Ricky Martin sedueix Tarragona a l’estil Las Vegas

TarragonaRicky Martin va fer suar la samarreta a unes 6.500 persones ahir a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. Va ser el primer dels tretze concerts què oferirà a Europa -deu a l’estat espanyol- per presentar el seu últim treball, Fiebre. Flanquejat per una potent coreografia de tres ballarines i tres ballarins i energia sense aturador, el porto-riqueny va lluir taules durant més d’hora i mitja en un espectacle en què va demostrar que el directe és el seu terreny natural.

Martin havia promès una festa a Tarragona i una festa va oferir només començar amb l’incombustible Maria. Això sí, en una versió amb reminiscències de Las Vegas -on ha actuat durant els seus dos anys de residència al Park Theater-, tan celebrada com l’original. Abans del “Bona nit, Tarragona!” de rigor ja s’havia ficat el públic a la butxaca -amb predomini femení, però també parelles amb fills- exhibint taules, ofici d’estrella i fent set canvis de vestuari.

Sabor llatí i embolcall nord-americà

Martin va anunciar que la seva intenció era “emportar-se somriures i mirades” i “fer-ho oblidar tot”. Va complir la promesa amb un espectacle mesurat i madur, impregnat del seu pas per Las Vegas. L’anglès va ser la llengua que va fer servir durant bona part del concert, sobretot a l’inici. Amb sabor llatí i embolcall nord-americà, el cantant va imposar-se encadenant sense treva Love you for a day i Drop, i desfermant l’eufòria amb el clàssic Adrenalina.

La banda ja estava escalfada amb She bangs i Martin va elevar encara més la temperatura fent pujar una noia a l’escenari durant Vuelve. La Cristina, d’Ucraïna, es va barrejar amb les ballarines com si hagués assajat la coreografia i va deixar-li caure al cantant: “Donde quieres tú estoy yo”.

Vestit de comandant o amb una bata de seda groga oberta, lluint una impecable americana negra o una jaqueta de lluentons amb una estrella a l’esquena, com si fos el mateix Elvis, Ricky Martin va fer el que va voler amb el públic de Tarragona. Va rebre tot l’escalf que va demanar, va demostrar complicitat amb els seus músics i compenetració total en les coreografies, que va dosificar amb sàvia maduresa a cop de sensualitat.

Pura energia sota control, el porto-riqueny es passejava d’esquena amb el micro alçat per damunt de les espatlles, entregant-se al públic i movent-se en la seva habitual barreja de cultures, estils i influències. Va prémer l’accelerador amb Jaleo, Más i un molt celebrat Livin’ la vida loca abans de mostrar el seu costat més íntim i solidari amb Somos la semilla mentre una impecable realització oferia a les pantalles imatges de la seva fundació per a la infància.

Traca final

Dosificant vitalitat, l’artista va interpretar un depurat Casi un bolero, Volverás, Disparo i Te recuerdo. Durant aquest tram va fer tornar boig el públic apropant-se al bar i fent treure fum dels mòbils. Però la treva va durar poc: de seguida va sorprendre amb un joc de llums vermelles i efectes de foc a les pantalles per acompanyar Fiebre, un tema en què han col·laborat el duo de reggaeton Wisin & Yandel. Les revolucions tornarien a accelerar-se amb Vente pa’ca. Martin va reservar les cançons de sempre per acomiadar-se per la porta gran. La bomba va posar dempeus l’auditori, que es va ensorrar amb Por arriba, por abajo. A les acaballes de l’espectacle es va deixar estimar lluint aliança i estimant-se amb el seu públic abans de rematar amb una contundent Mordidita mentre repassava les banderes dels diferents països que omplien la pista. Quan va arribar el torn d’Itàlia la veu es va enfosquir, però no va fer esment al tràgic enfonsament del pont de Gènova.