Cultura 30/01/2012

Paul Fuster supera el repte de la reinvenció

Xavier Cervantes
2 min
Rere la seva aparença desmanegada hi ha un cantautor amb moltes coses a dir, i en català.

PAUL FUSTER

HELIOGÀBAL 24 DE GENER

Paul Fuster ha tornat a casa després d'una llarga temporada a Nova York. Pel camí ha deixat de banda l'anglès, la llengua dels seus primers tres discos. Ara canta en català, la llengua del nou treball, Repte , que va presentar en directe a l'Heliogàbal de Barcelona, dimarts i dimecres, i que tornarà a defensar avui dilluns a la sala gracienca.

El repertori el defensa a la seva manera, com un cantautor alhora feréstec i vulnerable. Acompanyat per Xarim Aresté al banjo i Pep Mula a la bateria, va prescindir de les conveccions que s'associen a un concert. Es tractava de viure l'experiència Fuster, la qual cosa significa entendre que sota l'aparença desmanegada de tot plegat hi ha un autor amb moltes coses a dir. Va xerrar amb la gent, va expressar pensaments en veu alta, va eternitzar les transicions entre les cançons i, per si de cas, va tranquil·litzar el públic: "No patiu per mi, estic molt bé", va dir. Tots aquests elements extramusicals no van perjudicar l'actuació, perquè Fuster té aquella cosa tan difícil de trobar en un concert: fa mantenir l'expectació, mai no se sap què passarà, com sonarà la següent peça. A més a més, les noves cançons són un actiu molt interessant.

Va començar amb Estem escoltant , una crida a l'esperança d'un cor devastat guarnida amb un folk aspre, ben dibuixat pels detalls d'Aresté amb el banjo. Fuster la va interpretar entre l'èpica i el dolor. Aquest to, i la llibertat de l'execució, van dominar el concert. Com si Pau Riba cantés el repertori d'Elliott Smith, Fuster va volar lliure per damunt de les deu cançons del disc. El format de trio va afegir profunditat i soroll a Ja no sap greu i Sóc el fill de la meva mare , i va catapultar Guapa pocasolta , molt més rítmica, fins al territori dels hits . Només cap al final va cantar en anglès dues cançons, abans d'un bis amb La santa Collons i una versió de Heart of glass de Blondie.

Paul Fuster ha tornat, no se'l perdin.

stats