TEATRE
Cultura 13/12/2019

El Principal de Palma explica les noves regles del joc

El teatre convoca el sector de les arts escèniques en unes jornades per explicar la seva nova política de produccions, coproduccions i suport a la creació

Joan Tomàs Martínez
4 min
El Principal de Palma explica les noves regles del joc

PalmaDirectors, intèrprets, representants de companyies i programadors, com Biel Jordà i Marta Barceló (CINE de Sineu), Lluki Portas (As Marias i Hermanas Picohueso), Joan Porcel (El Somni Produccions), Joan Matamales (Teatre d’Artà) i Mariantònia Oliver (Cia. Mariantònia Oliver), omplien la sala Gran del teatre Principal de Palma dilluns a primera hora. Una amalgama difícil de reunir en altres circumstàncies, convocada per explicar-los els canvis de criteri del Principal en les noves línies de produccions, coproduccions i suport a la creació. I s’havia triat la sala Gran perquè s’hi havien inscrit més de cent persones, però també era tota una declaració d’intencions.

Josep Ramon Cerdà, director del teatre des de l’agost, va fer la primera intervenció de la jornada acompanyat d’un ‘roll-up’ en què es podia llegir el ‘hashtag’ #ElPrincipaldetothom. Una altra declaració d’intencions. Va destacar la necessitat d’aclarir i “mostrar de manera transparent les noves normes del joc” en la relació entre el teatre públic i el món de les arts escèniques. Cerdà va remarcar que el teatre Principal havia d’esdevenir el motor de l’activitat escènica de Mallorca, havia d’estimular la creació i l’activitat escènica, i contribuir a reduir la precarització del sector, tot assegurant les bones pràctiques en termes de contractació. Igualment, va destacar la necessitat d’impulsar un sistema de producció i d’exhibició en què convisquin el sector públic i el privat. No endebades, l’equip format per ell mateix i Marta Ferré, l’endemà, dimarts, havia de presentar al Patronat de la Fundació del Teatre el nou pla director i, segurament, les jornades podien ser un bon test per veure com respirava el sector.

Tres línies prioritàries

Cerdà va distingir tres línies prioritàries i en va desgranar els criteris: produccions públiques o coproduccions institucionals, coproduccions amb el sector privat i exhibició de propostes de les Illes Balears. Pel que fa a les produccions públiques o coproduccions institucionals, el director del teatre va destacar la necessitat de no repetir errors com el d’identificar aquest tipus de projectes amb “equips creatius preestablerts” o el de fer néixer aquests projectes sense una mínima gira pactada. La referència, no gens velada, anava dirigida a la política seguida per l’anterior direcció. Seguint aquest argumentari, aquestes produccions sempre s’haurien de fer amb un càsting obert pel que fa als intèrprets, i el teatre priotzaria els projectes sorgits dels programes de creació del mateix Principal i els que posin en relleu el patrimoni escènic universal i català. De la mateixa manera, també seria un valor afegit que es poguessin vincular amb altres actors públics i institucionals com “el Teatre Nacional de Catalunya, el Centro Dramático Nacional o el Festival Grec”, per posar-ne alguns exemples. Tot i que les xifres no estan tancades, això es correspondria a dues produccions per valor de 150.000 euros cadascuna, aproximadament.

Quant a les coproduccions, Cerdà va detallar que només es concedirien a projectes avalats per estructures consolidades, amb capacitat per fer girar els espectacles i que haguessin demostrat la seva vàlua. La idea de la nova direcció seria, segons Cerdà, “donar suport al teixit empresarial”. El teatre Principal assumiria fins a un màxim del 70% del pressupost, però l’altra part correspondria als projectes seleccionats. En aquests casos, també es va insistir en la necessitat de garantir una mínima gira per donar viabilitat al projecte, “unes nou actuacions prèviament tancades”. Igual que amb les produccions, el nombre de coproduccions també podria variar, però serien unes cinc.

En darrera instància, respecte de l’exhibició, Cerdà va matisar que sí que hi podrien participar estructures no consolidades, en vies de consolidació o sense un equip de producció darrere, però que mostrassin un interès estratègic específic, com la dramatúrgia contemporània o la recerca patrimonial. A diferència d’altres vegades, a partir d’ara les convocatòries no es faran temàtiques o per gèneres (dansa contemporània, teatre de text, nous llenguatges, espectacles familiars, etc.), sinó que es regirien per una proporcionalitat canviant, “dins un cert equilibri”, però “sense quotes”.

Infradotació

Cerdà també va recordar que el teatre Principal estava infradotat i infradimensionat en relació amb la feina que se suposava que havia de fer. “És com si haguéssim de fer la feina del teatre Lliure, del Teatre Nacional de Catalunya, del Liceu i del Mercat de les Flors a la vegada amb un pressupost molt inferior”.

Aquesta setmana ja es podran presentar propostes a cadascuna d’aquestes línies, fins al mes de febrer, i el procés de selecció s’allargarà dos o tres mesos més, fins que es presenti el primer avanç de programació de la temporada 2020-2021, “entre juny i juliol”.

Després de la presentació de Cerdà, la jornada de dilluns va continuar amb diverses presentacions d’experiències exteriors i locals relatives a producció, tant pel que fa a companyies com pel que fa a espais. Al marge d’idees innovadores més concretes, com la política de comunicació personalitzada que va explicar Pau Roca, de Sixto Paz Produccions, i l’interès del Pavón Teatro Kamikaze de Madrid a fer dels seus espectadors autèntics agents culturals actius, des d’un bon principi es va detectar, pel perfil d’intervencions dels assistents, que hi havia moltes ganes de plantejar i compartir preguntes i inquietuds. La precarietat del sector, les dificultats per consolidar gires dins i fora de Mallorca i els límits de la internacionalització varen ser temes que es repetien de manera recurrent amb un cert pessimisme.

stats