OBITUARI

Pere Morey, l’escriptor mallorquí que volia ser Walter Scott

Ens deixa un dels autors de literatura infantil i juvenil més prolífics i singulars que ha donat Mallorca

Aquesta setmana ens deixà l’escriptor Pere Morey i Servera ( 1941-2019), un dels autors de literatura infantil i juvenil més prolífics i singulars que ha donat Mallorca. Morey era un tipus d’escriptor prou sui generis : tot i que havia escrit sempre, començà a publicar més o manco tardanament -es va estrenar el 1979, a 38 anys, amb Rondalles pels qui les saben totes - i tenia la virtut, no sempre habitual en molts dels autors nostrats del gènere infantil-juvenil, de tractar els petits i joves com a adults. Apassionat i bon coneixedor de la història -sobretot antiga, medieval i moderna- dels Països Catalans, va conrar una mixtura d’estils i enfocaments que anaven de la novel·la històrica a la ciència-ficció i al que ell anomenava neorondallística. Admirava Pere Calders. Es definia influït pels membres del col·lectiu Ofèlia Dracs -que no deixaven de ser els escriptors de la seva generació que havien començat a publicar quinze anys abans-, com també pel való George Simenon -llegia i parlava francès i anglès perfectament-. I sempre va reivindicar el pioner de la novel·la de ciència-ficció J.H. Rosny i autors de novel·la històrica com el finlandès Mika Waltary -la signatura rere el best-seller Sinuhé, l’egipci - i la sud-africana Mary Renault, especialitzada en novel·les sobre l’antiga Grècia. Quelcom rellevant. Morey era un autor cultíssim i un lector extraordinari, enamorat de Walter Scott, a qui deia voler replicar, de Flaubert i dels clàssics àrabs -coneixia beníssim el Pròxim Orient-, però que entenia que en català calia un tipus de literatura popular que arribàs a tothom i que fes pedagogia de valors.

Les dècades dels vuitanta i els noranta foren la seva etapa més fructífera amb títols com L’anell de Boken-Rau, El llaüt de vela negra, Mai no moriràs , Gilgamesh!, Allò que conta el vent del desert, Operació Verge Negra -escrita en un curiós experiment amb alumnes del col·legi Mata de Jonc- i Rondalles pels qui les saben totes. Guanyà premis prestigiosos com el Joaquim Ruyra, el 1983, i el Guillem Cifre de Colonya, el 1993, del gènere per a infants i joves; i el Joanot Martorell, de Gandia, el 1984, amb un recull de relats per a adults titulat La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes. Els darrers anys són destacables títols com El templer i l’arquitecte -de factura magnífica i que fou traduït al castellà-, La metgessa càtara i La darrera canonada. Mallorca 1701-1715.

De fonda consciència ecologista, pacifista i mallorquinista, que amara tota la seva obra, defensà i repetí sempre la màxima que “un poble només es respecta si coneix la seva història”. Professionalment dedicat a la representació comercial d’una fàbrica illenca d’aixetes, va estar implicat en la prehistòria d’Unió Mallorquina, a principis dels vuitanta, assessorant Jeroni Albertí. El 2015 s’implicà en la commemoració del tricentenari de l’ocupació borbònica de Mallorca, i destacà com a divulgador del Museu de Mallorca. Deixa un llegat vitalista i de compromís amb el país. La seva darrera col·laboració a la premsa és una columna en què alaba el poeta medieval persa Omar Khayyam i les seves odes al vi i el sexe, odiat pels jihadistes. Tota una declaració d’intencions.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF