Un home seu davant d'un tanc aturat just davant de l'Arc de Triomf, la torre Montparnasse està en flames i alguns franctiradors apunten els vianants des de Notre-Dame. París està en guerra. Es pot veure claríssimament al Palais de la Monnaie, gràcies a una exposició oberta fins al 17 d'abril que s'està convertint en l'esdeveniment de la temporada.
L'exposició Peurs sur la ville (pors a la ciutat) juga amb imatges històriques, reals i fictícies que submergeixen el visitant en un món de combats al carrer, pillatge i terrorisme. L'objectiu: recordar la fragilitat de la pau.
La visita a l'exposició comença amb una ferma declaració de Marc Gallo, assagista i historiador membre de l'Acadèmia Francesa, que ens anuncia que París és un volcà adormit, però en potència. "Vigileu", ens diu el missatge de Gallo: "Calen decennis per imaginar i construir la pau i un sol gest per destruir-la". Un text gairebé apocalíptic, avantsala d'una visita a l'epicentre de la violència urbana.
La por real
Articulada en tres parts, Peurs sur la ville ens situa en un món allunyat de l'idíl·lic París que les guies insisteixen a definir com a ciutat de l'amor, del glamur i del prêt-à-porter . A la primera part de l'exposició, fotografies dels arxius del Paris-Match , la publicació que va ser icona del fotoperiodisme, s'encarreguen de conduir-nos en un viatge a la violència real de què París ha estat testimoni i víctima. L'alliberament, la brutalitat de la repressió policial durant les manifestacions del maig del 68, els atemptats terroristes dels anys 70 i 80, la guerra als banlieues ... Les víctimes i la sang als restaurants de Saint-Germain-des-Prés o al Marais són també París. Però no cal que corri la sang: una imatge de la ciutat dels 4.000 de la Courneve, l'edifici d'habitatges llavor de tants conflictes als suburbis de París, és suficient per advertir al primer cop d'ull el malestar social que es cou darrere les finestres. De fet, com recorda en una nota Olivier Royant, el director del setmanari: "Aquí descobrireu i retrobareu algunes de les tragèdies que han fet l'ànima de París". L'ull dels fotògrafs de Paris-Match n'ha estat testimoni històric, un testimoni que sacseja el visitant: París no ha estat sempre una festa.
El gran ull de Google
La segona part de l'exposició, la sèrie Paris street view ens introdueix a la idea que la violència urbana comença avui per la despersonalització. Qualsevol pot robar-nos un moment que crèiem únic: només cal una connexió a internet i entrar al món de Google Street View, el servei de mapes de Google. Atenció als petons clandestins a racons que creies amagats, atenció a aquell cigarret en el trajecte a casa si dius que has deixat de fumar... Amb la mostra, l'artista alemany Michael Wolf fa prendre consciència de la intromissió d'un objectiu invisible que atempta contra el nostre dret a la imatge. Wolf ha fet una meticulosa tasca de selecció: ha mirat amb lupa les fotografies captades per les càmeres de Google i n'ha extret moments banals que el sol fet de la tria converteix en únics. Les imatges pixelades extretes del seu ordinador volen demostrar que ja no estem sols: algú ens vigila. I això inquieta, tot i el missatge de Google: "Treballem per protegir la teva privacitat".
París: camp de batalla
Finalment, entrem a la sala de la gran la batalla: La guerre ici (la guerra aquí). Patrick Chauvel, veterà fotògraf de guerra, ens sorprèn aquí amb fotomuntatges que superposen les seves fotos originals de conflictes d'arreu a paisatges parisencs: un blindat libanès a les portes del Panteó, cadàvers de soldats soviètics a la Place Vendôme, el Sacré Coeur fumejant a Montmatre...
Art i periodisme es conjuguen en una idea que el fotoreporter va començar a concebre l'any 1997, en el retorn d'un dels seus viatges a Txetxènia: "I si porto la guerra a París?". França, diu Chauvel, viu avui un dels períodes de pau més llargs de la seva història i la violència ha esdevingut un episodi marginal, però no podem abaixar la guàrdia: la pau és fràgil. Ell, que ha treballat a l'Afganistan, el Líban, els Balcans, Israel i Palestina, n'és conscient, però ho som tots? Chauvel ha volgut cridar l'atenció del visitant traslladant la guerra a cèlebres escenaris de París en imatges que pertorben per la seva versemblança. Ni un sol turista a la vista: a la capital més visitada del món, ara podem sentir el brunzit de les bales.
Les revolucions al món àrab fan sens dubte més oportuna que mai aquesta mostra que pretén ser una reflexió sobre com la violència latent que dorm a cada societat pot explotar en el moment més inesperat i crear un conflicte. Chauvel i els fotomuntatges, que sempre es mostren amb l'original al costat, aconsegueixen fer de París una ciutat sinistra. Per sort, a la sortida del Palais de la Monnaie, al Quai de Conti, es pot agafar aire fresc i travessar el pont Neuf per comprovar que la Torre Eiffel no està en flames. I sí, potser sí que a la sortida és tot un plaer assaborir el gust de la pau.
Un bombardeig al pont Alexandre III, al Sena.
