Premis Gastronòmics Menorca 2017

GastrònomEl divendres 9 de març es va realitzar a l’IES M. Àngels Cardona de Ciutadella l’entrega dels Premis Gastronòmics Menorca 2017, que lliura l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Balears. A l’acte, hi varen assistir la vicepresidenta i consellera de Turisme i Promoció del Producte Turístic, Maite Salord; el president de l’Assocació Foment Turisme de Menorca, Isaac Olives; les regidores de l’Ajuntament de Ciutadella Noemí Camps i Marta Marquès; a més de la directora del centre, Maria Josep Rabassa, i els tres representants de l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears a Menorca, Pep Pelfort, Borja Matoses i el president, Bep Al·lès.

Cuiner de l’any

Miquel Sánchez Planas, Smoix (Ciutadella)

Miquel Sánchez Planes és el cuiner i propietari del restaurant Smoix de Ciutadella, que s’ha convertit en un dels principals referents de la nova cuina menorquina.

Experiència, honradesa i apostar pel producte local són algunes de les principals virtuts d’aquest gran mestre de la nova cuina menorquina, de la qual va ser un dels pioners i també del que avui es coneix com a cuina km 0, tendència que va posar en marxa fa més d’una dècada a Cas Ferrer i ho continua fent a Smoix. “És una seguretat i a la vegada qualitat per als teus clients. He apostat pel producte i pel receptari de Menorca; açò no vol dir que a la carta hi hagi un plat de bacallà o de tonyina, i no cada dia, però sempre acompanyat de productes de l’illa.

Restaurant revelació

Rels (Ciutadella)

La cuina de Bagur és una cuina de ‘Rels’ i a la vegada un dels principals exponents d’aquesta nova cuina menorquina, que és el complement ideal per descobrir Menorca fora de temporada, en la qual els que ens visiten no patiran les aglomeracions de l’estiu i descobriran una illa més verda, ecològica, tranquil·la, amb el seu patrimoni talaiòtic i cultural, i amb una cuina que va molt més enllà que la caldereta de llagosta.

Millor cap de sala

Mònica Cortassa, Sa Llagosta

Mònica Cortassa és la inseparable dona, ànima bessona i còmplice de David de Coca, cap de cuina de Sa Llagosta. És mare perfecta per a cinc infants (sí, hi incloem en David…) Però, sobretot, és la pedra angular de Sa Llagosta, un temple imprescindible per a amants de la sublim cuina marinera i de la gastronomia veritable. Mònica dirigeix amb eficàcia, passió i rigor un equip, un servei de sala i de vins que funcionen de manera irreprotxable, ja que és minuciós i còmplice amb el visitant.

Trajectòria empresarial

Paco Carrasco

El 1978 va obrir el primer Frankfurt de l’illa i també de pollastres a l’ast a la placeta d’Artrutx, juntament amb la seva dona, Juana Florit, del Forn de Can Diego, que ha estat una figura clau en la trajectòria de Paco Carrasco en el món de l’hostaleria, passant moltes hores a les cuines dels establiments i sent sempre la seva mà dreta. Obre la primera gelateria amb més d’una vintena de sabors diferents, cosa fins en aquell moment mai vista a l’illa. Amb l’èxit de Ses Voltes, entre els anys 1981 i 1995 va obrint nous locals tant al nucli urbà de Ciutadella com a les urbanitzacions, entre els quals destaca la primera pizzeria que es va obrir a la nostra ciutat. De fet, avui les pizzes de Ses Voltes són de les més apreciades pels ciutadellencs. A poc a poc va afegint nous locals i nous restaurants, i avui en dia dona feina a més d’un centenar de famílies.

Premi Ramon Cavaller Triay

Es Molí des Racó

Es Molí des Racó està ubicat en un molí fariner de tres segles d’antiguitat, molt visible des de la carretera general, on dibuixa el perfil o el que avui es diu l’skyline del Mercadal. Ja fa dècades que el molí va abandonar la seva comesa i es va convertir, primer, en casa particular i, després, a principis dels anys vuitanta, en restaurant. Varen ser els germans Martí els qui varen reconvertir l’antic graner en un menjador i els que de mica en mica varen anar ampliant les instal·lacions fins al que coneixem actualment. Durant un quart de segle varen ancorar la seva oferta en la culinària menorquina i varen construir relacions amb els artesans i pagesos de proximitat, que els proveïen de verdures, patates, caragols i productes carnis amb una carta que té “una mica de cuina menorquina, una mica de mercat i una mica de l’àvia amb elaboracions de sempre”.

Millor bar/gastrobar

Ses Forquilles (Maó)

Al llarg d’aquests anys, han consolidat amb gran èxit de públic l’aposta per una gastronomia d’aparença informal però amb una essència sòlida, fonamentada en un tractament modern del producte de temporada, amb la incorporació de totes les idees d’ultramar que s’hi ajusten, amb esment especial a la cuina asiàtica i italiana. El joc d’aquesta cuina, amb olor de tòfona i bolets quan que el temps ho permet, sempre és lúdic, apte per compartir i acompanyar d’una selecció de celler acurada i única a l’illa. Com a mostra simbòlica i representativa d’aquest estil, citarem les patates braves, no amb qualsevol forma, sinó quadrades com en la inspiració de Sergi Arola, referència també pionera en aquest format i enllaçant amb la cultura de taverna de tapes, avantpassada dels gastrobars.

Promoció del Producte Local

Marca de Qualitat Vermella (Associació de Ramaders de Bestiar Boví de Raça de Menorca)

El paisatge de Menorca no s’entén sense la visió d’una vaca característica, autòctona i molt antiga, d’un color especial: la vermella menorquina. Per portar aquest paisatge al plat, ha estat necessària una feina enorme de recuperació iniciada l’any 2003 per l’Associació de Ramaders de Bestiar Boví de Raça de Menorca (constituïda el 1997), començant per la creació de la Marca de Garantia Vermella Menorquina. Malauradament, la introducció d’altres races, aparentment més productives, varen arraconar la raça a una espècie en vies d’extinció. Remarquem la consideració d’“aparentment”, perquè en l’actualitat no s’entén la productivitat deslligada de la sostenibilitat, i la vermella, com tota autòctona amb segles d’història i selecció genètica (natural o de la mà de l’amo), és sens cap dubte la millor adaptada al clima menorquí i la que millor preserva el medi ambient, ja que resisteix en períodes d’escassetat.