El govern espanyol no garanteix que s'exhumi Franco abans de les eleccions

MadridQueda una setmana perquè la família del dictador Francisco Franco anunciï al govern espanyol el lloc on volen enterrar les restes després de la hipotètica exhumació. Això és el que espera l'executiu, però previsiblement no passarà: els Franco esgotaran el termini i presentaran un recurs al Suprem demanant com a mesura cautelar que s'aturi el procediment. Tot i que s'havia apuntat que el govern podria forçar la màquina i actuar abans de la resolució del Suprem per acabar la legislatura complint el primer compromís que va adquirir Pedro Sánchez, avui l'executiu ha frenat. La cautela ha sigut la divisa. La Moncloa és conscient que haurà de passar la patata calenta de l'exhumació de Franco al Tribunal Suprem.

Fonts de la Moncloa asseguren a l'ARA que "no hi ha intenció de forçar els terminis". En roda de premsa del consell de ministres, la ministra portaveu, un cop més, ha evitar contestar si l'exhumació es farà efectiva abans de la fi del mandat, però ha considerat que l’executiu espanyol "ha complert" completant la part administrativa de la qüestió, cosa que va fer la setmana passada, i ha deixat en mans de la justícia el desenllaç final.

Tot i això, hi ha moviments creuats. D'una banda, Patrimoni Nacional ha demanat a l'abadia del Valle de los Caídos que presenti un "pressupost equilibrat, fonamentat i veraç" per poder rebre la subvenció anual que li correspon per valor de 340.000 euros. D'aquesta manera, el govern de Pedro Sánchez vol collar la comunitat religiosa, que a través del seu prior s'ha oposat a l'exhumació del dictador.

D'altra banda, el govern central insistia aquesta setmana que el Vaticà els dona la potestat per procedir a l'exhumació. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va dir dijous que en la carta enviada pel secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, es "reconeix l'autoritat civil", en referència a l'executiu, com la que "té la facultat" d'exhumar les restes de Francisco Franco. Abans, el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, havia precisat que "no és el mateix dir que l'Església no s'oposa a l'exhumació que dir que hi dona suport".

L'amenaça als comptes del Valle

El Valle de los Caídos està administrat de manera temporal –però des del 1982– per la Fundación de la Santa Cruz del Valle de los Caídos i els monjos tenen cedida la gestió de l'abadia, l'hostatgeria i l'escolania. Per això se'ls envia la subvenció anual. La partida de 340.000 euros, recollida en els pressupostos generals del 2018, es transferirà quan presentin un "pressupost d'ingressos i despeses equilibrat" que es pugui analitzar "econòmicament i comptablement". Amb aquest objectiu, se'ls va enviar un requeriment a finals de gener. Aquesta mesura també obeeix a la recomanació del Tribunal de Comptes, que des del 2017 demana que en el pressupost de la Fundació que administra el monument es presentin els ingressos i despeses gestionats per l'abadia.

Patrimoni Nacional admet que "porta una setmanes esperant" el document dels monjos, però asseguren que aquesta situació –el retard de la presentació dels comptes– es produeix des de fa anys. Per tot això, la Fundació encara no ha fet la transferència econòmica a la comunitat benedictina. La fundació té 31 treballadors al Valle de los Caídos i té una despesa d'1,8 milions d'euros anuals; recapta en entrades un total d'1,5 milions d'euros.