Uns Premis Nacionals de Cultura polítics i solidaris

Hausson, Albert Vidal i el portal ‘Catorze’ van estar entre els homenatjats

Un pont que travessa el mar i es perd en l’horitzó, símbol del paper integrador de la cultura, dominava l’escenografia -obra de l’Estudi Ferran Sendra- de la cerimònia dels Premis Nacionals de Cultura, lliurats ahir al Teatre Zorrilla de Badalona i presentats amb bon humor i complicitat per dos actors pare i filla, Lluís i Marta Marco. Una gala que, en sintonia amb els temps, va estar marcada per la política: “Avui ens falten uns quants amics aquí -va recordar el president de la Generalitat, Quim Torra-. I en aquest dia molt especial sobretot ens falta un home que està lluitant per la llibertat de Catalunya, el president Carles Puigdemont”. Sense personalitzar tant, la periodista Eva Piquer, premiada pel magazín digital Catorze, també va tenir un record per a “la gent de pau que tenim a les presons” i va denunciar que “el mal sempre prospera amb la complicitat dels que miren cap a una altra banda”.

En una nit en què es premiava sis organitzacions no va ser cap sorpresa que un dels grans reivindicats fos el treball en equip i l’esforç col·lectiu, evocats amb emoció per l’actor i director teatral Albert Vidal a través de “les energies tel·lúriques d’aquesta terra nostra” que ens fan capaços de “transformar la realitat, celebrar i viure”. “Els que ens vulguin dividir no se’n sortiran. Som un poble, una realitat”, va sentenciar. També la presidenta de la Fundació Festes de Gràcia, Carla Carbonell, va fer un elogi de “les persones anònimes” que fan realitat les festes del barri barceloní, i els responsables del Centre de Titelles de Lleida, Oriol Ferre i Elisabeth Vallvé, van dedicar el premi a tot l’equip i el públic que feia possible el projecte.

Protagonisme badaloní

Badalona no només va acollir la cerimònia sinó que es va fer protagonista en les bromes dels presentadors -fills de la ciutat- i en les actuacions de dansa, coral i fins i tot hip-hop (del raper badaloní Poor Tramit) que van amenitzar la gala. I Jordi Pàmias va recordar el vers de Màrius Torres “la terra no sabrà mai mentir” que va pronunciar precisament a Badalona quan, fa 40 anys, van concedir-li el premi de poesia Carles Riba. “Avui vivim en una situació ambigua, plena de penombra -va lamentar el poeta-. No sabem si els somnis seran realitat. Cal estar a l’aguait i defensar la nostra llengua, sobretot en l’àmbit de l’ensenyament”. La llengua catalana també és el camp de batalla del director i gestor teatral Josep Anton Codina: “Vaig començar fent teatre en castellà, però després de tres muntatges vaig passar a fer-ho en català perquè m’hi dec al país i parlo per a ell”. Sincer, va reconèixer que no sabia si en la seva obra havia predominat més la quantitat o la qualitat: “Però penso que he fet una feina i aquesta feina compta. Feina feta no fa nosa”.

Marta Casals, fundadora de la Fundació Casals, va reivindicar a través d’un vídeo el llegat humanístic, compromès i solidari de Pau Casals. Tampoc va poder recollir en persona el seu premi Valentí Puig; el poeta Àlex Susanna va transmetre en nom seu l’agraïment de l’escriptor. Fina Miralles va posar la nota mística recordant el missatge que va rebre un dia: “Sembra la llavor d’eternitat que està dins teu i de tota cosa viva”. I el màgic Hausson va posar el punt final de la nit en clau brossiana: “M’he quedat sense paraula”, va dir abans de treure’s de la boca una tirallonga inacabable de paper.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF