Referents femenins, ciència-ficció, costumisme i fanzines

Varietat de temàtiques i llenguatges en els còmics publicats que es presenten al Còmic Nostrum

Magda Albis

5 min

Portades dels llibres i fanzines que es presenten en el marc del Còmic Nostrum.

PalmaNovel·la gràfica, àlbum il·lustrat, fanzine... Són diferents estils que engloba el considerat novè art, el còmic. Dibuixos seqüencials que constitueixen un relat. De gèneres n’hi ha tants com temàtiques possibles: aventures, ciència-ficció, costumistes, fantàstics o històrics. La historieta viu un bon estat de salut, “es publica moltíssim”, assenyala la il·lustradora Enriqueta Llorca. “L’edició de còmics ha reviscolat i està vivint una segona etapa daurada”, comenta la llibretera Neus Morey, i es refereix al primer període de prosperitat de la historieta als anys 80, quan el còmic s’expandeix i deixa de ser considerat el “germà petit” dels gèneres literaris.

En la setmana gran del còmic, amb la inauguració el passat dijous d’una nova edició del Còmic Nostrum i amb esdeveniments i activitats programades durant tot el cap de setmana, no només toca celebrar sinó també analitzar quin és l’estat del sector editorial de les vinyetes. Al cap i a la fi, el còmic és un gènere físíc, principalment. Tot i que proliferen els webcòmics i els e-còmics, el paper, en aquest cas, pren un sentit fonamental.

La llibretera de Norma Còmics i una de les membres del Clúster de Còmic, Neus Morey, afirma que “a Balears tenim una onada d’autors que fan feina a escala estatal i internacional” i continua assenyalant que “a Mallorca hi ha un brou d’artistes molt actius que fan de l’illa un territori molt ric en l’àmbit cultural”. Una mostra d’aquesta riquesa és la programació del festival de la historieta que es du a terme aquests dies a Ciutat. Amb les exposicions, xerrades, masterclass i altres activitats hi conviuen presentacions de diferents còmics tant d’autors locals com d’autors peninsulars.

Mallorca té nom de dona

Des de la Direcció Insular d’Igualtat posen en marxa una col·lecció de còmics dedicats a dones que han aportat alguna cosa rellevant a la societat mallorquina. Avui es presenta el volum dedicat a la paleontòloga Dorothea Bate, a la qual es deu el descobriment del Myotragus balearicus. La historieta ha estat creada per la dibuixant Elisa Martínez. Per la seva banda, Enriqueta Llorca presentarà diumenge el volum dedicat a les sabateres de la comarca del Raiguer. La il·lustradora ha duit a terme una investigació juntament amb la posterior materialització en vinyetes de les fàbriques de calçat de principis del segle XX a la zona d’Inca, retratant un col·lectiu anònim i femení.

La col·lecció ja ha retut homenatge a Catalina Homar, Clara Hammerl i Margalida Jofre.

Historietes premiades

Els guanyadors dels que possiblement siguin els dos premis més importants que s’atorguen a l’illa en l’ambit del còmic, el Ciutat de Palma i l’Art Jove, presentaran les obres guardonades en el marc del Còmic Nostrum.

Gonzalo Aeneas mostrarà Bajo el cielo de Marte, un western de ciència-ficció en un futur distòpic ambientat a Mart. El còmic, que ha realitzat juntament amb Enric Pujadas, que s’ha encarregat del guió, ha estat guanyador de l’Art Jove 2018.

D’altra banda, es presenta Uno de esos días d’Andrés G. Leiva, obra guardonada amb el premi Ciutat de Palma de còmic 2017. Es tracta d’una biografia de ficció ambientada en el barri de Còrdova pel qual l’autor solia passejar amb el seu pare.

Les presentacions es completen aquests dies amb les dels fanzines de Manuel Calvo Journey i Caves i de Laura Moreno Las chicas de la banda.

Edició i publicació

Els premis són una de les opcions que els dibuixants i historietistes troben per veure materialitzades en paper les seves creacions. Tots els autors entrevistats coincideixen que l’editorial és un sector complicat. “El públic que té el còmic a España sempre ha estat residual i gairebé tots els autors tenen una feina a part. Jo mateix soc mestre, la feina amb què sostenc la meva vida”, comenta Andrés G. Leiva.

Enriqueta Llorca afirma que l’àlbum il·lustrat, tant per a adults com infantil, es publica moltíssim, “està tot copat”, diu, i afegeix que “amb uns nivells i una qualitat bastant irregulars”. Llorca comenta també que de novel·la gràfica se’n publica però en menys quantitat.

Gonzalo Aeneas, tot i que diu que s’ha dedicat més a la il·lustració que no al còmic, sector en el qual s’està introduïnt a l’actualitat, afirma que no hi ha indústria. “Anava a dir que és una indústria bastant difícil, però és que crec que tot just no n’hi ha i és molt complicat accedir-hi”. Aeneas ha publicat el seu treball amb Apache Libros i afirma que, tot i ser una editorial recent i no gaire gran, l’oferta que va rebre fou bona i el tracte, “exquisit”. No té bones paraules, però, per a tot el gremi. “Al món editorial hi trobes de tot, des de gent que només va a allò segur, que sap que funcionarà, i ho entenc completament perquè és un negoci, fins a gent que el que intenta és estafar-te. Hi ha editors a escala estatal que fan el que sigui per la seva ambició, però hi ha de tot, com pertot”, explica Aeneas.

En aquest sentit, Llorca assenyala que, tot i haver-hi molt de moviment editorial, cada casa té una línia molt marcada, “l’editor ja sap molt bé què vol treure”, diu, i assegura que “n’hi ha moltes, però això no implica que sigui fàcil moure la feina”.

Repartiment de beneficis

El polèmic 10% que se’n du un autor d’un còmic davant el 50% que es queden el distribuïdor i la llibreria i el 40% de l’editorial, és una de les reivindicacions del sector. “T’adones que, al final, els beneficis que obtens són molt marginals i és molt complicat dedicar-se a això a temps complet”, diu Aeneas. I recorda que “si nosaltres no féssim el contingut i el producte, al final tant l’editor com el distribuïdor no tindrien material per vendre”.

Còmic suec, negre, terrors femenins i botelles il·lustrades

Un dels plats forts del Còmic Nostrum són les exposicions que enguany es duen a terme al Casal Solleric. Swecomic ofereix una panoràmica del còmic suec actual. Hi participen fins a 12 dibuixants i col·lectius, entre els quals hi ha Max Anderson, Erik Svetoft, Daria Bogdanska i Sara Granér, entre d’altres. Dins la mateixa mostra hi ha una part dedicada a les dones dibuixants de Suècia i a pòsters amb la temàtica del #metoo. D’altra banda, es dedica una exposició a dos referents del còmic estatal, Keko i Kim, darrer Premi Nacional del Còmic el 2010. Ambdós presenten les seves darreres obres, relacionades amb el còmic negre. La mostra El terror de las nenas, que aglutina originals de diferents autores del Clúster, tracta de terrors que afecten l’univers femení. Al pati s’hi exposa Vinyes i vinyetes, una selecció d’etiquetes de vi il·lustrades.