Paty Cantú, pop a la mexicana amb ‘trap’ i balades

Dijous actuarà a la sala Sidecar de Barcelona, un local amb aforament petit sobretot si es compara amb els que té a Mèxic

La mexicana Paty Cantú no necessita presentació al seu país. “Pràcticament he crescut davant del públic”, diu aquesta cantant i compositora nascuda el 1983 que primer va formar part del duo de pop Lu i que des del 2008 manté una carrera en solitari que combina amb la composició de cançons per a artistes com Raphael, Ana Torroja, Bustamante i Alejandra Guzmán, entre d’altres. Ara ha decidit “mostrar-se” a Europa i dijous actuarà a la sala Sidecar de Barcelona, un local amb aforament petit sobretot si es compara amb els que té a Mèxic. “No vinc amb cap ínfula. Al contrari, vull connectar amb la gent no amb un DJ que prem el play i un micròfon amb autotune, sinó amb un concert en viu. És allà on la música esdevé art i no és només un mitjà d’entreteniment”, explica.

El concert és una extensió de la gira del disc #333 (EMI-Universal, 2018), un treball en què Cantú va voler anar més enllà d’una determinada manera d’entendre el pop. “Finalment vaig atrevir-me a trencar unes barreres que jo mateixa m’havia posat. Hi havia gent que em deia que havia de seguir fent el que feia, perquè era el que funcionava. D’altres em deien que en cap cas fes reggaeton, i alguns m’aconsellaven precisament que havia de col·laborar amb astistes de reggaeton perquè és el que em podia ajudar internacionalitzar-me més ràpidament”, recorda. Al final va triar el camí del mig, “fusionant pop, cúmbia, R&B, trap i balades” i col·laborant amb artistes tan diversos com el guatemalenc Jesse Baez (que serà al Sónar), el reggaetoner porto-riqueny Juhn, la colombiana Karol G i l’espanyol Pablo López, entre d’altres.

Paty Cantú, celebrada com a drama queen pels fans mexicans, va començar a compondre “commocionada” per Alejandro Sanz. “Encara anava a l’escola quan vaig escriure Piénsalo bien, que té una lletra intensíssima i que era jo intentant ser Alejandro Sanz”, diu. Després va anar sumant-hi referents, d’Alanis Morissette i Shakira a grans noms de la música mexicana com “Lila Downs, Eugenia León, Armando Manzanero, José Alfredo Jiménez i Consuelito Velázquez” fins a arribar a la fusió de #333, que ella defensa amb exemples com Miento, la col·laboració amb Jesse Baez. “Amb ell fem un trap que no sona com el típic trap en espanyol. Aquest és el propòsit, fer una cosa diferent. Al cap i a la fi, música urbana no és només el trap, sinó qualsevol ritme que ve del carrer. Tot es pot barrejar”, assegura l’artista mexicana.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF