ANIT VAIG SOMIAR QUE PAUL AUSTER ERA DÉU

Escapar

Òrbita Editorial ha posat en marxa un projecte diferent, l’objectiu del qual és aconseguir publicar un llibre escrit pels mateixos lectors. El títol serà ‘Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu’. La idea és que els lectors hi enviïn els seus textos explicant experiències personals, familiars, sempre en primera persona; fragments de la seva vida, tal vegada íntims, potser inexplicables, dramàtics... Aquest és un relat de Marta Fernández Tous

Sempre em va agradar escapar-me. Ja de petita em contaven que botava del bressol, del parc on havia de jugar o que m’enfilava muntant escales amb els calaixos de la llibreria per arribar a allò que la meva vista no aconseguia veure. Em vaig escapar de casa per sortir als vespres, em vaig escapar quan vaig anar a estudiar a fora, em vaig escapar quan, estant fora de casa, vaig voler arribar a una ciutat encara més llunyana, em vaig escapar de més d’una relació, em vaig escapar a l’estranger, em vaig escapar d’una feina opressiva, em vaig escapar d’una ciutat estressant... i al final vaig tornar. Vaig tornar a la meva ciutat, a casa meva... vaig tornar i vaig sentir que estava bé aquí, en aquesta illa, on vaig sentir refugi, un lloc del qual ja no necessitava escapar-me.

Escapar per tornar, com qui arriba a casa esgotat d’un gran viatge i sent allò que va dir Dorothy en copejar els talons de les seves sabates robí: “There’s no place like home”.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF