Querella contra els magistrats franquistes que van condemnar homosexuals
El consistori barceloní acusa sis jutges per crims de lesa humanitat
BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha interposat una querella per crims de lesa humanitat contra sis magistrats que van dictar 553 condemnes contra el col·lectiu LGTBI entre el 1956 i el 1977. Sota la llei de ‘vagos y maleantes’, reformada el 1954, i substituïda el 1970 per la llei de ‘peligrosidad y rehabilitación social', el franquisme, sobretot als anys 70, va dedicar-se a fer cerca i captura de possibles acusats als parcs, descampats, bars d’ambient...
La llei va estar en vigor fins al 1979 i els acusats a vegades eren internats en centres de reeducació o colònies agrícoles de treballs forçats. Tenien un mòdul específic a la presó Model de Barcelona, la setena galeria, una dependència més petita que la resta, que havia sigut presó de dones i on els interns patien tota mena de vexacions. "Els separaven per evitar el contagi perquè consideraven que era una malaltia o una ofensa a la nació espanyola", assegura el tinent d'alcaldia Jaume Asens. El consistori sap el nom dels jutges però desconeix si continuen vius.
Esquivar la llei d'amnistia
La querella s’ha presentat al jutjat número 17 però aquest s’ha inhibit i l’ha traslladat a la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aconseguir presentar la querella no ha sigut fàcil perquè accedir als arxius i als expedients judicials contra el col·lectiu LGTBI ha sigut un procés lent i complex. Asens età convençut que el consistori podrà esquivar la llei d’amnistia del 1977, utilitzada pels juristes per no investigar ni perseguir els crims franquistes: "No són delictes polítics sinó que se’ls va jutjar per la seva orientació sexual, per ser qui eren, és homofòbia institucional", assegura el tinent d’alcalde.
Segons Asens, els jutges tampoc podrien emparar-se en la legalitat franquista, ja que hi ha precedents en què els funcionaris van ser condemnats per aplicar una legislació que anava en contra dels drets humans. Per exemple, el 1996 el Tribunal Constitucional Federal d’Alemanya va dictar una sentència emblemàtica coneguda com 'els guardians del mur'. La sentència fa referència als anys en què Alemanya estava dividida i la RDA autoritzava els militars que vigilaven el mur a disparar contra els que intentaven passar a l’altra banda. Els inculpats van argumentar que simplement complien la llei i obeïen les ordres dels seus superiors. El tribunal va utilitzar la fórmula Radbruch, que defensa que "la injustícia extrema no és dret".
