Quina consciència identitària tenien els cristians mallorquins en les edats medieval i moderna?

L'historiador Antoni Mas presenta aquest dijous a Can Alcover l'assaig amb què ha guanyat el premi Mallorca de Creació Literària

L’historiador i professor de la UIB Antoni Mas presentarà demà a Can Alcover  Llengua, terra, pàtria i nació, l’evolució de la consciència identitària dels cristians de Mallorca entre els segles XIV i XVII (Documenta Balear, 2020), l'assaig amb què va guanyar el Premi Mallorca de Creació Literària l'any passat . L'autor estarà acompanyat pel director insular de Política, Lluís Segura, i l'invstigador històric i escriptor Damià Ferrà-Ponç.

Amb aquest estudi, Mas ha volgut explorar com es definien identitàriament els cristians en les edats Mitjana i Moderna. Explica que, al contrari del que a vegades es pensa, aquestes edats "no són monolítiques”, sinó temps en què “hi havia diversitat de pensament” i “es podien tenir quatre identitats al mateix temps”. A l’Edat Mitjana, l’historiador recull quatre àmbits d’identitat: el fet de ser català, mallorquí, cristià i la fidelitat al rei. I explica que una persona en podia tenir unes quantes i destacar o defensar-ne una de concreta segons les circumstàncies.

Quant al sentiment de catalanitat, el també professor de la UIB explica que a Mallorca popularment s'articulava "per oposició a les minories segregades; però, en canvi, es deien mallorquins davant els catalans de Catalunya”, exemplifica. El paradigma canvia a partir del s. XVI, quan la Corona d’Aragó entra dins la monarquia hispànica “i el sentiment de catalanitat es va esvaint”.

Es crea un discurs, des de les autoritats i els intel·lectuals vinculats a elles, que concep Mallorca com una nació d’Espanya i d’origen català, que reivindica quan creu que ho ha de fer. Hi ha un altre discurs, que es consolida des de la noblesa i els militars, que diu que els mallorquins són espanyols. Finalment, hi ha el relat –“que sembla que prové de l’Església”– que entén Mallorca com una nació “amb llengua catalana, l’ús de la qual s’ha de reivindicar”, desgrana l’autor.

En l’assaig, Mas també ha volgut veure com canvia el significat d’Espanya per als mallorquins. “Entre els segles XIV i XVI, Espanya és un concepte geogràfic diferent a Mallorca, però de mica en mica es va transformat en una versió semblant a la que tenim d’Europa: un àmbit amb institucions polítiques en comú, però que no determina una identitat primordial”, explica. A final del XVII, ja apareix Espanya com a nació”, conclou.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF