Què arrossega més: l’art o els llonguets?

El 15è Palma Brunch, amb panets d’alta cuina i cervesa, atreu més gent que en les edicions anteriors

En cap moment es va entrar en competència. L’oferta artística i la gastronòmica del 15è Art Palma Brunch varen demostrar que, de la mà, arrosseguen més gent. Tots els galeristes coincidien ahir a manifestar que aquesta edició ha aconseguit una participació molt més elevada que qualsevol de les anteriors. Si l’èxit ve pel nivell de la dotzena d’exposicions que s’hi inauguraren, si va ser perquè els espais de l’associació reberen la col·laboració de Chefs(in) i de Rosa Blanca per oferir llonguets d’alta cuina i cervesa a la concurrència o si hi va contribuir el matí assolellat, no té gaire importància.Tanmateix, aquestes festes de l’art tenen com a objectiu que el màxim de persones possible entri a les galeries, i centres d’art, que s’hi sentin acollides, còmodes i acompanyades, i així quedar convidades a tornar-hi al llarg l’any. Però això, malauradament, tant en els 15 anys de l’Art Palma Brunch com en els 22 de la sempre exitosa Nit de l’Art, n’és l’assignatura pendent. I és així fins al punt que una de les anècdotes que es recorden sempre és la del visitant d’un d’aquests esdeveniments s’acomiadava d’un galerista amb un “fins l’any que ve”.

El menjar s’acaba, l’art queda

Ahir, a mesura que s’acostava l’hora de dinar, es veia més i més gent anar pels carrers, de Sant Jaume a Sant Feliu, de la porta de Santa Catalina a la plaça de la Drassana o al carreró de Can Verí, amb una cervesa i un llonguet a la mà. Els dos mil llonguets preparats per Maria Solivellas, Andreu Genestra, Ariadna Salvador i Pau Navarro, Adrián Quetglas, Andrés Benítez, Jaume Comas, Tomeu Arbona, Joan Marc Garcias i Xesc Reina s’acabaren poc després del migdia.

Si bé és cert que les taules on es preparaven els panets presentaven en general més concurrència que no els espais que ocupaven les obres d’art, també ho és que els seguidors habituals de les exposicions de Ciutat agraïen poder contemplar, amb relativa tranquil·litat, les pintures de Tomàs Pizà (a la Xavier Fiol), l’humor crític a les obres de Bel Fullana o les composicions d’Abel Jaramillo (a la Fran Reus), els colors de Broto (a la Maior), les peces arquitectòniques de 2monos (a la Pep Llabrés), les obres dels tres artistes hindús Astha Butail, Sunil Padwal i Sudarshan Shetty (a la Kewenig), els vídeos i objectes poètics de Vasco Araújo (a l’Horrach Moyà), el projecte de Juan Uribe (a Addaya), els dibuixos i escultures de Tomeu Ventayol (ABA Art Lab) o els papers encadenats de Raúl Domínguez (Pelaires). És al pati de Pelaires on Maria Solivellas explicava que el seu llonguet d’estopeta d’arengada és un trempó d’hivern, un record de la tradició familiar. Ho explicava quan els panets estaven a punt d’acabar-se. “Ho veis? Les obres d’art no s’acabaran”, deia un galerista.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF