Palma no vol amagar el passat xueta

PalmaLa memòria dels xuetes mallorquins quedarà recollida, a partir de l'any que ve, en el nou centre d'interpretació del Call Jueu de Palma.

L'Ajuntament ja té enllestit el projecte de creació d'aquest centre, que s'ubicarà en un indret emblemàtic de Ciutat: un annex del palau Can Bordils, que avui dia és la seu de l'Arxiu Municipal (carrer de l'Almudaina). I és, a més a més, l'antiga casa de Maymó Beniferaix en temps de la Reconquesta.

El naixement d'aquest centre ha aconseguit un fet quasi insòlit a l'Ajuntament de Palma: el consens de les esquerres i la dreta. La proposta de vehicular un espai per a la memòria xueta prové del regidor Antoni Noguera (MÉS), malgrat que en legislatures anteriors ja era una idea abordada per diferents equips de govern. En tot cas, Noguera assegura: "Creim que la nostra proposta és una aposta per la justícia i la memòria històrica, que connecta cultura i turisme. I per a la ciutat ha de representar una oferta cultural de primer nivell".

Ara només queda esperar a l'elaboració del pressupost de 2014, en què Cultura fa comptes destinar una partida inicial de 50.000 euros per sufragar les obres de la reforma dels espais on s'ubicarà el centre d'interpretació. El regidor Fernando Gilet explica que el cost del projecte no és gaire gran, ja que posteriorment se n'externalitzarà el servei d'atenció al públic i el manteniment. Per tant, una empresa externa pagarà un cànon a l'Ajuntament de Palma a canvi de cobrar una entrada, de preu reduït, als turistes que el visitin.

Cort no oculta que la posada en marxa del centre respon, en gran part, a la seva capacitat per atreure turisme internacional. "Moltes persones jueves fan turisme de creuer", explica Gilet, qui afegeix que esperen suscitar l'interès de la comunitat jueva internacional.

Entre els atractius d'aquest petit museu, s'hi trobaran cartografies xuetes; ormejos, llibres i documentació diversa; i ornaments religiosos del culte jueu. Tots aquests elements es podran veure a l'interior del palauet, que és la sala que ha de menester més reforma.

Arcs islàmics

La segona part del centre s'emplaçarà al pati exterior del palau, que servirà d'entrada per als visitants. "Volem que el pati sigui l'espai on introduir els visitants a l'atmosfera d'un temps", comenta Gilet. El pati, de fet, gaudeix d'una potent arquitectura amb arcs d'època islàmica. "Hi farem un condicionament acústic, de manera que els sons ajudin a accedir sensorialment a la memòria dels xuetes", indica el regidor de Cultura. I afegeix enmig de rialles: "Vaja, que hi posarem un poc d'èpica!".

I serà l'èpica d'una col·lectivitat ben antiga a Palma. Tal com assenyala Tummy Bestard, cronista oficial de Palma, "els xuetes estan arrelats al Call Jueu de Ciutat, aproximadament, des de l'any 1300". De fet, assegura Bestard, "és molt important remarcar que no només hi són des de la Reconquesta, sinó que vénen de molt abans". I revela que es creu que ja hi havia xuetes en el segle V.

En aquella època, els xuetes ocupaven llocs en l'alt funcionariat. I amb l'arribada de Jaume I aquest estatus es manté.

La pervivència de l'estigma

Ben prest, però, els xuetes passaren a patir l'estigma de la seva condició, el qual, malgrat ser ja en el segle XXI, encara perdura en part de la societat mallorquina. Segons Jacqueline Tobiass, presidenta de l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, "les associacions hem ajudat molt en aquesta lluita, obrint una escletxa en un tema molt oblidat". I rememora l'assetjament que patien fins no fa tants d'anys: "L'any 1992, hi havia Policia Nacional a la porta de Sa Nostra durant unes jornades coincidint amb el 500è aniversari de l'expulsió dels jueus".

Per contra, Albert Bonnín, de l'entitat Memòria del Carrer, ho veu molt millor: "Jo crec que l'estigma del xueta està totalment eradicat, almanco des de fa dues generacions". En posa un exemple: "Ara pareix que tothom vol reivindicar el seu passat xueta, perquè denota tradició, pareix més mallorquí".

Per part seva, Manel Quadreny, membre d'ARCA-Llegat Jueu, assegura que, "a diferència d'altres ciutats, a Palma la gent es reivindica com a xueta". En realitat, és difícil que els palmesans de soca-rel no siguin un poc xuetes. "La gent que és palmesana de moltes generacions és molt poc probable que no tingui sang jueva", conclou Tummy Bestard.

Albert Bonnín s'hi mostra d'acord: "Hi ha molta gent que ni ho sap, perquè les dones perden el llinatge, però ho són". Així mateix, apunta que "d'ençà que es fan les jornades de cultura xueta, ens ha anat millor, perquè fins ara havíem patit molt d'abandonament institucional".

Així que sembla que Palma deixa enrere l'estigmatització dels xuetes i comença a reivindicar el seu passat jueu.