Aquest mes de novembre deixam enrere un any dedicat a amplificar la figura de Maria Antònia Salvà i també la seva obra, amb un doble objectiu cultural i lingüístic, perquè creim que fomentant la lectura dels seus escrits contribuïm a l’aprenentatge de la nostra llengua i també de la nostra història.
Entre altres mèrits, a Maria Antònia Salvà li hem de reconèixer la valentia, en un món d’homes, d’haver escrit i publicat les seves obres. És la primera poetessa moderna en llengua catalana i això vol dir que ella no va tenir referents femenins que l’encoratjassin. De fet, en un context tan poc procliu, hauria estat més probable que desistís d’escriure, com segurament varen fer altres dones de la seva època. Per sort, Salvà ha estat mare poètica de moltes “donzelles de l’any dos mil”.
Amb el lema de l’Any Salvà, ‘Pues i flors té el roserar’, evocam l’esperit de sacrifici i lluita que va guiar Salvà en un entorn sociocultural que dificultava la incorporació de la dona als àmbits creatius, uns valors, el sacrifici i la lluita, que aquest 2020 han estat ben presents a totes les llars i a les institucions per poder fer front als efectes de la pandèmia.
A punt d’acabar el 150è aniversari del naixement de Salvà, és temps de fer balanç, però, sobretot, és moment de mirar endavant. De continuar fent feina per fer arribar la cultura a cada racó de Mallorca, preservar les nostres tradicions i posar especial esment en les dones.
