TEATRE

Rafel Duran: "L'objectiu és parlar de l'abús de poder"

Conversa amb el director mallorquí, que prepara amb Produccions de Ferro una nova versió d''El rei Herodes'

Rafel Duran (Sant Llorenç del Cardassar, 1962) és l'encarregat de dirigir una nova versió d' El rei Herodes , també coneguda per L'adoració dels Reis , de Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella. L'encàrrec va arribar de Produccions de Ferro, de Toni Gomila, actualment de gira per Barcelona, on representa amb no poc èxit la tan reconeguda Acorar , tot un esdeveniment, un fenomen sociològic sense cap mena de dubte, com és també un fenomen teatral. No s'aturen de representar-la ni d'aconseguir premis i nominacions, com el Serra d'Or de la crítica i ara la possibilitat de tornar a Manacor amb el premi Butaca.

Com tothom sap, Rafel Duran també n'és el director. Amb ell parlam de teatre, i d'Herodes, rei , una tasca que no resulta gaire senzilla. És com un torrent desbordat que brolla passió, l'única manera d'arribar on ell ha arribat. És el director més reconegut de les Illes, tant aquí com al Principat. De fet, la seva vida transcorre amb un peu a Mallorca i un altre a Barcelona, on va estudiar direcció a l'Institut del Teatre i on començà la seva carrera. Quan dirigí per primer cop a Mallorca ja era un jove director reconegut, segurament per l'èxit aconseguit el 1993 amb La nit just abans dels boscos , protagonitzada per Mingo Ràfols, de Bernard-Marie Koltès, que després han posat sobre els escenaris, i quan dic després ho dic amb tot el que això vol dir, ni més ni menys que Patrice Chéreau, Alex Rigola i actualment en cartell al Romea barceloní, dirigida per Roberto Romei. Al seu llarg currículum podem trobar, entre d'altres, Marburg , la impressionant i perfecta adaptació de Mort de dama, i El mercader de Venècia , totes al TNC, o ni més ni menys que Anna Bolena , l'òpera de Gaetano Donizetti al Gran Teatre del Liceu. Al teatre Principal de Palma va arribar l'any 1996 amb La dida , del seu paisà Salvador Galmés, per ventura l'autèntic embrió d'aquest Herodes, rei .

La tradició d' El rei Herodes

Dic autèntic per la lectura que va dirigir Duran de la narració curta del mateix autor, Ja fa vint anys , de 1910, que contava una funció d' El rei Herodes , interpretada per Toni Gomila i Lluqui Herrero, amb la qual cosa, com destaca el director, com a mínim l'any 1890 ja es representava pels pobles de tota l'illa.

Rafel Duran diu que el que més li interessa de dirigir una obra "és el procés, que és allà on després el substrat del que vol dir surt a la superfície i desemboca en el resultat final". El procés d' Herodes, rei ha estat prou interessant. Amb el rostre il·luminat conta com el va impressionar veure a Sant Llorenç a principi dels setanta la representació d' El rei Herodes , tal com veure cantar La Sibil·la, que la seva família li contava que durant molts anys s'havia oblidat i que la recuperació era tot un esdeveniment.

Ho era!, la representaven a cada poble, a cada barri de ciutat, i cadascú en feia la seva versió. Rafel Duran diu que per arribar a aquesta darrera versió ha trescat una mica per tot. Ha llegit el que el doctor Joan Mas i Vives va escriure sobre aquesta petita joia, ha esbrinat dins la documentació que li aportà Pere Terrasa, ha estudiat les representacions de Manacor, Son Macià, Sant Llorenç, s'Alqueria, Son Sardina, i naturalment en l'esmentada Ja fa vint anys , on Salvador Galmés contava que el rei sempre anava vestit a la manera medieval, els soldats amb els vestits de la mili, el secretari vestit a l'època, com que no tenien estrelles per al general retallaren els ors d'un joc de cartes, i que els doctors de la llei eren els més alts i prims del poble, "pareixien dos paraigües plegats".

Rafel Duran ens conta que els doctors de la llei haurien de ser dos personatges seriosos, però clar, la gent aprofitava l'avinentesa per fer una mica de befa a l'Església, encara que no podem oblidar, assegura amb cara maliciosa, que tota representació medieval era religiosa, per tant aquesta peça era un espot publicitari de l'Església i el que hauria de ser una tragèdia, la matança dels nadons, queda convertit en una comèdia, en la qual naturalment el rei Herodes és el dolent de la pel·lícula.

Circumspecte remarca que aquest capítol de la història, el del rei Herodes, no està documentat. "El problema és que el cristianisme converteix la religió en història, mentre que el budisme és conceptual i el judaisme, una opció de futur". Com no podia ser d'una altra manera amb El rei Herodes entre les mans, "hem canviat personatges, hem fet escenes noves, perquè no es tractava de fer una representació de la de Moyà, que és perfecta, però la nostra és una altra cosa, naturalment amb un tronc dramatúrgic comú".

Torna al principi i conta la conversa amb Toni Gomila. Volien trobar un corpus teatral propi, com també diu l'actor i productor, o com ho diu Duran: "Ja que no tenim clàssics, ho farem des de la tradició, encara que sigui rural".

Tradició, però cap endavant

Pel que fa al concepte d' Herodes, rei , confessa haver begut de la Commedia dell'arte per després explicar que en teatre sempre pots anar a la fidelitat temporal o cap endavant, "i jo he triat cap endavant". De fet, hi ha algunes fotografies promocionals de l'obra en les quals els protagonistes semblen sortits d'un film de Tarantino. "El nostre Herodes és contemporani, el protagonista té pànic que el fotin fora de la cadira, i a sobre algú arribat del cel", comenta. "Jo dic als actors que tinguin en compte que ara podem entendre que algú pugui arribar del cel, però en aquell temps era del tot incomprensible". I remata: "D'alguna manera l'objectiu d'aquesta obra és parlar de l'abús de poder, de les víctimes, del poble. Tot sense oblidar la part còmica".

També parlàrem de la seva relació amb Rafel Lladó, a qui va conèixer com a director artístic quan va muntar La dida . "Vàrem prendre un cafè al Solleric i des del primer moment ens vàrem fer amics per sempre", apunta. "Jo som molt obsessiu i Rafel Lladó sempre ho sap traduir". Han col·laborat sempre i sense cap interrupció des de fa desset anys.

L'escena a Mallorca

També va sortir a la conversa com ha evolucionat el teatre a les Illes d'ençà d'aquests desset anys i ho diu amb claredat meridiana: "Per fer el càsting de La dida " vàrem tenir molts problemes. Avui no en tindríem cap. De fet, ja no en vaig tenir cap a Mort de Dama . De la direcció d'actors assenyala que és fonamental el bon rotllo, la complicitat. "Quan començ a assajar ho tenc tot molt clar, però són els actors els que fan créixer els personatges, hi aporten diversitat, sempre posant-hi molta informació addicional". Està encantat amb els actors d' Herodes, rei: Santi Pons, Rafel Ramis, Joan Bibiloni, Joan M. Vadell, Àlvar Triay i Toni Gomila.

Una frase per definir-lo: "Dirigir et fa tornar molt eclèctic".

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF