BarcelonaCarla Rovira es defineix com una dona de teatre “d’esquerres i feminista, i amb totes les meves contradiccions, absolutament”. Després de fer justícia amb la seva família i donar una dimensió col·lectiva a un episodi marcat per la Guerra Civil amb Màtria, avui estrena a El Canal, dins el festival Temporada Alta, un altre muntatge d’alt voltatge: Calla, Hamlet, calla. El director del festival, Salvador Sunyer, li va encarregar un muntatge sobre la llibertat d’expressió sense posar-li cap límit. Rovira va decidir agafar el clàssic de William Shakespeare com a motor per escriure una versió “rebentada” del text, per revelar els “eixos d’opressió” de l’actualitat com “la censura, l’autocensura i les legalitats que ens trobem en aquest estat”. També per posar de relleu els diferents matisos que la repressió adquireix a Hamlet i en el personatge d’Ofèlia. A Salvador Sunyer li hauria agradat que Calla, Hamlet, calla fos l’espectacle inaugural d’aquesta edició del festival, però no va ser possible per qüestions d’agenda de Carla Rovira. “És bastant gros el que està passant amb la llibertat d’expressió. Mai se m’hauria passat pel cap que haguéssim de tornar a sortir amb això després de tants anys”, lamenta Sunyer. Després de la funció d’aquesta nit a Salt, no n’hi ha cap més de prevista.
Per a Carla Rovira, el dilema que afecta Hamlet i que es pot traslladar a l’actualitat és el dubte entre “actuar o no actuar”. “Crec que l’autocensura és el que està havent-hi avui dia. Ens preguntem si podem fer o no, si podem anar contra el poder i fins a quin punt em poso en risc quan actuo”, diu l’artista. “En la societat hostil en què estem -subratlla-, en la qual cada vegada és més difícil expressar-se i significar-se, ¿fins a quin punt podem actuar?”. El text de l’obra és fruit del treball col·lectiu que Carla Rovira ha fet amb els altres dos intèrprets, Laura Blanch Bigas i Ramon Bonvehí Rosich, amb qui va treballar a Màtria. A més també hi apareixeran -Rovira no vol donar cap detall per no fer spoilers - l’escriptora Bel Olid, la mediadora sociocultural Adama Boiro, la politòloga Laura Medina i, virtualment, el raper Valtonyc. “Una de les coses importants era poder incloure altres veus a l’espectacle que aportessin contingut polític”, explica l’autora. Del text de Shakespeare n’han quedat els “ greatest hits ” que motiven l’acció de Hamlet, com el monòleg del ser o no ser i l’escena dels enterramorts. A més de la llibertat d’expressió, Rovira també denuncia la pressió perquè els ciutadans siguin cada vegada més “literals”: “Ens estan robant les metàfores, els símbols i l’abstracció. Ara ja no pots dir res que no es vegi d’una manera literal, i si l’art parteix d’algun lloc és de la metàfora. Fer metàfores ens ajuda a entendre’ns millor”.
L’objectiu de Rovira és contribuir que els espectadors es posicionin. “El més important és que el públic acabi decidint on està en tot plegat i prengui les seves pròpies decisions. Sortim al carrer perquè és llibertat d’expressió, però ¿on et situes entre tots els matisos?”, conclou l’artista.
