EXPOSICIÓ

Pollença celebra 40 estius amb la col·leccionista Pilar Citoler

Aquest dissabte s’inaugura una exposició al convent de Sant Domingo, amb obres de 30 artistes provinents de la nova col·lecció de l’homenatjada

Les obres de Concha Jerez, Pipilotti Rist, Eulàlia Valldosera, Ana Laura Aláez i Priscilla Monge (artistes que tracten temàtiques de gènere en sentits diversos) estructuren l’exposició homenatge del municipi de Pollença a qui va ser una de les primeres col·leccionistes espanyoles d’art contemporani i veïna estival de Cala Sant Vicenç durant quatre dècades. Pilar Citoler. 40 estius a Pollença és el títol de la mostra comissariada per Jero Martínez i Antoni Ferrer, que s’inaugura aquest dissabte a les 20 h a l’església del convent de Sant Domingo i es podrà visitar fins al 10 de juny.

És la nova col·lecció de Pilar Citoler (Saragossa, 1937) la que nodreix aquesta exposició formada per una selecció que reuneix peces de 30 artistes i un ventall ample de llenguatges que van des de la fotografia (l’àmbit de més pes en l’activitat de Citoler com a col·leccionista, fins al punt que la Universitat de Còrdova convoca anualment un premi de fotografia d’abast internacional que porta el seu nom), a la pintura, passant per l’escultura o l’obra gràfica.

Miró, Calder, Torres-García, Ramon Massats, Isabel Muñoz, Juan Uslé, Begoña Zubero, Miralda, Ana Roldán, Amador, Cristina García Rodero, Alberto García-Alix, Doris Salcedo, Laura Lío, Darío Urzay o Pedro Calapez són alguns dels artistes que s’inclouen a l’exposició Pilar Citoler. 40 estius a Pollença.

Nova col·lecció

L’any que ve farà mig segle que Pilar Citoler va començar a col·leccionar obres d’art contemporani, quan el 1969 va adquirir la pintura Andaluz perdido de José Caballero. Fins fa quatre anys, la col·leccionista, odontòloga de professió, havia reunit un fons d’unes 1.200 peces que formaven un conjunt conegut amb el nom de Circa XX, doncs és en aquest segle en què està datat el gruix de les obres que atresora la col·lecció que va passar a ser patrimoni públic. El 2014, Citoler va donar íntegrament el seu fons d’obres a la Diputació d’Aragó, destinada al IAACC Pablo Serrano. Tot i això, després de la donació, no cessà la seva activitat col·leccionista, ja que començà un nou conjunt de peces al qual anomena Nova col·lecció, una selecció del qual s’exhibeix a partir d’aquest dissabte al convent de Sant Domingo de Pollença.

Amb artistes de renom als diversos països en què la col·leccionista centra el seu interès (especialment d’arreu de la geografia espanyola, però també europeus i llatinoamericans) i ben representatius dels diferents llenguatges i temàtiques que afronten, “aquesta exposició posa en relleu l’activitat prolífica i intensa de Pilar Citoler ,qui ha col·leccionat art de manera personal i independent i que sempre s’ha mantingut al marge de les tendències”, afirma Antoni Ferrer, un dels comissaris de la mostra.

Per a Pilar Citoler, col·leccionar art “respon a un sentit intern de l’estètica que es regeix per plantejaments molt subjectius”. La col·leccionista reconeix que el conjunt d’obres reunit en les darreres cinc dècades “és ple de misteris, de lectures impossibles que inciten a l’exercici de desxifrar-les”. En una conversa amb la galerista Jero Martínez, també comissària de l’exposició, Citoler confessa que “la passió és el que et mou i el que dona sentit al fet de col·leccionar. Hi ha gent que compra per nom, per si en un futur una peça podrà valer més i, així, transformar-se en rendiment econòmic. Jo mai no he pensat en això, en si n’augmenta el valor o no. Mai no m’ha interessat. Jo compr una peça si m’agrada i m’atreu”.

Amb l’exposició Pilar Citoler. 40 estius a Pollença, el municipi celebra la relació constant de la col·leccionista amb el paisatge, l’art i els artistes de l’illa. Les obres de Citoler s’han pogut contemplar en diverses exposicions del museu Es Baluard, amb el qual col·labora habitualment. Citoler és patrona d’honor del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Doctora Honoris Causa per la Universitat de Còrdova, va rebre el Premi ARCO de col·leccionisme (2005) i, entre d’altres, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2007).

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF