diva va defensar un parell de temes de Good girl gone bad (2007), l'àlbum que la va llançar a la fama, abans d'abordar el dance-hall -un dels estils que la diferencia de les altres artistes que juguen a la seva mateixa lliga- de Man down.
Va versionar Prince vestida amb frac, abans que les ballarines l'hi arrenquessin -van deixar al descobert un bodi de cuiro- i l'encadenessin i Rihanna interpretés S&M, tot i que no se'n va sortir del tot a l'hora de fer cantar el públic. Però si una cosa ja havia quedat clara en aquell moment del xou era que seria bastant més satisfactori mirar que escoltar, tot i que la veu carnosa de Rihanna estava a l'altura.
Després de protagonitzar un numeret pseudoeròtic amb un afortunat que havia pagat els 200 euros que valien les entrades VIP, que permetien veure el xou gairebé des de l'escenari, Ri es va calçar un minivestit amb peces metàl·liques i capa militar i va sortir a l'escenari damunt d'un tanc rosa, va tocar la bateria (més o menys) i va llançar les baquetes al públic. I mentre des de la pantalla Jay-Z rapejava la seva part de Run this town, la de Barbados es va deixar estimar pel públic de primera fila.
Després d'una tanda de balades (la primerenca Unfaithfull, Hate that I love you i California king bed) i un fragment enllaunat del seu primer èxit, Pon de replay, va arribar un altre dels moments més esperats de la nit, What's my name, amb coreografia urbana i -petita decepció- repetició de modelet. El tram final va comptar amb les incontestables Don't stop the music, Love the way you lie (Part II) -sense Eminem però sobre un piano volador- i Umbrella. Però va ser la nova We found love, l'únic tema de Talk that talk, la que va desfermar la catarsi.
