18/01/2012

Que les pestanyes se'n vagin volant

3 min
Que les pestanyes se'n vagin volant

Negaré haver-ho escrit: abaratir el somni no és ben bé un malson

Són paraules de Sèneca: "Tinc menys que no esperava; però potser he esperat més que no devia". El volum Aurea Dicta de la col·lecció Bernat Metge ens confirma que els clàssics ja ho havien pensat gairebé tot. Però no escarmentem i repetim segle rere segle els mateixos errors. Si aspirar a massa ens condueix de dret a la frustració, potser es tracta de marcar-nos objectius assumibles. La política pragmàtica del peix al cove sovint ens acaba empetitint, és cert, però el possibilisme no sempre és una mala cosa. Negaré haver-ho escrit: abaratir el somni no és necessàriament un malson. M'agrada la gent que vol la Lluna, la que no s'acontenta d'entrada amb la llum d'un fanal, però he rebut prou bufetades de realitat per admetre que, a vegades, rebaixar les expectatives pot ser un bon negoci.

La felicitat és proposar-te un repte improbable i sortir-te'n. Però l'ombra del fracàs és allargada, i malparida. De tant en tant convé tocar de peus a terra i acceptar que el fanal també permet veure-hi clar. I la Lluna que s'ho miri des de dalt i rigui per sota el nas. Quan no pot ser no pot ser, i a més és impossible.

Potser hauria de prendre exemple del meu fill de tres anys. Diumenge li va caure una pestanya i els seus germans li van explicar que havia de demanar un desig. Va desitjar que la pestanya se n'anés volant. Va bufar. El desig es va complir.

Demà surt el nou Paul Auster en format digital i en primícia mundial

Formulo ara un desig possible, a compte de la primera pestanya que em caigui: m'estrenaré en la lectura digital amb el nou llibre de Paul Auster, Diari d'hivern . Tant Edicions 62 en català com Anagrama en castellà posen a la venda demà la versió digital de l'obra, a un preu promocional de 10,99 euros. En paper arribarà a les llibreries el 2 de febrer, i a partir d'aquest dia l' e-book valdrà quatre euros més. El llibre, atenció, surt en primícia mundial en català i castellà: en anglès no es publicarà fins a l'agost. I jo, que sóc austeriana militant i estic força convençuda que el futur és digital, tinc ara l'oportunitat d'atrapar el futur en la millor companyia, i amb l'al·licient afegit de llegir el nou Auster abans que ningú (sí, la condició humana és així).

El paper té els anys comptats, però la consolidació del format electrònic requereix estratègies com aquest avançament de tretze dies, un avantatge temporal prou considerable perquè jo mateixa m'animi a fer el pas. Els lectors que ens aferrem al format antic per mandra o per vici o per costum necessitem que ens posin la mel a la boca i que ens empenyin a tastar-la. Demà sens falta enceto l'autoretrat titulat Diari d'hivern i dimecres que ve, quan encara faltaran vuit dies per poder comprar el llibre de paper, ja us diré què m'ha semblat.

Si vols trobar intel·ligència, busca-la a les sèries de televisió

"La intel·ligència se n'ha anat a les sèries de televisió", afirma Eduardo Mendoza a la revista digital Jot Down . L'escriptor està veient The Wire ("el més interessant de tot el que es fa") i Deadwood , i té un record magnífic de The Sopranos . A casa patim per quan se'ns acabi In treatment , una sèrie que m'han fet a mida. Ai, com enyoraré en Gabriel Byrne. Per cert, si coneixeu cap terapeuta com en Paul, doneu-me'n la referència, que en aquest món de bojos tots tenim les nostres neures.

"No puc viure sense la meva música!", exclama la filla adolescent (i, com a tal, arrogant) d'en Paul després de descobrir que l'iPod i la rentadora són incompatibles. En canvi, la noia pot viure perfectament sense la literatura. "Per què no proves de llegir un llibre?", li proposa son pare. Resposta: "Preferiria morir-me, però gràcies".

stats