Rafeques, ‘La barberia’ i Fra Tuck

La casa de la família Canut a Gerri de la Sal és al peu de la carretera que va de la Pobla de Segur a Sort. Res feia més feliç Carles Canut que la salutació alegre dels veïns del seu poble i els passavolants: “Hola, Rafecas!” No importa que ja hagin passat més de trenta anys; s’estimava el seu mític personatge de Vostè jutja igual que el primer dia. Perquè l’acostava a la gent i el vinculava amb el seu poble, cosa fonamental per a aquest actoràs d’enormes papers sobre l’escenari a qui la popularitat va arribar gràcies a un programa de tele. Bé, no només a un. Va ser un dels membres il·lustres de La barberia, la tertúlia de futbol que es va inventar Pitu Abril i on li encantava exclamar als quatre vents que era perico fins al moll de l’os. Ah, i els que conservem malaltissament a la memòria les sèries de TV3 dels anys 80 i 90 no podem sinó recordar aquella Agència de viatges en què compartia cartell i rialles amb el gran Ovidi Montllor.

El doblatge era una de les seves facetes menys conegudes, però si afinaves bé l’oïda era fàcil detectar la seva veu camuflada en petits papers, molt poques primeres espases, de desenes de pel·lícules i de sèries de dibuixos animats. Me’n recordo especialment del Fra Tuck de Robin Hood, príncep dels lladres. És el que tenen els films generacionals, que et queden mil detalls incrustats al subconscient.

M’explica el seu cunyat, el gran amic Carlos Pérez de Rozas, que si d’alguna cosa positiva ha servit la llarga i dolorosa malaltia del Carles ha sigut perquè ningú hagi marxat ni un sol moment del seu costat: la seva dona, els seus quatre fills i els seus quatre germans. Pels racons verds del Pallars Sobirà se sent, alt i clar, “Adeu, Rafeques!”

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF