Cultura 23/06/2018

Pollença. Capítol 57

Potser manqui una mica de glamur, noms que van més enllà de la música

i
J. A. Mendiola
2 min
Aquesta setmana ha estat presentada la 57a edició del Festival de Pollença, que comença dia 4 d’agost.

Cinquanta-set edicions compta el Festival de Pollença que, per segon any, disposa d’un comitè tècnic per dirigir l’esdeveniment, que intenta tornar a ser un referent internacional en el món de la música clàssica. No és una tasca senzilla, ni barata, però en qualsevol cas aquest és el tarannà polític que es duu aquesta temporada. Vivaldi per començar i Bach per concloure. Entre un i l’altre, alguns dels habituals, Ravel, Brahms, Mozart o Beethoven, però també alguna agradable sorpresa, com són les Canciones del jardín secreto d’Antón García-Abril, que interpretarà la mezzosoprano Zandra McMaster, acompanyada pel Vogler Quartett, que després compartirà escenari amb Pascual Martínez Forteza, el clarinetista mallorquí enrolat a les files de l’Orquestra Filarmònica de Nova York, ni més ni menys, per interpretar el Quintet per a clarinet i cordes op. 115, de Johannes Brahms. Tornant al principi, dia 4 d’agost, seguint l’ordre cronològic, podrem gaudir de la reconeguda Orquesta Barroca de Sevilla, que farà un recorregut molt variat per la música del compositor venecià, que començarà amb el Concert per a cordes en sol menor i finalitzarà amb l’ària Barbara traditor de l’òpera Tamerlano, que interpretarà el contratenor Carlos Mena. Pas mal com a primer plat.

Al segon concert, una altra sorpresa, Igudesman & Joo, amb el seu espectacle A Nightmare Music, un espectacle que recorda Ara Malikian, per dues raons, perquè és estrambòticament divertit i perquè ambdós músics són dos autèntics virtuosos, que fan que dels seus instruments brolli una cascada de bona música i dues de rialles. Una combinació que necessita grans dosis de qualitat per no quedar reduïda a una bufonada sense anar més enllà. Tampoc no és habitual ni fàcil d’explicar el tercer concert, titulat Operamida. El públic, en viu i en directe, va triant l’argument d’una òpera, en què tres cantants, amb l’ajuda d’uns microcondensadors de silici, aniran construint el llibret i la música de la interactiva composició.

Vogler Quartett, amb Pascual Martínez Forteza i Sandra McMaster, seran els protagonistes de la quarta entrega, mentre que l’Aurora Orchestra, amb Imogen Cooper al piano, al cinquè concert, interpretaran Mozart a la primera part, amb la música del ballet Idomeneo i el Concert per a piano i orquestra núm. 25, mentre que en la segona part seran Beethoven i la seva Cinquena simfonia els encarregats d’arrodonir la vetllada. A la sisena, Ricardo Gallén, a la guitarra, farà un recorregut musical variat que abasta des del segle XVII fins al XX, on podrem trobar Fernando Sor, J.S. Bach, Ponce, Barrios i Albéniz. L’Amsterdam Barroque Orchestra & Choir, dirigits per Ton Koopman, serà la que posarà el punt final a la 57a edició del festival de música clàssica més antic de les Illes Balears, amb una peça -no sé si és el lloc més adient per interpretar-la- com la immensa obra d’art que és la Missa en si menor BWV 232 de Johann Sebastian Bach.

Potser manqui una mica de glamur, noms que van més enllà de la música. La passada edició hi trobàrem Nelson Freire o Julian Rachlin amb alguns dels seus amics, que augmentaren les expectatives. Enguany aquest aspecte ha baixat el nivell de cotització. En acabar ho contarem.

stats