Palma XXI presenta el tercer volum de la 'Biografia de Ciutat', dedicada a l'època franquista
L'obra fa un recorregut per la història de la capital mallorquina des de la Guerra Civil fins a la mort de Franco
PalmaCom van copejar Palma la Guerra Civil i la postguerra? Quins van ser els esdeveniments clau que van marcar la transformació veloç de la ciutat fins a l'arribada de la democràcia? Aquestes són les preguntes que mira de respondre el tercer volum de la 'Biografia de la Ciutat', elaborada per Palma XXI i que repassa el recorregut que viu la capital mallorquina des de l'esclat de la Guerra Civil fins a la mort de Franco. L'obra ha estat presentada aquest dijous vespre a la biblioteca de Cort, en un acte en què han participat la presidenta de Palma XXI, Lluïsa Dubon; el coordinador del projecte i secretari de l'entitat, Jaume Garau, i Climent Picornell, doctor en Geografia i un dels col·laboradors de l'obra.
El llibre ha estat plantejat des d'una metodologia innovadora, ha assegurat Dubon, ja que cada autor ha elaborat la seva part, després hi ha hagut la feina de coordinació i, finalment, la revisió per part de diversos experts en cada temàtica. Així, ha sorgit una obra "àgil, flexible i ben documentada", ha precisat la presidenta de l'entitat. Per part seva, Picornell ha posat en relleu el fet que l'obra estigui abordada des de diferents disciplines, com la història, l'arquitectura i l'urbanisme, la cultura, la sociologia i altres disciplines, fonamentals per entendre les intenses mutacions que va viure la ciutat en un convuls segle XX.
"Parlam de 'Biografia de Ciutat' perquè la ciutat és un cos viu i és per això que la tractam des de diferents disciplines", ha explicat Picornell abans de fer una breu ressenya de l'obra. Ha començat, efectivament, amb l'inici de la Guerra, el 1936, i recordant fets com els 62 depurats de l'Ajuntament de Palma, els bombardejos republicans sobre la ciutat i el fre al projecte de modernització del batle Emili Darder, afusellat pel bàndol franquista; i ha acabat amb la mort del dictador.
En aquestes dècades, ha recordat l'enduriment de la repressió, que va significar el fracàs del desembarcament republicà, la crisi de subsistència durant la postguerra, que "va ser pitjor a Palma que als pobles de la Part forana", la figura imprescindible de l'arquitecte Gabriel Alomar, a més de l'arribada primerenca del turisme, als anys 1950, amb aquell cartell del niu amb llocs com la Seu i la Llonja a dins que volia atreure els noucasats a visitar la ciutat en els viatges de noces. A més, ha fet referència a la creació el 1951 del Ministeri d'Informació i Turisme i el 'boom turístic' definitiu a la dècada dels 50, en què es dupliquen el nombre d'habitatges construïts durant la dècada anterior.
"Comencen a emergir els constructors i hotelers i el caciquisme tradicional dona pas a un nou caciquisme de lleialtat al franquisme", ha assegurat el doctor. Amb l'eclosió turística arriba l'ebullició de la vida nocturna i també una resistència més clara: la creació de l'Obra Cultural Balear (1962), el primer concert de Raimon a la ciutat (1965), Maria del Mar Bonet cantant 'Mercè, Palma n'és llunyana', Lluís Llach a l'Auditòrium (1970)...
Així, Picornell ha recitat un tast d'aquesta obra que ja es pot consultar a la pàgina web de Palma XXI. "Nosaltres perseguim una utopia: fer una biografia oberta, que no tingui fi, molt ben documentada i en què la gent se senti reflectida. Una obra col·lectiva en què tothom se senti propietari", ha conclòs el coordinador del projecte, Jaume Garau.
