GastrònomL’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Balears entregà dia 20 els Premis Gastronòmics de Menorca, en un dinar que es va fer a l’IES Mariàngels Cardona de Ciutadella, on els alumnes de cuina del centre elaboraren un menú de nova cuina menorquina que va ser servit pels alumnes de sala i menjador per, d’aquesta manera, donar suport als que seran el futur de la gastronomia a l’illa. Els guardonats d’aquesta edició, la del 2018, van ser:
Sílvia Anglada, cuinera de l’any
La línia de treball d’Anglada és reflex de la seva personalitat; cerca l’essència de les matèries primeres. Ingredients que es componen en conjunts harmoniosos, en què el sabor no és una qüestió accessòria. Manen les estacions i l’avituallament diari. Silvia se’n surt bé amb tot tipus de productes i registres, integrant herència i arrelament amb tècniques i execucions contemporànies.
Torralbenc, restaurant revelació
Entre Sant Climent i Cala en Porter, hi ha Torralbenc. Fa tres temporades feren un gir clau liderats per Gorka Txapartegui i Luis Loza. El cap de cuina exemplifica amb encert allò de ‘menys és més’ amb una carta curta i precisa, que combina entrants senzills però saborosos i en què el producte local és protagonista. Sobresurt la millor tècnica en brasa de Menorca, amb carns i peixos frescos que no es resisteixen a l’excel·lència en textura i punt, i un perfecte sofregit en els plats mariners.
Josep Caules Arquimbau
Guardonat com a millor cap de sala, Josep Caules com el seu pare, i també el seu germà Francesc, s’ha criat darrere el mostrador del Cafè Balear. Però aquest destí semblava que no havia de ser el seu, i decidí estudiar Sociologia a Barcelona. Tot i això, mai no perdé el contacte amb el Balear, on treballava els estius. Així, al final, Josep tornà i el 2013 es reincorporà al Cafè Balear.
Herbera Bakery, Tito Herbera
Net i fill de forners, ha estat distingit com a millor pastisser reboster. Fa 17 anys, amb els pares, obrí el Forn de Ca n’Herbera i fa 5 anys, Tito Herbera, amb la seva germana, inicià una nova proposta a Ciutadella, Herbera Bakery, un nou concepte de forn, on, a més del producte menorquí, s’innova amb un selecte toc francès. Tito Herbera viu en una formació i una innovació contínues. Dels pares manté els secrets de l’antiga rebosteria, però també ha passat per les escoles del Gremi de Pastissers de Barcelona i l’escola de la recordada Mey Hofmann, i ha rebut el mestratge de Toni Vinyes i Michel Guillaume, campions del món de pastisseria, i Josep Pasqual, del Gremi Nacional de Panaders.
Dolçamar, Antoni Anglada
Antoni Anglada, treballador social de formació, un dia va decidir deixar-ho tot i atrevir-se a viure d’una manera més dolça. Es va fer apicultor. Crea la marca Dolçamar Mel de Menorca i es ‘llança a la piscina’ amb totes les conseqüències. Ha obtingut el segon premi a la mel de primavera de les Illes Balears 2012, el premi a la mel original 2014 també de les Balears, i el premi a la millor mel de flors d’Espanya 2015, i ara ha estat reconegut per la promoció del producte local. Té 175 casetes d’abelles distribuïdes per tota l’illa i té l’objectiu d’arribar a les 500 el 2022. El seu maneig apícola és absolutament ecològic i sempre està en formació en matèria d’apicultura. .
Xavier Mora, Gin Xoriguer
No s’entendria el que avui dia és Gin Xoriguer sense Xavier Mora, que arribà a Menorca per fer la mili i al final hi quedà a viure. Fou aquí on va conèixer la seva esposa, Mercedes Pons, filla de Miquel Pons Justo, fundador de Gin Xoriguer. S’incorporà a l’empresa com a gerent i començà una aventura empresarial que farà que Gin Xoriguer es converteixi en tot un referent. Ha estat premiat per la seva trajectòria.
Bar A Vins
Sergio Loris Bassecourt, cuiner per l’Escola d’Hostaleria de Terol, arribà a Menorca gràcies a Chema de la Caraba i sempre sentí l’illa com casa seva. Sara Sanchis Muñoz, sommelier per la Universitat CETT de Barcelona, començà en aquesta professió de molt joveneta i sempre la va trobar molt enriquidora. No només és el tracte directe amb el client, és descobrir el món del vi, la cuina, els licors, els cafès. A Barcelona va poder treballar amb grans professionals al Petit Comitè, 2 Palillos, el bar A Vins de la Moritz, etc. El bar ha estat distingit com a millor gastrobar.
L’Oar de Ferreries
Lamentablement, les cases de menjars tradicionals són una espècie en extinció a Menorca. Llocs generalment gestionats per familiars i oberts als parroquians des de l’alba, tracte acostumat, on es ret homenatge als berenars contundents amb racions de tripes i guisats casolans.
De l’Oar, millor restaurant de cuina menorquina, lloam l’esperit taverner de la seva barra i la llengua amb tàperes, els ronyons i el fetge. Però també el seu saber fer i la seva amplíssima carta, que va dels arrossos i les preparacions marineres a les carns i els plats de cullera amb substància i arrelament.
