LA CIUTAT ENVAÏDA

Palma construeix la gran murada

El segle XVI començà malament per als habitants de Palma. La tensió entre la Part Forana i la ciutat anirà creixent i donarà peu a la revolució més important fins llavors coneguda

REVISAT PER MIGUEL JOSÉ DEYÁ BAUZÁ

El segle XVI començà malament per als habitants de Palma. La tensió entre la Part Forana i la ciutat anirà creixent i donarà peu a la revolució més important fins llavors coneguda. A remolc de les Germanies, que també es produeixen a València, i de les Comunidades de Castilla, Mallorca coneixerà uns fets dramàtics, una autèntica guerra civil que durarà gairebé tres anys, del 1520 al 1523.

La revolució agermanada, finalment capitanejada pel menestral Joanot Colom, va ser sufocada amb la intervenció de l’exèrcit imperial de Carles V i va produir a Ciutat un estat quasi de ruïna, ja que també va coincidir amb una epidèmia de pesta molt important. Més de dos centenars de persones foren condemnades a mort o a galeres, a més de les execucions sumaríssimes sense judici.

Tot i la mida de la ciutat, les murades eren ja inoperatives a la segona meitat del segle xv. Caracteritzades per la seva alçària i amples cortines, eren un blanc perfecte davant els avanços de l’artilleria. A més, el perill nord-africà -singularment algerià- ja molt important abans de les Germanies, es va veure augmentat des d’aleshores. Es començà un debat entre els partidaris de reformar porcions concretes de les murades i els partidaris d’aixecar-ne de noves. Es pot afirmar que fins a l’abdicació de Carles I (1555) s’optà per reformes concretes i posteriorment per altres de més volada que inserissin el sistema defensiu de Ciutat i de les Balears dins un sistema més global que incloïa el Llevant espanyol, Catalunya i les possessions italianes de la monarquia hispànica.

La construcció de la murada renaixentista és segurament l’obra més colossal de la història de Palma. Una obra que durarà més de 200 anys. Començà per la porta de Santa Catalina el 1574 i acabà amb el front de la mar cap al 1800.

L’obra va ser inicialment dirigida pel conegut enginyer italià Giovan Giacomo Palearo, anomenat Fratin, i, posteriorment, durant més de 30 anys per Antonio Saura i després per Vicente Mut. Va ser finançada al 50% per la Corona i per la ciutat. La demolició que començà el 1873 amb la Primera República acabà el 1930. Així i tot, fou una obra polèmica durant tota la seva construcció i també la seva demolició. Una vegada acabada aquesta, serà objecte de nombroses intervencions que marcaran bona part de la història de l’urbanisme de Palma.

Relacionat amb la construcció de la murada, durant el període comprès entre els anys 1613 i 1618, en època de Felip III i de l’inici de la llarga decadència de l’imperi espanyol, es durà a terme una de les transformacions que marcaran la història de la ciutat: el desviament del llit de la Riera fora de la murada. Aquest desviament va donar seguretat a la població de Palma, ja que de tant en tant provocava inundacions, de vegades molt greus, com les de 1403 i 1444, amb milers de víctimes mortals. El desviament va ser també molt important perquè la ciutat guanyà un espai públic que la vertebrà i acabà essent el més popular de Ciutat: el passeig de les Rambles, la plaça del Mercat i el Born.

Una mostra que les antigues edificacions i transformacions de ciutat prenen de vegades una inusitada actualitat, són projectes com el que hi va haver el 1988 de cobrir la Riera per fer-hi un aparcament subterrani o el debat sobre les terrasses del Born que hem tingut fa poc.

Durant el mateix regnat de Felip III també es va construir el castell de Sant Carles, la primera fase del qual data dels anys 1610-1612. Posteriorment es dugueren a terme altres iniciatives per a la modernització de la defensa de ciutat com ara, entre d’altres, la reforma gairebé integral de la torre d’en Pau, a l’altre costat de la badia, i altres elements que conformaren el sistema defensiu de la ciutat.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF