LITERATURA

Paranimals: la lluita per salvar el món de la por

El periodista Héctor Rubio entra a la novel·la fantàstica

Ficau dins una coctelera les línies mestres de la literatura fantàstica, una gran guerra mundial, la biotecnologia, elements de la mitologia maia, la situació dels menors abandonats als carrers, diverses emocions, cossos paramilitars vestits de veterinaris... i us trobareu davant Casa del miedo, la primera novel·la del periodista Héctor Rubio.

La presenta sense pretensions, com un “producte de gènere” fruit de “l’escapisme pur i dur” que té com a objectiu l’entreteniment i la diversió. Això sí, Rubio ha creat tot un univers creatiu on s’emmarca Paranimals, el grup de vetectius -veterinaris detectius- que s’encarrega de protegir Rhilene de tot allò que viu més enllà del límit, la frontera d’energia que separa el món civilitzat dels monstres, i de tot allò que s’atreveix a travessar-lo: “bèsties ferotges”.

La protagonista d’aquesta història d’aventures és Nono Salvatore, una de les vetectius de Paranimals, que viu amb una de les moltes nines abandonades de Rhilene, Lala, i amb el seu gambutzí -que es diu Mopis en una clara “clucada d’ull als lectors mallorquins”-. Els acompanya Dondon, un personatge amb una característica molt important, de la qual disposa com a resultat dels experiments que durant la gran guerra es van fer amb ell i amb altres soldats.

Nono odia la humanitat i, si bé Rubio considera que el pessimisme és “una cosa que va amb el gènere”, reconeix que pot tenir també un component d’“aquesta generació que se sent derrotada”. No obstant això, aquesta història que vol agradar tant a joves com a adults és també un relat sobre com l’amor i altres emocions són capaces de vèncer la por, representada per Ch’amiya Baq, un déu venjatiu que viu més enllà del límit amb altres déus, que probablement tindran un paper fonamental a les següents entregues de la saga.

Les emocions també són un element clau, precisament perquè l’autor considera que són allò “que et fa veure el millor i el pitjor de tu”. Reconeix que l’obsessiona com “moltes vegades estam dominats per les emocions” i per això els va donar tant de protagonisme.

De moment, qui vulgui saber què els passa als protagonistes de la història després de Casa del miedo haurà d’esperar fins a la tardor del 2018, quan està previst que es publiqui la segona part, aquesta vegada simultàniament en versió electrònica i en paper. L’univers de Paranimals ha arribat a l’edició física un any després de la digital gràcies a l’autoedició i, segons Rubio, es tracta d’una feina “gairebé més seriosa que l’escriptura en si mateixa” i no només per la distribució, que “és el que li queda per conquerir a la literatura independent”, sinó també per l’edició, la maquetació i la correcció: “Quan acabes el llibre, és el començament d’una aventura molt més gran”.

La novel·la inclou elements, com una gran guerra on s’experimenta amb els humans, que recorden la història del segle XX, però també d’altres que fan pensar en el futur, com l’ús de grans arbres integrats amb els edificis que confonen les seves copes amb el fum de la ciutat. “Crec que l’element biotecnològic no ha estat gaire explorat a la fantasia juvenil o a la ciència ficció -afirma l’autor- i a mi m’agradaria que l’agricultura o la natura es tractassin millor davant el desenvolupament tecnològic”.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF