ART

Què amaga un error d’un jove Picasso?

Nous estudis científics revelen els fulls de diari amb què l’artista va embolicar tres obres el 1902
ANTONI RIBAS TUR
ANTONI RIBAS TUR

Pablo Picasso va demostrar molt aviat el seu talent, però també va fer alguna pífia: abans d’emprendre el viatge de París a Barcelona l’hivern de 1902 no va donar prou temps perquè tres pintures que portava estiguessin completament seques i les lletres d’unes pàgines dels diaris amb les quals les havia protegit van quedar enganxades a les pintures. Tot i així, el llegat del malagueny passa per les mans d’uns professionals tan rigorosos i imaginatius que són capaços de convertir aquest accident en una font de coneixement: Keiko Imai, l’experta japonesa del Museu d’Art Pola va explicar dijous al simposi internacional organitzat pel Museu Picasso que havia confirmat els rastres del diari Le Journal del 18 de gener de 1902 en una pintura del seu museu, Dona i infant a la vora de la mar,i aprofitant el seu viatge va demanar a la cap del departament de restauració i conservació preventiva del Museu Picasso, Reyes Jiménez, ampliar l’abast del seu estudi. Per això, ahir al Museu Picasso van despenjar una altra pintura que anava al mateix lot, Jaume Sabartés amb pinçanàs, perquè el científic de la imatge de la National Gallery de Washington John Delaney n’obtingués imatges amb llum infraroja i certifiqués si les empremtes que van quedar al retrat eren del mateix diari que Dona i infant a la vora de la mar. “És una manera de treballar molt innovadora. La nostra col·lecció és limitada, però podem donar moltes claus”, explicava Reyes Jiménez. “Serà un dia emocionant”, afirmava poc després de començar-hi a treballar.

Un altre gran cas picassià en què John Delaney ha treballat en els últims anys és el del retrat d’un home que va quedar ocult per Dona planxant. Ahir algunes lletres de diari van aparèixer amb nitidesa en una part del rostre de Jaume Sabartés tan bon punt Delaney va afinar la intensitat de la llum. Sí, també corresponen a una pàgina de Le Journal del dia 18 de gener de 1902, i Keiko Imai no va trigar ni un minut a contrastar les imatges obtingudes amb imatges de les pàgines. “Era un diari molt gran i Picasso el va desplegar”, precisava Reyes Jiménez per justificar la distribució dels textos en diferents zones dels quadres. La descoberta de la data permet acotar amb més precisió en quin moment Picasso va tornar a Barcelona el 1902, segur que després del 18 de gener. De resultes d’aquesta data, com explica Imai, es pot confirmar que el malagueny no va arribar a veure una exposició d’Isidre Nonell a la Sala Parés.

L’impacte d’aquests estudis científics sembla que no tingui límits. En el cas de Dona i infant a la vora de la mar,que va ser estudiada a l’Art Gallery d’Ontario, amb les noves imatges van poder observar amb més precisió les composicions subjacents: abans que la dona i el nen, Picasso havia pintat un retrat masculí amb una copa d’absenta i, potser, una escena d’un cafè amb una parella amb un gerro de flors. Es tracta d’una obra que ha patit moltes vicissituds: Picasso probablement la va enrotllar i té unes arrugues, com també en té Jaume Sabartés amb pinçanàs, potser provocades perquè Picasso les va pressionar. A Jaume Sabartés amb pinçanàs també hi ha una imatge oculta, el retrat d’una dona amb còfia, i la llum infraroja també permet aprofundir en el coneixement dels pigments de la primera obra. “Vam ser pioners en l’estudi de la tècnica de l’època blava. Picasso no va fer un canvi sobtat, sinó que va fer una evolució”.

Per culminar la investigació queda pendent estudiar una tercera pintura que també va venir amb les altres, Retrat de Mateu Fernández de Soto. Keiko Imai no l’ha pogut estudiar de primera mà perquè pertany a una col·lecció particular, però gràcies a una imatge en alta resolució apunta que Picasso el va voler protegir amb pàgines de l’edició de Le Journal del 9 de gener.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF