La banca ètica és un model financer alternatiu al de la banca convencional, que cerca igualment obtenir beneficis comprant i venent doblers, però que orienta les seves inversions financeres amb criteris de transparència cap a activitats socials i ambientals beneficioses per a la comunitat. La banca ètica promou un ús responsable dels diners i subordina els interessos econòmics particulars a l’assoliment de l’ideal universal de justícia i benestar de les persones i per tant, és una banca social que orienta la seva activitat financera a millorar les condicions de vida i satisfer les necessitats bàsiques dels ciutadans més pobres i desafavorits. Un punt important que diferencia la banca ètica de la banca convencional està en el fet que la banca ètica incorpora en la presa de decisions la ciutadania i els destinataris de les seves accions. Així, la banca ètica s’articula entorn d’una ciutadania responsable, que posa els seus estalvis al servei de la transformació social i que, en alguns casos, també intervé en les decisions financeres aprenent a dir que no a situacions generadores de desigualtat i injustícia. La ciutadania es fa responsable quan pensa èticament els vincles entre l’ordre econòmic i social i sent el deure moral de ser solidari i ajudar als demés, actuant en conseqüència, a través del poder dels diners. La ciutadania compromesa assumeix el deure de combatre la pobresa i l’exclusió social, perquè no està disposada a delegar la responsabilitat de la solució d’aquests problemes únicament en mans de l’Estat. La banca ètica actua dins l’àmbit de l’economia social i solidària, i està molt vinculada a organitzacions i projectes de comerç just, agroalimentació ecològica, energia neta i inserció de persones amb risc d’exclusió social, amb les quals comparteix els mateixos principis i valors de solidaritat, igualtat i cooperació. Cal situar els orígens de la banca ètica en el segle XIX, als Estats Units, en la decisió d’algunes comunitats religioses de deixar d’invertir en projectes vinculats amb l’esclavitud i l’alcohol. Però la presa de consciència massiva de la ciutadania sobre la importància de controlar el destí dels seus estalvis, es produeix als anys 60 del segle XX, amb el descobriment que la banca convencional estava finançant règims racistes, com l’Apartheit de Sudàfrica i conflictes armats com la Guerra del Vietnam. En aquest context, neix el 1971 el primer fons ètic d’inversió, el Pax World Fund. L’extensió de la banca ètica als països del Sud es produeix amb la fundació a Bangladesh el 1976 del banc Grameen per part de l’economista indú Muhammad Yunnus, que es va fer famós a tot el món per impulsar una política de microcrèdits per a persones amb escassos recursos econòmics. L’antecedent de la banca ètica a Espanya són les Caixes d’Estalvi i les seves obres socials, malgrat les seves grans limitacions teòriques i pràctiques. Actualment coexisteixen dos models de banca ètica: la banca ètica convencional, conformada per aquelles entitats d’intermediació financera que han adoptat models organitzatius propis de la banca tradicional, com és el cas de Triodos Bank i Colonya, Caixa Pollença; i la banca ètica cooperativa i ciutadana, que ha adoptat models de funcionament més assemblearis i cooperatius, entre les quals es troba Fiare i també altres entitats de crèdit com Coop-57 o Oikocredit.
Peru Sasia: “Les nostres societats s’han articulat alliberant espais de l’ètica”
president de FEBEA i professor d’ètica de la Universitat de Deusto
PalmaPeru Sasia (Bilbao, 1961) és l’actual president de FEBEA (Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius). És doctor en Química, disciplina de la qual ha estat professor i investigador. Des de l’any 2005 és professor d’Ètica Cívica i Professional a la Universitat de Deusto, i membre del Centre d’Ètica Aplicada d’aquesta mateixa universitat, on coordina la línia d’investigació sobre organitzacions i transformació social. És autor de nombrosos articles sobre responsabilitat social empresarial, ètica econòmica i economia solidària, així com dels llibres La empresa a contracorriente (Mensajero, 2004), Responsabilidad social universitaria (BID i McGraw-Hill, 2009), juntament amb François Vallaeys i Cristina de la Cruz, i Banca ética y ciudadanía (Trotta, 2008), amb Cristina de la Cruz. Ha coordinat també el llibre La perspectiva ética (Tecnos, 2018). Amb Peru Sasia parlam de banca ètica i ciutadania responsable.
Tenim un dèficit ètic a les nostres societats?
Sí, sens cap dubte. En els darrers temps, les nostres societats s’han anat articulant alliberant espais de l’ètica. Aquesta situació s’està reproduint també dins l’àmbit econòmic, en què la racionalitat econòmica està lluitant per expulsar l’ètica dels processos de presa de decisions.
Quin és el vostre judici ètic sobre el sistema bancari i financer?
És una pregunta que pot ajudar a entendre què és la banca ètica. La banca ètica és el resultat d’analitzar la intermediació financera i de prendre decisions coherents. Analitzar èticament la intermediació financera vol dir demanar-se per l’interès social d’aquesta activitat. La pregunta moral que tota societat ha de fer-se és de quina manera contribueixen les organitzacions i institucions (bancs, empreses, oenagés, l’Església) a fer que les nostres societats siguin millors. Si feim aquesta pregunta al sistema financer treim una sèrie de conclusions relacionades amb la fugida de l’activitat econòmica en si a l’esfera especulativa, la tendència a l’enriquiment d’una minoria, la irresponsabilitat en la decisió d’orientar els recursos financers cap a projectes que no tenen en compte el deteriorament ambiental ni l’impacte social que generen.
Pensau que l’ètica i els valors socials són econòmicament rendibles?
La banca ètica ha demostrat històricament que promou projectes econòmicament sostenibles. La solidesa d’un projecte financer es pot mesurar a través del nivell de morositat i impagaments. És un fet molt significatiu que les taxes de morositat dels projectes de la banca ètica són significativament inferiors als de la mitjana del mercat. A més, durant la darrera crisi, les taxes de morositat dels projectes de banca ètica arribaren a ser deu vegades menors que les de la mitjana del mercat. L’elevat retorn dels crèdits per part dels clients de la banca ètica es deu al fet que actuam de manera responsable en totes les fases del circuit d’estalvi i crèdit. Però també s’ha de dir clarament que hi ha decisions èticament fonamentades que les empreses han de prendre i que segurament els costaran doblers. Hi ha línies vermelles que l’economia no pot traspassar, com el respecte als drets humans. En el seu moment, l’abolició de l’esclavitud va afectar negativament l’economia dels estats del sud dels Estats Units, però les pèrdues econòmiques en cap cas poden ser una raó suficient per no respectar els drets humans. Cal tenir clar que un projecte que no respecta els drets humans no hauria de poder-se desenvolupar mai.
Del que deis es pot deduir que la banca convencional actua contra el bé comú?
Sí. Els grans grups financers han estat generant activitat financera en contra del bé comú. La banca convencional ha estat generant impacte ambiental i marginació social.
Des d’una perspectiva ètica, la crisi ha estat una oportunitat perduda per transformar la banca convencional i posar-la al servei de la ciutadania i la societat?
Sí. És interessant recordar, al principi de l’esclat de la crisi, les sonores declaracions de rellevants polítics de tot el món a favor de reformar profundament el sistema financer. Però clarament, no ho hem fet. I per què no s’ha fet? Perquè la lògica de tot el sistema econòmic, no només els seus principis, sinó també els seus mecanismes i institucions i les seves relacions amb la política i la democràcia fan que les sinergies impedeixin qualsevol tipus de reforma amb profunditat del sistema econòmic en el seu conjunt. Comença a ser hora de parlar obertament de l’enorme control que exerceixen les grans empreses tecnològiques sobre la nostra privacitat. La crisi financera de 2008 ha obert els ulls a molta gent. Quan presentam els nostres projectes de banca ètica ara necessitam un quart d’hora menys per explicar les ‘bombes de rellotgeria’ que amaga el sistema financer tradicional. Però no hem avançat gaire. Continuam tenint una esfera especulativa metastatitzada, molt més gran que l’àmbit financer orientat directament a generar riquesa en l’àmbit de l’economia real, tenim la banca a l’ombra que continua operant fora del mercat, sense gaire control. Tenim també la frustració de no haver aconseguit aprovar un impost que freni l’especulació en les transaccions internacionals. Tothom sap que és imprescindible que la democràcia controli l’economia, però en les condicions en què es troba la democràcia és incapaç de regular el mercat financer global, a causa, principalment, de la manca de globalització de les estructures democràtiques.
Una banca ètica aplica criteris negatius i positius per decidir les seves inversions. Podríeu parlar de quins són els requisits que han de complir els projectes per rebre un crèdit per part de la banca ètica?
La banca ètica aplica criteris que sorgeixen d’una anàlisi ètica que comprèn tot el circuit de la intermediació, que afecten a l’estalvi, a la pròpia intermediació i també al crèdit. L’estratègia inversora actual de la banca ètica està orientada a finançar projectes que tenen un clar impacte social positiu i que intenten curar o resoldre algun problema social, per això la banca ètica es mou amb naturalitat en els àmbits de la inserció social i laboral, la cooperació per al desenvolupament i l’agroecologia, i també en la reconstrucció de valors socials basats en la cooperació i la solidaritat. Els projectes de crèdit no només estan subjectes a un escrutini econòmic i financer, com en qualsevol entitat financera, sinó també a un escrutini ètic i social.
I com es mesura el valor social d’un projecte econòmic?
Existeixen metodologies concretes. A la Unió Europea hi ha molt d’interès per identificar indicadors d’impacte social, perquè poden condicionar determinades línies de finançament, subvencions i línies estratègies preferents a l’hora d’implementar algunes polítiques comunitàries. A la banca ètica, la identificació de l’impacte social es fa mitjançant metodologies transparents. La banca ètica, en general, i Fiare, en particular, no desenvolupen l’avaluació socioambiental dels projectes a través del personal del departament de crèdit, sinó mitjançant les seves bases socials. Són els socis, propers al territori i al projecte que sol·licita finançament, els que l’avaluen i que decideixen. I si la seva avaluació no és positiva no es dona el crèdit al projecte, encara que l’informe de la tecnoestructura del banc sigui favorable. La banca ètica, a diferència de la banca convencional, valora els projectes aplicant la transparència en la metodologia i l’asimetria d’informació i de poder favorable a la socioestructura.
Podria contribuir a humanitzar l’economia socialitzar la banca i els seus beneficis?
Si per socialitzar entenem que la banca passi a ser controlada per l’Estat, em sembla que és una proposta que obre un debat molt interessant entre banca ètica i banca pública. La intervenció dels poders públics en les activitats econòmiques s’ha d’analitzar i no es pot descartar d’entrada. El que dic està en contra de la tendència a pensar que l’únic que fa l’Estat quan intervé en l’economia és molestar. Jo no som partidari d’un estat anorèxic, que s’ocupi només de garantir el compliment dels acords econòmics. A mi em sembla que les institucions pròpies de la democràcia són responsables de garantir que els agents econòmics orienten les seves accions a la construcció del bé comú. La recerca del bé comú és molt anterior i superior a la utilitat i els beneficis privats de les activitats econòmiques. Crec que les institucions de la democràcia s’han d’anar globalitzant i han d’assumir la seva superioritat i responsabilitat envers els poders econòmics. De manera que els resultats de l’activitat financera no poden ser decidits únicament pels actors privats que fan finances. No hem d’oblidar que les entitats financeres gestionen uns dipòsits de doblers generats entre tots.
Com podria la banca ètica guanyar-se la confiança de la ciutadania cada vegada més recelosa i desenganyada del sistema financer per les males pràctiques que ha desenvolupat?
Quan començàrem a pensar en el desenvolupament de projectes de banca ètica, com Fiare, ens vàrem plantejar una qüestió clau per a l’èxit del projecte i que estava molt relacionada amb la teva pregunta i que consistia a pensar com ens havíem d’organitzar, quina seria la governança i la manera d’articular-nos, com havíem, en definitiva, d’interaccionar amb el conjunt de la societat. Nosaltres no volíem ser una gran entitat, en termes de volum de negoci. Nosaltres havíem de ser un projecte d’acció col·lectiva, construït per persones i organitzacions, basat en el cara a cara. Una banca ètica es legitima a través de l’arrelament territorial i l’acció col·lectiva i local. Un projecte de banca ètica no es pot vendre per correu, ni es pot comunicar amb alguns eslògans senzills de l’estil de ‘dona’m un euro i salvaré un nin’, ni tampoc amb altres missatges d’aquesta mena. Els projectes de banca ètica tenen un component polític tan elevat que requereixen una construcció col·lectiva. Els projectes de banca ètica es reconeixen precisament perquè són xarxes de capital social, raonablement denses, formades per persones disposades a estar regularment reunides, interaccionant amb administracions, oenagés, esglésies... Aquesta és la manera de créixer en reputació i reconeixement. És un procés lent, però és el que necessita la banca ètica. Estam convidant a construir banca ètica a un tipus de ciutadania que ha hagut de fer un procés contracultural, que ha hagut de superar la racionalitat econòmica dominant, perquè el que és espontani és ser ‘homo economicus’.
