Pescar consciències no és gratis a FiraTàrrega

TàrregaNo hi ha lloc per als impossibles a FiraTàrrega, però alguns encara no s’ho creuen. Potser per això, en el moment en què un noi amb l’estètica dels que reparteixen propaganda s’acosta a una dona que carrega el cistell del mercat i li diu que regala diners, ella l’engega a passeig. Per sort, els adeptes a John Fisherman saben com combatre els recels. Quan, des d’una façana de la plaça, aquest misteriós agitador de consciències va deixar anar divendres la primera canya de pescar amb un bitllet de 20 euros, ja tenia una cinquantena de persones a sota lluitant per agafar-lo.

La creativitat de seguida va fer acte de presència: pilars de dos, nens amb pinces i llançadors de barret s’esbatussaven per enxampar els diners en aquesta iniciativa impulsada pel col·lectiu Money For Free. “Què has sentit quan ho has aconseguit?”, va preguntar un dels seguidors de Fisherman a una noia aferrada a un bitllet de 50 euros. “Felicitat”, responia ella. Amb el gest de regalar diners hi van implícites les reflexions per sacsejar els fonaments del capitalisme. Què faràs amb aquests diners? Realment els necessites? Els vols repartir?

El consumisme tampoc va trobar aliats quan els Peregrinus de Teatr KTO van irrompre a la plaça. Vestits amb corbata i americana i amb uns immensos caps arrugats de mirada perduda, els nou protagonistes de l’espectacle itinerant van plasmar, sense paraules, la grisor i la monotonia d’una societat freda, predictible, ordinària i mancada de personalitat.

“Sobreviuré si em deixes ser”

“Que ballin els hipopòtams, que ballin els hipopòtams!”, reclama una nena saltironejant mentre la seva mare la fa asseure a terra. El prec queda complert amb escreix quan els tres cossos blaus i rotunds d’ Hippos surten a l’escenari. De fons sona música electrònica, però ells es mouen amb parsimònia fins que arrenca One more time de Daft Punk i la plaça es converteix en una festa. L’espectacle de Quim Bigas i Zum Zum Teatre recull riallades i aplaudiments i, alhora, llança un missatge: “Sobreviuré si em deixes ser”. El clam dels hipopòtams és també el crit de Witness this de Chameleon, tot i que en la seva proposta queda lluny la mirada amable dels animals. La companyia britànica utilitza la dansa per parlar del trastorn bipolar i de tot el que implica. Amb moviments impulsius i espasmòdics, el protagonista passa de la rialla al plor i, en paral·lel, de la inclusió al rebuig. El muntatge reflecteix amb eficàcia la desesperació i la frustració, alhora que fa explícita la necessitat de tolerància en lloc de mirar cap a una altra banda.

Enguany la fira està plena de propostes que toquen de peus a terra, però també n’hi ha d’altres que busquen abraçar el cel amb les mans. L’espectacular fusió de dansa i circ de NoFit State Circus & MotionHouse va deixar divendres el llistó ben alt amb Block, una peça plena d’acrobàcies a partir de vint blocs grisos de grans dimensions. Salts d’espant, tombarelles a l’aire i equilibris sobre estructures inestables van demostrar a Tàrrega que, amb l’ajuda dels altres, tothom és capaç de volar si s’ho proposa.