Ramón Esono Ebalé guanya el 9è Premi Veu Lliure

Palma“Els meus dibuixos tracten de reflectir aquesta línia antidemocràtica que vivim i això t’aporta problemes, sobretot si ets d’un país petit com el meu”, explica Ramón Esono Ebalé. El seu nom es propagà per les xarxes socials i els mitjans internacionals fa poc més d’un any, quan va ser detingut al seu país, Guinea Equatorial, pels seus dibuixos, crítics amb el seu president, Teodoro Obiang.

El PEN Català el guardonà anit amb el premi Veu Lliure, que anualment reconeix un escriptor perseguit al seu país per les seves idees i pels seus treballs. En el seu cas, se’l reconeix per la seva lluita per la llibertat d’expressió a Guinea.

L’entrega del guardó, que enguany arriba a la 9a edició, sol coincidir amb els actes commemoratius al voltant del Dia internacional de l’escriptor perseguit, que cada any és el 15 de novembre.

Eina de denúncia i consciència

Esono, que és autodidacte -ja que a Guinea “no hi ha galeries d’art ni s’ensenya dibuix” diu-, va començar publicant en un blog, Las locuras de Jamón y Queso, dibuixos “agressius” i crítics amb la realitat política de Guinea, sotmesa a una estructura dictatorial des del 1968, quan es va independitzar d’Espanya. “Es viu una dictadura fèrria i que ha portat a un nivell molt malaltís els temes de la corrupció, de l’abús de poder, del nepotisme. El règim polític contrasta molt amb les ànsies d’una població ja minvada per tot el que està passant”.

La publicació de la seva novel·la gràfica La pesadilla de Obi (2014) va ser “la gota que va fer vessar el tassó”. Prenent com a figura central de la novel·la el dictador Obiang, l’humanitza enfrontant-lo a situacions quotidianes per als guineans: la sanitat, el mercat, els preus dels productes bàsics i l’església. El duen a territoris allà on es pugui sentir com un humà, llevant-li “l’estatus de Déu que té ara”, comenta. “Davant una estructura de Déu és molt difícil criticar. Si critiques Al·là, acabes com la gent de Charlie Hebdo ; si critiques Déu, acabes com Willy Toledo. Hi ha una tendència a pensar que Déu és intocable”. Esono comenta que Déu és una estructura que alguna gent ha adoptat com a metodologia per controlar els altres i assenyala que “Obiang això ho fa perfectament”.

Detenció i presó

El 16 de setembre de 2017 va ser arrestat a Malabo per ser interrogat pels seus dibuixos crítics amb el president Obiang. Posteriorment, se l’informa que és investigat per blanqueig i falsificació de capital. Després d’un judici, Esono és enviat a la presó de Black Beach. “Hi entr amb la tranquil·litat que del que se m’acusa és un fake enorme, tot i que a mi m’acusaven d’una cosa molt grossa. Altres simplement hi eren per fumar”. Després de sis mesos i una campanya internacional per alliberar-lo sense precedents, Esono surt de la presó. “Dins aquesta situació infernal, la meva posició era privilegiada, perquè se’t protegeix més quan el món està pendent de com és el teu dia a dia”. En sortir, se’n va a l’exili. “Visc fora de Guinea sense estatus d’exiliat perquè no l’he sol·licitat, però sí que estic en un exili psicològic, perquè no em recomanen anar al meu país, on viu el 90% de la meva família”.

“Artivisme”

El dibuixant, que ha estat censurat nombroses vegades, destaca pel seu compromís amb la realitat política i social del seu país jugant amb elements que no sols evoquen la política africana, sinó que es posiciona d’una manera crítica davant la realitat del territori espanyol. “Espanya ha anat fent bastants passes cap enrere: la llei mordassa, la persecució i empresonament dels líders polítics de manera arbitrària, l’aplicació del 155, l’auge de l’extrema dreta...”. I assegura que això passa perquè el sistema democràtic falla.

En parlar de projectes de futur, comenta:“Jo el que vull fer són còmics, ja siguin contra el règim o d’aventures”, diu Esono, que treballa en un projecte ambiciós anomenat 218. Per a l’any que ve prepara dos còmics que es publicaran amb diferents editorials d’Europa i Àfrica. La petjada que vol deixar al món són els seus fills i els seus dibuixos, i que el recordin afirmant: “Va somiar de fer còmics i aquí hi ha els resultats”.