DANSA

‘Pink unicorns’: conèixer el fill adolescent ballant

La Macana porta al Mercat de les Flors un espectacle en què ballen Alexis Fernández i el seu fill

“Quan vam començar a escriure sobre el projecte teníem por de com sortiria. Era un repte. Podia sortir malament”, diu el ballarí i coreògraf d’origen cubà Alexis Fernández Maca. El repte era fer un espectacle de dansa amb el seu fill adolescent, Paulo, llavors de 14 anys. El salt generacional seria el tema principal a posar sobre l’escenari, una incomunicació que té a veure justament amb les noves formes de comunicació dels joves a través de les xarxes. En escena a Pink unicorns, però, no hi ha tecnologia, sinó inflables. No hi ha mòbils, sinó un joc de moviment que pot ser dansa però també circ o clown. A Barcelona es podrà veure l’espectacle de La Macana al Mercat de les Flors avui i divendres al vespre.

“Les primeres setmanes vam provar moltes coses. Va ser molt emocionant. Ara conec molt millor el meu fill. Ho recomano”, afegeix el ballarí. Però és que el fill diu el mateix: “Amb prou feines conec el meu pare –reflexiona el Paulo–. Això em va servir per coneixe'l una mica”. La dansa va servir per trencar les barreres que els separaven. El moment preferit del noi a escena és quan balla com els nanos de la seva edat “fent el burro". “Jo ho puc fer perquè soc un adolescent a l’edat del pavo, i ell perquè no deixa de ser un ball. Saber que puc fer el vulgui amb el meu pare, això m’agrada”, diu.

Les escenes successives parteixen de la pròpia experiència: preguntes d’una lliçó de geografia, bromes íntimes, jocs fotetes. En realitat el que es veu és la compenetració de dos cossos que indubtablement comparteixen ADN i una relació tendra, còmica, física, divertida, irreverent i, sobretot, veritable. “Als assajos m’ho vaig passar molt bé, però també va ser un repte físic: mentalment creus que ho pots fer i després potser no et surt. A vegades ens encallàvem al mateix punt, els testos s’assemblen a les olles”, diu el noi.

La companyia gallega La Macana, formada el 2009 per Fernández i la ballarina, coreògrafa i productora Caterina Varela, va ser dirigida a Pink unicorns pel coreògraf algerià establert a Alemanya Samir Akika. Per a Paulo, ha sigut tot un aprenentatge que altres joves adolescents es poden endur del teatre: “Volia aconseguir que més o menys tant em fes el que pensessin els altres. Jo havia de ser com l’aigua, que no para, segueix el riu”.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF