GUARDONS CULTURALS
Misc 16/03/2018

Uns Premis Nacionals per a temps convulsos

Valentí Puig, Fina Miralles, Hausson, Albert Vidal i la Fundació Pau Casals, entre els guardonats

i
Laura Serra
4 min
Uns Premis Nacionals per a temps convulsos

Barcelona“En un moment complex, convuls, amb tensions i inquietuds, els Premis Nacionals són l’expressió d’un missatge que afirma la vitalitat, la vigència i el paper decisiu que la cultura ha complert en el passat, compleix avui i ha de complir en el futur”. És el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Carles Duarte, que defensa la necessitat d’“anar endavant” tot i un context tan insòlit que podria implicar que el conseller de Cultura no sigui present a l’entrega de la màxima distinció del país en l’àmbit cultural el pròxim 29 de juny al Teatre Zorrilla de Badalona.

Enguany s’han premiat sis personalitats (entre les quals només una dona) i quatre entitats, de manera que es reconeix més que en altres edicions el treball d’institucions col·lectives i de país. Són la Fundació Pau Casals, la Fundació Festa Major de Gràcia (que ha celebrat 200 anys d’història), el Centre de Titelles de Lleida (que al maig celebrarà la 29a edició de la seva fira, de referència al sector) i el magazín cultural digital Catorze, que dirigeix la periodista col·laboradora de l’ Ara Llegim Eva Piquer.

Puig i la destrucció del llenguatge

El CoNCA ha destacat que s’ha buscat l’equilibri entre el reconeixement de trajectòries i innovació, l’equilibri generacional i també una representació del territori. Tot i que els deu premis no s’adscriuen a disciplines, cada any hi ha una representació important de l’àmbit literari. S’han premiat dos autors en llengua catalana i amb llargues trajectòries: el poeta de Ponent Jordi Pàmias, per l’excel·lència en “la representació cultural del territori” a través de la seva obra, i Valentí Puig, per “la construcció d’una veu i una mirada personals amb vocació universal”.

Curiosament Puig va ser membre del CoNCA fins fa quatre anys, quan va dimitir, crític “amb la deriva institucional de Catalunya”. Ell mateix ho va recordar ahir fent referència a una “relació incestuosa i inconfessable” amb el jurat, tot i que després va deixar clar que defensava l’entitat, la seva llibertat ideològica i els dos anys que va estar al càrrec.

En la seva intervenció, Puig va alertar del risc de “la destrucció del llenguatge” a què estem assistint i que ell relaciona amb “la falta d’espai per a la literatura en el nostre món”. “El llenguatge està perdent estànding”, opinava, posant d’exemple l’èxit de les sèries de televisió al davant d’ Els tres mosqueters. “A Barcelona necessitem més esnobisme -defensava-. Ara estem en un moment de dubte. No parlo de política, sinó d’un fet social: de la creixent desconnexió entre la cultura i la societat. Estem entrant en un terreny perillós de simplificació quan cada vegada som societats més complexes”. Duarte va recollir-li el guant i va reblar: “Hem deixat de reverenciar les paraules”.

“L’únic que queda és la feina”

L’àmbit escènic també té preeminència en els premis. A més del Centre de Titelles de Lleida, s’han reconegut dos intèrprets singulars: el director i actor tel·lúric Albert Vidal, i el renovador de l’il·lusionisme Jesús Julve, Hausson, vinculat a La Seca - Espai Brossa. Tant el mag com els titellaires van destacar l’impuls que suposaran els guardons per a dos gèneres i sectors massa vegades marginats. El director de la Fundació Pau Casals també va aprofitar el ressò dels guardons per demanar que la fama global de Pau Casals no vagi en contra del coneixement veritable i profund del seu llegat, que és “la defensa dels valors de la música”, al seu propi país. Albert Vidal, emocionat, va reivindicar Catalunya com “un país que defensa amb força les seves arrels”, cosa que el situa al capdavant “del Renaixement de les arts i la cultura a Europa i el món”.

També s’ha premiat el director, professor i gestor teatral Josep Anton Codina, una manera de “reivindicar la importància de la pedagogia en el món artístic”. Codina va afirmar ahir que “l’únic que queda és la feina feta” i va afegir, humilment: “He mirat de fer-la bé”. Pel mateix camí va anar Eva Piquer quan deia que “la cultura és allò que queda quan no queda res”. Piquer va reivindicar la visió positiva de la cultura que defensen des d’un magazín “modest, artesanal, fet des de l’absoluta i irrenunciable llibertat”.

L’any que la reivindicació feminista ha fet el salt a l’esfera pública, els Premis Nacionals només han guardonat una dona a títol individual, l’artista plàstica Fina Miralles, pionera del land art i el body art al nostre país, a qui el Macba dedicarà una antològica. Miralles va dir que forma part de la família que es dedica des de “temps ancestrals” a canviar la realitat, “a partir d’actes subtils o grans transformacions”.

El CoNCA, en reformes

Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932 i avui estan valorats en 15.000 euros. Fa deu anys que són atorgats pel Consell de les Arts, que ha incorporat candidatures provinents del sector a més de les pròpies propostes. L’ens està format des del 2012 per Carles Duarte, Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola. Des del 2016, però, està en revisió parlamentària tant el model competencial del CoNCA com l’elecció dels seus membres, una qüestió que dependrà de la constitució del nou Parlament.

stats