MÚSICA
Cultura 24/01/2012

Paul Fuster: "Nova York és una ciutat que viu del que era, no del que és"

Català "Per a mi és molt important sentir que estic despullant-me davant de gent que parla el mateix idioma en què estic cantant jo" Filosofia "El millor que puc ser és ser jo mateix"

Xavier Cervantes
3 min
Paul Fuster i la guitarra que ell mateix ha fabricat.

Paul Fuster, fill del cardiòleg Valentí Fuster, va viure a Cardona del 1998 al 2002 i va publicar els discos 36 weeks (1998), Battleship (1999) i Happy nothing (2002). Després de viure vuit anys a Nova York ha tornat a Catalunya. Avui i demà presenta a l'Heliogàbal Repte (Chesapik), el primer disc en què canta en català.

Com seran els concerts?

En format de trio. El Xarim Aresté [Very Pomelo] tocarà el banjo. El Pep Mula [Sanjosex], la bateria. I jo, la guitarra barítona. Tindrà una sonoritat nua, no perfumada, diferent de la del disc. I serà divertit, perquè estic fart de negativitat.

Xarim Aresté és la teva connexió amb Gerard Quintana?

Els conec des de fa anys. El Xarim és com el meu germà, i el vaig presentar al Gerard, que després el va agafar per tocar la guitarra als concerts de Sopa de Cabra.

Per què has fet un disc com Repte ?

Malgrat que ara tot pot semblar molt negre, jo crec que hi ha llum. M'estimo més estar a la llum que a la foscor. I el repte té més a veure amb això que amb el fet de cantar en català.

Per què has tornat a Catalunya?

El nivell de vida a Catalunya és molt millor. Tinc casa a Cardona. No he de conduir. Tinc una vida molt més lliure. A Nova York, que és l'únic lloc dels Estats Units on viuria, és una feinada només sobreviure. És molt car viure a Nova York, i no tenia ganes de seguir amb aquesta cacera per sobreviure. Volia fer el que més m'estimava: música.

No vas fer música a Nova York?

Sí, però amb molta menys importància. Havia de sobreviure. Estava més temps dedicant-me a fer bicicletes i a soldar. Viure de la música a Nova York és molt difícil.

Tant ha canviat Nova York?

És una ciutat que viu del que era, no del que és. Ara és un museu del passat, i no cal viure a Nova York per agafar cultura i veure coses increïbles. Per què no estar en un lloc on pateixes menys per viure? A Catalunya també sé la llengua, és casa dels meus pares, casa meva, i això dóna un suport molt fort a l'ànima.

Quins canvis has notat respecte als discos anteriors?

Tinc deu anys més que quan va sortir l'últim disc, i hi ha inquietuds que ja no tinc. Estic més calmat. No tinc la necessitat d'un sí, ja és sí.

Vols dir que no estàs tan pendent de l'aprovació de la gent?

Exacte. Estic orgullós de mi mateix d'una manera molt silenciosa. Em sento protegit pel fet d'estar content amb el que he fet. Si jo estic content, va bé. M'he donat tota la llibertat del món per ser qui sóc. I sense escrúpols ni hòsties. M'he d'acceptar tal com sóc. El millor que puc ser és ser jo mateix.

Has llegit poetes catalans?

Els poetes els tinc poc llegits. De mica en mica m'estic escolant en el tema històric català, i m'hi estan ajudant amics com el Gerard. Per a mi és important formar part del meu entorn, i cantar en català em fa sentir molt més integrat. És molt important sentir que estic despullant-me davant de gent que parla el mateix idioma en què estic cantant.

En una entrevista a l'ARA el teu pare explicava que li agrada molt la teva música, i que tu ets "una gran persona".

Els meus pares m'han ensenyat que si ets bona persona ja està bé, també què vol dir ser consistent i què és l'ètica de treball. Ho tinc a les venes. Em fa gràcia que hagi dit això el meu pare.

stats