Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

El Constitucional avala el retorn dels documents requisats per l'exèrcit franquista a Catalunya

Punt final al calvari dels 'papers de Salamanca'

El Tribunal Constitucional dóna l'última garrotada a la Junta de Castella i Lleó, que havia litigat contra la llei de restitució dels papers de Salamanca. Catalunya reclama de nou documents pendents.

El 5 de juliol del 1939 van sortir de Barcelona els tres últims vagons carregats amb els documents confiscats per l'exèrcit franquista i no va ser fins al 2005 que es va aprovar una llei que en preveia la restitució als legítims propietaris: la Generalitat, organitzacions sindicals i polítiques catalanes, i particulars. El seu retorn, però, s'ha convertit en una guerra oberta entre administracions i formacions polítiques. I, en aquesta pugna, la Junta de Castella i Lleó ha fet servir tot tipus d'arguments i ha recorregut a totes les instàncies judicials per impedir-ho.

Una sentència del Tribunal Constitucional, però, que desestima el recurs d'inconstitucionalitat que havia presentat la Junta de Castella i Lleó, posa punt final a la batalla judicial. La sentència conclou que no pot qualificar-se d'arbitrària la transferència de la documentació a Catalunya: "Persegueix una finalitat raonable, que no es mostra desprovista de fonament", conclou.

El ministeri de Cultura ja ha assegurat que acatarà la sentència, en la mesura que és una decisió emesa per la màxima instància judicial espanyola i, per tant, no hi ha marge per a cap altra actuació.

Prou endarreriments

"Tenim una llei, tenim una sentència del Constitucional i hem de suposar que no hi haurà més arguments en contra i que no hi ha cap motiu perquè això s'hagi d'endarrerir", ha assegurat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. "Per fi s'ha fet justícia. Esperem que el ministre de Cultura s'hagi donat per al·ludit", ha afegit.

El retorn dels papers és llarg, molt llarg. I el ministeri de Cultura ha incomplert reiteradament els terminis d'entrega. L'abril de l'any passat el ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, va assegurar que tots els papers de Salamanca tornarien a Catalunya abans del 30 de juny. Abans, el juliol del 2011, una exultant Ángeles González-Sinde -aleshores ministra de Cultura del govern socialista- havia promès que 225 caixes serien a Catalunya abans del 2012. Els documents, però, malgrat que fins i tot ja s'havia contractat l'empresa de transport, mai van abandonar Salamanca. Segons la conselleria de Cultura, a aquelles 225 caixes se n'hi han d'afegir unes 435 més, pendents de digitalització i verificació.

L'advocat Josep Cruanyes, que fa més de 10 anys que batalla al capdavant de la Comissió de la Dignitat, alerta de la urgència del retorn: "No és una qüestió simbòlica o etèria, hi ha persones que porten molts anys esperant poder tornar a tenir els seus papers , i ja no els queda gaire temps, són persones molt grans". Amb el retorn d'aquestes caixes, però, no acaben les reivindicacions de Cruanyes. La Comissió de la Dignitat reclama també els papers de deu ajuntaments catalans, entre els quals els de Barcelona, Tarragona i Vic. "A Salamanca hi ha, per exemple, la documentació dels bombardejos de Barcelona", assenyala Cruanyes. La Generalitat s'adhereix a aquesta petició. En aquest cas, la discussió és conceptual: el ministeri defensa que els ajuntaments no estan inclosos en la llei, perquè no són part de la Generalitat. Les institucions catalanes argumenten el contrari. És un altre front obert.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF