LITERATURA
Cultura 11/11/2012

Philip Roth, un gegant literari que ja en té prou

L'etern candidat al premi Nobel, Philip Roth, ha anunciat que deixarà de publicar llibres: "He acabat amb la ficció". Als 79 anys, un dels grans novel·listes contemporanis es dedicarà a les memòries.

Laura Serra
3 min

BARCELONAPhilip Roth havia definit l'escriptura com una trampa, una trampa de la qual creia que no podria sortir fins que morís. En una entrevista amb motiu del premi Príncep d'Astúries -un dels últims guardons que ha rebut l'escriptor nord-americà, diversos cops premi Nacional, Pulitzer, Man Booker i etern candidat al Nobel-, Roth havia afirmat que escriure era una "agonia": "extremament difícil, extremament frustrant i poc satisfactori". El seu desassossec perpetu, però, no era notícia. El que sí que ho és -i ha sorprès la premsa internacional i el sector editorial- és que la seva editorial, Houghton Mifflin, confirmés dijous el que l'autor havia dit dues setmanes abans: "No tinc la intenció d'escriure en els pròxims deu anys. He acabat. Nèmesi serà el meu últim llibre", afirmava a la revista francesa Les inrockuptibles.

Philip Roth (Newark, 1933) és considerat un dels quatre grans autors vius nord-americans pel crític Harold Bloom, juntament amb Thomas Pynchon, Cormac McCarthy i Don DeLillo, i un dels gegants de la seva tradició novel·lística, al costat de personalitats com Dos Passos, Scott Fitzgerald, Heming-way, Faulkner, Bellow i Malamud. Després d'una trentena de llibres, l'escriptor diu que ha perdut la passió per escriure. "Escriure és estar sempre malament. No tinc l'energia ni la força per enfrontar-me a la frustració", afirmava. "Estic cansat de la feina. He perdut tota forma de fanatisme. I no sento gens de melancolia".

D'ençà que amb Adiós, Columbus (1959) va irrompre a l'escena literària, Roth ha tingut una carrera instal·lada en l'excel·lència, només amb un parèntesi als 60 per un bloqueig literari i un altre als 80 per culpa d'un problema de salut que va derivar en un trastorn, segons va revelar qui llavors era la seva dona, Claire Bloom a Leaving a doll's house . Excepte aquests atzucacs, el traductor del gros de la seva obra al castellà, Jordi Fibla, no hi troba ni una escletxa. Per això, està convençut que potser Roth no tornarà a publicar però mai podrà deixar la ploma. "Segur que escriu, i això tard o d'hora sortirà a la llum. El que em sembla és que es vol ocupar ell mateix de la seva biografia, que no veurem fins al 2020. Una altra raó per deixar de publicar és que té una visió penosa de com està la literatura al seu país. Considera que no hi ha lectors autèntics, que són incapaços de concentrar-se per llegir un llibre com els seus", afirma Fibla. Després d'analitzar la seva societat, l'autor de la Pastoral americana diu que ja no coneix res de l'Amèrica d'avui. La seva opinió és apocalíptica: "Hi continuarà havent novel·listes que continuaran escrivint, però seran llegits per menys i menys gent".

En les dues últimes dècades Roth havia encadenat un llibre per any. Ara ja en fa tres que no en treu cap. "Prefereixo treballar en els meus arxius per a la meva biografia". Ha elaborat a l'autor escollit, Blake Bailey, milers de pàgines. "No vull escriure les meves memòries, però vull que el meu biògraf tingui tot el material abans que mori. Si no, per on començarà?", es pregunta. "He decidit que he acabat amb la ficció. No en vull llegir més, ni escriure'n, ni tan sols parlar-ne -diu taxatiu-. Ja n'hi ha prou!"

Fibla també afirma que Roth podria no voler "perjudicar el seu llegat" amb un estil tardà i repetitiu. De fet, l'autor engloba les seves quatre últimes obres, centrades en el declivi físic, la depressió i la mort, amb el títol de l'última en plural, Nèmesis (2010). Roth afirma a Les inrockuptibles : "No crec que un llibre més o menys canviï el que sóc o el que he fet. I si escric un altre llibre serà un fracàs. Qui necessita un llibre mediocre més?"

stats