Pel maig, cireres...

GastrònomEl maig és mes de cireres i albercocs primerencs. Per això mateix, farem les primeres coques dolces amb fruits de la primavera, aquelles que es fan amb pasta tovada, que pot portar, a més de la farina, els ous, la mantega i el llevat, patates bullides, que li donen una consistència i un tast ben nostres.

Antany, amb les cireres que es collien a Menorca -els cirerers solien estar als barrancs com el de Cala en Porter- es feien melmelades, confitures i conserves, a més de cireres en almívar, en aiguardent i licor, per tal de tenir provisió d’aquesta fruita tan estacional al llarg de l’any.

Jo puc recordar que quan anava a l’escola de Ca los Padres, als Salesians de Ciutadella, el capvespre solia anar a comprar una coca amb cireres confitades del forn de Can Pau, aquella coca individual, rodoneta i que solia dur mitja dotzena de cireres vermelloses i dolces, que tant m’agradaven, com també m’agradaven les cireres confitades, vermelles o verdes, de les tortades i braços de gitano de Can Moll o de La Sin Nombre, les pastisseries que hi havia al costat de ca nostra, on els meus pares compraven aquests dolços quan fèiem els anys, festa o hi havia una celebració important. També, posats a recordar, hi havia cireres confitades, encara que gelades, als gelats de La Menorquina, aquelles terrines individuals que es deien Vaso Volga, que era de vainilla; el Demiglass, de vainilla i xocolata; el Camping, de vainilla, nata i xocolata, i els recordats Chato variado, de gelats de nata i maduixa. També hi havia aquestes cireres a la Cassata i estava ben de moda guarnir amb una cirera confitada i unes neules les copes de gelats de diferents tasts.

Però era al mes de maig, quan hi havia les cireres de Menorca, o aquelles que ens arribaven de fora, quan la meva àvia Irene feia la seva coca amb cireres, que ens menjàvem per fer la bereneta, que record ben coberta de sucre en gra i que duia a coure al Forn de Can Diego, perquè ella era d’aquelles a qui encara els agradava cuinar amb la seva cuina de carbó i dur els plats que s’havien d’enfornar a coure al forn de davant casa seva, a la placeta d’Artruix.

El cirerer o cirer ( Prunus avium ) és un arbre originari d’Europa, l’Àsia occidental i el nord d’Àfrica que pertany al gènere Prunus, de la família Rosaceae. Els cirerers cultivats per produir cireres provenen d’una selecció de les espècies Prunus avium i Prunus cerasus i encreuaments entre aquestes dues.

El cirerer rebrota molt bé de soca després de tallat, ja que té la capacitat de brotar d’arrel. Les rebrotades més fortes es produeixen després d’una tallada. En aquestes circumstàncies, a més, les joves plantes probablement gaudiran de la il·luminació necessària per créixer. Aquest sistema de regeneració és el que provoca que moltes vegades els cirerers es trobin en petits rodals dins dels boscos. És la forma de reproducció que té més probabilitats d’èxit per al cirerer, perquè els brots tenen molta vitalitat com a conseqüència de gaudir d’un sistema radical ja molt potent. És per açò que es diu que mai no s’ha de sembrar un cirerer tot sol, si volem que faci fruits, perquè es veu que és un arbre al qual li agrada estar acompanyat i se solen sembrar de dos en dos o de tres en tres, i diuen que solen viure un centenar d’anys.

A la nostra illa no hi ha tanques de cirerers com a Mallorca, on són conegudes les cireres d’Orient, petit poble al peu de la serra de Tramuntana, damunt Bunyola, on aquests arbres s’han adaptat al clima fred i sec d’aquesta zona, coneguda també per les seves pomes. Aquí, a Menorca, n’hi ha com hem dit als barrancs i els altres repartits a hortals, llocs i també a patis de cases de poble, encara que avui dia les cireres que consumim són aquelles que ens venen des de fora.

La recepta: Coca amb cireres

Ingredients i elaboració

Primer de tot aixafarem les patates bullides amb la farina, els ous, el sucre, la mantega i el llevat amb un raig petit de llet fins aconseguir la pasta desitjada. Llavors l’estendrem damunt la llauna on l’hem d’enformar, que estarà untada amb mantega o oli d’oliva. La deixarem reposar una bona estona perquè tovi -una horeta i mitja com a mínim- i després hi anirem col·locant per damunt les cireres senceres, amb el capoll i el pinyol. Després hi posarem sucre al damunt i ho enfornarem uns 40 minuts a 180 graus. Quan estigui cuita, la traurem del forn i la tornarem a ensucrar.

500 g de cireres

400 g de patata bullida

400 g de farina

2 ous

200 g de sucre

120 g de mantega

50 g de llevat de forn

Llet