Teatre
Cultura 10/12/2019

Els Pirates converteixen 'El burgès gentilhome' de Molière en 'influencer'

La companyia estrena dimecres a l'Akadèmia una versió de l'obra amb elements del segle XXI

Núria Juanico
2 min
Una escena de 'La mascarada', que s'estrena dimecres al Teatre Akadèmia

BarcelonaTomàs Jourdain és un burgès amb ganes de convertir-se en una persona influent però, com que viu a la França del segle XVII i les selfies encara no existeixen, es dedica a pintar autoretrats. Amb picades d'ullet com aquesta, Els Pirates Teatre han transformat El burgès gentilhome de Molière perquè dispari cap al segle XXI i els espectadors s'hi sentin interpel·lats. L'espectacle, titulat La mascarada, és una comèdia barroca amb pinzellades contemporànies i s'estrena aquest dimecres al Teatre Akadèmia, que l'ha coproduït. "El protagonista original [interpretat per Ricard Farré] és un burgès que vol ser noble, però aquest punt de partida ara ens queda molt lluny. L'hem convertit en un home ric que vol ser, a més, una persona influent", explica una de les intèrprets, Laura Pau.

La companyia, que ha treballat col·lectivament en la dramatúrgia, ha condensat les quatre hores de l'obra original de Molière en un muntatge de poc més d'una hora. "Hem intentat modernitzar el text sense trair l'original", subratlla l'actriu Laura Aubert, que afegeix que des de la companyia han explorat "nous llenguatges i maneres de fer" que no havien tocat mai. Entre les qüestions que han incorporat hi ha l'obsessió pel menjar sa de l'època actual –que es tradueix en la presència recurrent d'uns alvocats a escena– i la fascinació per la moda i els vestits. A part de modificar lleugerament el contingut, Els Pirates també han sumat a escena recursos i elements més característics del cinema i la televisió. "Hi ha flash-backs i aparts, que inicialment eren propis del teatre i que ens serveixen per mostrar les veritables personalitats dels personatges", destaca el director de La mascarada, Adrià Aubert.

De fet, la base de l'espectacle és la hipocresia que predomina entre els personatges i que genera una sèrie d'embolics. "Parla de la voluntat d'aparentar per superar tensions familiars i amoroses", diu Aubert. L'espectacle conté música barroca –interpretada per Ariadna Cabiró– i coreografies, algunes de les quals són originals de l'obra del 1670. "Hem conservat algunes danses de l'època. No hi ha grans coreografies, el moviment és molt harmònic", destaca Anna Romaní, que s'ha encarregat del moviment.

La mascarada converteix l'escenari de l'Akadèmia en una sala barroca amb un majestuós clavicèmbal al centre i, a partir de dos grans plafons mòbils, els espais van canviant. "És una escenografia amb pocs elements, pensada perquè els canvis siguin instantanis. Hem fet el mateix amb el vestuari, cada personatge es caracteritza per algun element concret", diu Aubert, que reivindica la importància de revisitar els clàssics. "Hem buscat mantenir la bellesa i l'essència del text, però també connectar-lo amb el públic d'ara –afegeix el director–. És un exercici de memòria col·lectiva".

stats