Ride i Sleater-Kinney, digne retorn als 90

Després de la catarsi col·lectiva oficiada per Patti Smith, la nit de divendres al Fòrum es va dividir sobretot entre el retorn al rock dels 90 de Ride i Sleater-Kinney i el hip-hop de Run the Jewels i Shabazz Palaces. Entremig, cal destacar la màgica actuació de Damien Rice, que es va presentar sol en un dels escenaris principals. Armat només amb la seva guitarra acústica i alguns pedals, l’irlandès va hipnotitzar els assistents amb el seu folk melancòlic mentre el sol es ponia lentament. La seva primera actuació a l’Estat va ser una lliçó de valentia i poder de seducció a l’abast de molt pocs i un concert més per al record d’aquest quinzè Primavera Sound.

Va ser en el mateix escenari en què els britànics Ride van protagonitzar la seva única actuació a Espanya, gairebé 20 anys després de la seva dissolució. Pioners del 'shoegaze' amb només quatre discos d’estudi del 1990 al 1996, les melodies vaporoses surant per sobre de tempestes elèctriques converteixen els d’Oxford en un d’aquests grups que comparteixen ADN amb l’essència 'indie' del festival. Malgrat que darrerament hem vist retorns dels 90 de tota mena, el de Ride va sonar absolutament vigent, sense un gram de nostàlgia i amb la formació original funcionant com una maquinària perfectament engreixada.

Mentre que els anglesos no presentaven repertori nou, les Sleater-Kinney tornaven amb un disc que, a més, és dels millors de la seva carrera. Els enganxosos riffs de 'No cities to love' (2015) van ser protagonistes d’un repertori que no va mirar enrere. L''indie' rock irat de Carrie Brownstein, Corin Tucker i Janet Weiss (ajudades per Katie Harkin) va convèncer que Sleater-Kinney no és un grup del passat sinó del present.

Mentrestant, els australians The Church lluitaven per connectar amb un públic força dispers, tant com la sensació que va deixar el seu concert. Molt a la vora, Shabazz Palaces servien d’aperitiu més experimental del que vindria després amb Run the Jewels. El duo de rap format per Killer Mike i El-P va començar amb el 'We are the champions' de Queen, i així van acabar, com a campions.

Els amants del rock més gamberro van tenir amb Death From Above 1979 el seu concertàs, mentre els britànics alt-J congregaven una multitud al voltant d’una proposta massa esteticista i amb poc contingut emocional.