Pau Faner publica una novel·la d'aventures pacifista
'El mal de la guerra' té com a escenaris la conquesta de Mallorca i la croada religiosa contra els càtars
Barcelona.Marc Roses, el protagonista d' El mal de la guerra (Proa), que al principi de la novel·la només ambiciona casar-se amb l'Ada, de qui està profundament enamorat, no és un cavaller, sinó un simple soldat. "No du armadura, sinó un vestit de roba prima, i no porta més que una llança i un escut", descriu l'escriptor Pau Faner (Ciutadella, 1949). "És carn de canó", afegeix.
A Faner no li agraden les etiquetes. "Dir que El mal de la guerra és una novel·la històrica és inexacte. És més aviat una novel·la d'aventures on la història és el marc i no la protagonista. La història important és la història petita", assegura.
Marc Roses, fill d'una parella d'hostalers, és acusat injustament d'un crim sexual a la Barcelona del segle XIII. Qui l'acusa és l'altre pretendent de l'Ada, un home de família noble, que per desfer-se del seu rival el fa empresonar. Per recuperar la llibertat, Roses s'enrola amb les tropes de Jaume I i participa en la conquesta de Mallorca.
Roses és a primera línia, cava trinxeres, l'apedreguen, li llancen sagetes i cau malferit diverses vegades. "Molt pocs soldats d'infanteria sortien vius de la primera línia de batalla i de les trinxeres que assetjaven una plaça forta com Ciutat de Mallorca durant mesos, i els que en sortien vius acabaven tarats, ferits per a tota la vida, marcats amb el mal de la guerra", descriu Faner. Aquest és el títol del llibre i el tema de la novel·la. "El tema no és ni el segle XIII, ni la conquesta de Mallorca, ni la persecució dels càtars ni les bruixes. El mal de la guerra és una novel·la antibel·licista. La guerra només produeix morts i malaltia, no hi ha ni vençuts ni vencedors", reflexiona l'escriptor menorquí.
La desfeta dels càtars
A Faner li agrada provar coses diferents i encarar-se a nous reptes. En els seus més de quaranta anys de trajectòria literària ha rebut una desena de premis, com ara el Nadal, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Víctor Català i el Sant Jordi de novel·la. El mal de la guerra parla d'un conflicte bèl·lic del segle XIII, però hauria pogut ser qualsevol altra guerra, fins i tot la que va succeir a Espanya entre el 1936 i el 1939. " La Guerra Civil és massa recent, les ferides encara no s'han curat. Hi ha odis i seqüeles. M'hauria d'haver inclinat per un bàndol o per un altre. Amb l'Edat Mitjana com a escenari tenia més llibertat", argumenta.
El mal de la guerra té l'estructura d'una novel·la d'aventures i té intriga: fins al final no se sap qui hi ha realment darrere els crims sexuals pels quals és acusat injustament Roses. Però sobretot la novel·la de Faner descriu el dia a dia d'un home traumatitzat per la guerra en una Barcelona de nobles, clergues i mercaders, oberta al Mediterrani.
Al final de la novel·la apareixen els càtars. "Eren tan pobres i en certa manera tan rebels, tan silenciosament rebels, tan oposats a la riquesa i als poders establerts, que per força havien de connectar amb la manera de ser del meu personatge", explica Faner. En aquest capítol no hi ha grans herois, ni tresors ni calzes místics: hi ha persecució, dolor i mort.
El mal de la guerra , però, és també una novel·la optimista. L'amor sobreviu a tot. "És optimista perquè jo sóc optimista. Si no hi ha optimisme, no queda res", conclou Faner.
