Pòquer de Planetes remoguts i d’escriptores triomfants
Les circumstàncies obliguen a prescindir dels mil convidats i a centrar-se en pocs compromisos
Barcelona2017, l’anunci de deixar Catalunya si es declara la independència i la ressaca post 1-O.
2018, un any de la ressaca post 1-O, és a dir, primer any sense cap representant del govern català.
2019, ressaca postsentència del Procés. Nit de flames a Barcelona que es veuen des del MNAC, on s’entrega el premi.
2020, el Planeta del covid-19. Gala al Palau de la Música, sense convidats, només amb mitjans de comunicació i poques autoritats.
El Planeta porta una tirallonga d’anys remoguts, un pòquer d’arenes movedisses, de mars encrespats on surfejar. Enguany les circumstàncies obliguen a prescindir dels mil convidats i a centrar-se tan sols en uns quants compromisos, quatre o cinc autoritats i la premsa. Hi ha moltes mesures de seguretat, de prevenció i moltes persones que vetllen per al compliment. Tothom diu coses com “Bé, un any estrany, oi?” o “Espero que no acabin emetent-ho per Zoom i tots veient-ho des de casa”. Veig Rosa Regàs i José Manuel Blecua, membres del jurat, entrar a l’ascensor. També veig Jaume Collboni, Teresa Cunillera, Ada Colau i Joan Subirats. Com ja és habitual, cap membre del govern català. A Carmen Calvo li prenen la temperatura. Una bona foto, si hi hagués algun fotògraf present.
No és un DVD, ni una maleta, ni un pen drive. Aquest any el regal –no només als periodistes, sinó a tothom– és una ampolla d’aigua amb un rivet que duu el logo de la casa. Austeritat màxima. Precedeixen l’entrega del premi un homenatge musical a Carlos Ruiz Zafón, un discurs compacte de Josep Crehueras amb reconeixement a llibreters i lectors inclòs i un parell de bones ocurrències d’Eduardo Mendoza: “Tot i els nervis, la nit del meu Planeta vaig poder sopar. De fet, jo puc sopar sempre”. “Avui no! Avui no hi ha sopar”, diu Crehueras.
A mi, però, el que em té més encuriosit és això dels periodistes, sobretot ¿què passa amb els periodistes estrella que sempre conviden i que sempre sonen com a potencials guanyadors o finalistes? Vindran Risto? Vicente Vallés? Manel Fuentes? Sandra Barneda? Ai, calla, espera, que em diuen que... Només tres vegades abans dues dones havien sigut guanyadora i finalista. 1999, Espido Freire i Nativel Preciado. 2001, Rosa Regàs i Marcela Serrano. 2013, Clara Sánchez i Ángeles González-Sinde. Quarta vetllada amb doble guanyadora. Pòquer, aquesta nit, de Planetes remoguts i d’escriptores triomfants.
