Troben en una fossa navarresa Ramon Haro, un pres republicà que va participar en una evasió massiva

L'ADN del fill ha permès recuperar les restes del jornaler, assassinat el 1938 en plena fugida

El 22 de maig del 1938, 795 presos republicans van protagonitzar una de les grans evasions de la història d’Europa. Aquell dia era diumenge i, aprofitant que hi havia pocs militars al fortí de San Cristóbal, a Ezkaba, prop de Pamplona, van fugir al crit: “Sou lliures! Cap a França!” Només tres van aconseguir creuar la frontera i 200 van morir a trets. Un d’aquests presos era Ramon Haro Gómez. El van matar després d'una persecució desesperada i estava enterrat, amb dues persones més, a la fossa d’Esteribar, a uns vint quilòmetres de Pamplona.

Les mostres d'ADN del fill han permès identificar-lo

S’ha sabut fa tan sols pocs dies. La fossa va ser exhumada l’estiu del 2016. Aquell mateix any, el fill de Ramon Haro Gómez, Ramon Haro Garcia, que residia fins fa uns anys a l’Hospitalet de Llobregat, va facilitar mostres d’ADN a la Generalitat. La família havia inscrit el cas uns anys abans al cens de persones desaparegudes. L'octubre passat, la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat va traslladar les mostres d’ADN del fill a l’Institut Navarrès de la Memòria. El conveni entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat foral de Navarra es va signar aquest setembre amb l’objectiu de compartir perfils genètics i identificar víctimes localitzades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme.

A les cel·les del fortí de San Cristóbal hi havia 2.947 presos. Es considerava una de les presons més segures del bàndol franquista i la majoria dels que van tancar-hi eren presos polítics. Segons la direcció general de Memòria, la Guàrdia Civil va capturar i executar Ramon Haro i dos reclusos més a Esteribar, a uns 20 quilòmetres de la presó: “Posteriorment, veïns del poble van enterrar els tres homes en una fossa al mateix prat en què havien sigut assassinats. Ramon Haro Gómez era un jornaler d’Encinas de Abajo (Salamanca). Estava casat i tenia dos fills. Va morir amb 26 anys”. Fa anys que s’investiga el terreny a l’entorn del fortí, perquè els presos que van morir a mans de la Guàrdia Civil i els requetès estan enterrats en diferents fosses i cementiris de la zona. Va ser una massacre, perquè els fugats que van intentar arribar a França no coneixien el terreny, molts anaven descalços i mal vestits i tenien molts problemes de salut, perquè portaven mesos sobrevivint amb aigua i patates.

Les condicions en què vivien eren tan lamentables que alguns van morir de fam i malalties mentre eren a la presó – 435 segons l'Institut Navarrès de Memòria–. Un dels funcionaris de la presó va denunciar-ne el director, el qual va ser jutjat per haver-se quedat amb part dels diners destinats a alimentar els presos, i fins i tot se l'acusava de vendre el menjar al mercat negre. Va ser absolt. S egons l'Institut Navarrès de Memòria, els expedients penitenciaris de la presó constaten que es va instal·lar un sistema d'eliminació física, a Navarra. Molts presos, amb l'excusa dels trasllats, eren entregats a les milícies perquè fossin assassinats.

A Espanya, segons l'estudi que va publicar la historiadora  Lourdes Herrasti, s’han exhumat entre el 2000 i el 2018 743 fosses i s'han localitzat 9.009 morts. A Catalunya, el Programa d'Identificació Genètica ha permès identificar vuit persones que estaven enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Generalitat ha obert 32 fosses gràcies al pla de fosses, el programa que des del 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses. Les excavacions del pla han facilitat la recuperació de 316 persones. 

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF