Quatre artistes s’immergeixen en l’arxiu Planas i el fan reviure

Els residents al programa d'investigació artística de Casa Planas i Goethe Institut exposaran els seus projectes el 5 de desembre al mateix centre de creació

Conversam  amb  Ángela   Bonadies , Daniel Gasol i el col·lectiu Sa Galania sobre els projectes que desenvolupen en les residències artístiques, convocades pel centre de creació i Goethe Institut.

Churchill i Planas

Tan bon punt va començar la residència, Daniel Gasol es va topar amb una troballa que li va canviar la direcció de la investigació artística: un quadre de Winston Churchill dedicat a Josep Planas. Gasol explica que la primera idea també estava centrada en Churchill, però més enfocada a elaborar un estudi de les imatges de l’arxiu per mostrar com “des del franquisme es va utilitzar aquesta idea d’obertura exterior per modernitzar l’estat feixista a partir del turisme”. Però el quadre que suposadament va crear l’ex-primer ministre del Regne Unit ha fet un gir a la recerca.

Treballa amb un equip d’historiadors per verificar que efectivament és obra de Churchill, i n’estan al 90% segurs. Ara, han agafat un trosset de pintura per fer-ne una anàlisi i corroborar que és britànica, perquè Churchill -que pintava molts de paisatges- duia sempre amb ell el material per pintar. Josep Planas era “com el fotògraf oficial de Churchill quan aquest viatjava a Mallorca, i també de les personalitats i altres polítics que venien a l’illa”, assegura Gasol. Precisa que, efectivament, Planas va formar part d’aquest retrat “d’obertura al món” d’Espanya a través de les postals, però d’altra banda ha deixat un llegat a partir del qual, avui dia, es poden extreure moltes investigacions i narratives històriques.

L'arxiu inabastable

Tant Daniel Gasol com les altres artistes residents destaquen que l’arxiu és inabastable i és fàcil perdre-s’hi o enramar-se per altres camins que no estan lligats a la cerca. “En la convocatòria les bases estan molt clares, però no t’imagines el que acabaràs trobant aquí”, rebla l’artista. En aquest sentit, el fet que la residència sigui només d’un mes, hi ajuda, perquè posa límits. A partir del treball d’investigació, Gasol farà un documental de tot el procés artístic que es desplega a partir del descobriment.

La cara oculta del boom turístic

La proposta del col·lectiu Sa Galania, format per Mar Barceló i Rosa Garcia, no és una investigació artística participativa, sinó que té l’objectiu de visibilitzar aquella part de l’imperi turístic en construcció que no surt a les postals: les persones migrants d’altres llocs de l’Estat que arriben en massa en les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta. Per ara, el projecte s’anomena Incloure. Sediment i memòria, encara que -comenten les artistes- el nom potser canvia a mesura que avanci la investigació.

“Hi ha un espai buit en la imatgeria col·lectiva en què no es xerra d’aquestes translacions. I nosaltres volem parlar d’aquest fet macropolític a partir d’històries de migracions invisibilitzades”, explica Barceló. Per fer-ho, han convidat veïns que formen part d’aquest passat migrant i n’expliquen les experiències, que relacionen amb el material de l’arxiu. “Hi ha postals que mostren grans esdeveniments. Però on són les persones que els varen preparar?”, es demana Barceló.

Patrimoni col·lectiu

No són a les postals, però sí en reportatges familiars o documents conservats, com registres de treballadors i contractes de feina. Encara no saben quina forma tindrà el resultat de la investigació, però sí que tenen clar que girarà entorn dels conceptes de sedimentació i acumulació: “Volem superposar objectes d’imatges de veïns de la ciutat que vindran aquí, per tal de posar al mateix nivell aquest material de persones anònimes que viuen a Palma, amb un arxiu legitimat com és el Planas”, detallen. Un altre objectiu que es proposen és col·lectivitzar l’arxiu, una de les grans demandes de Marina Planas, neta de Josep Planas i guardiana del seu llegat. “És un arxiu que és de tothom i que si no s’hi intervé es perdrà”, defensa Barceló. “Malgrat que sigui d’una família, és un patrimoni col·lectiu, una ‘càrrega’ que hauríem de compartir”, clou.

Quina lectura farien Grete Stern, Martin Kippenberger, Hans-Petter Feldmann i Hanne Darboven de l’Arxiu Planas? Aquest és el punt de partida del projecte d’Ángela Bonadies: veure com aquests quatre artistes alemanys tan diversos mirarien l’arxiu. “És un projecte metaartístic. Em faig a un lloc i treball sobre l’originalitat des del punt de vista aliè”, assenyala.

Quatre mirades a un arxiu

Bonadies desgrana alguns detalls dels artistes: “Stern treballava sobretot amb el fotomuntatge; Kippenberger era molt neuròtic, obsessiu i histèric, com un arxiu vivent; Feldman té una lectura més suau o pop del treball de la imatge i Darboven també era una neuròtica”, coneguda per les seves instal·lacions minimalistes a gran escala amb taules de números escrits a mà. “Per exemple, Planas té potser 200 postals iguals, un treball molt similar al de Darboven, que se sentiria com a casa seva aquí dins”, diu Bonadies.

Diari d’investigació

Com a resultat final, pensa en un diari de la investigació, però encara no té clar en quin format serà, si físic o digital. “Ara mateix pens més en una projecció”, avança, i matisa que “és un projecte de paisatge canviant”. La idea és fer un exercici d’estil i veure on es troba ella com a artista, “perquè de vegades una replica artistes que admira molt i no sap ben bé on comença”, reflexiona. També és una forma d’homenatge als quatre artistes en què té “una espècie d’enamorament”, i d’intentar -alhora- que tant l’arxiu com aquests creadors continuïn vius.

Bonadies considera que la memòria que guarda l’arxiu no només és interessant per cercar narratives crítiques d’una època històrica, sinó també a escala artística, sobre l’evolució de la fotografia. “Si mires les fotos familiars, no hi havia retocs, es nota molt el canvi de mirada que hem fet en la fotografia o la postal, ara més estetitzades”, apunta.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF