Institucions culturals
Misc 18/05/2020

Oriol Ponsatí-Murlà: "Podria arribar a acceptar que hi va haver fraccionament en el comissariat de l'Any Bertrana"

El director de la Institució de les Lletres Catalanes defensa la gestió de Laura Borràs a l'entitat

i
Núria Juanico Llumà
7 min
El director de la ILC, Oriol Ponsatí-Murlà, en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa Sindicatura de Comptes va publicar el 6 de maig un informe en què concloïa que la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va fraccionar contractes menors del 2016 al 2018. L'informe es va vincular mediàticament amb la investigació del Tribunal Suprem sobre Laura Borràs per presumptes contractes irregulars quan dirigia la ILC, del 2013 al 2018. L'actual director de la ILC, Oriol Ponsatí-Murlà, defensa que quatre dels cinc contractes assenyalats per la Sindicatura de Comptes no es van fraccionar i qüestiona la independència de l'entitat.

Han passat 26 anys des que la Sindicatura de Comptes va fiscalitzar els comptes de la ILC fins ara, que hi ha tornat.

Em sembla que no és gaire normal que hagi de passar més d’un quart de segle perquè tornin a venir-nos a veure. Aquesta mena d’informes s’haurien de fer cada dos o tres anys. Vam acollir com una molt bona notícia que es presentessin després de tants anys. Vam seguir un procés en què ens van anar demanant tota una sèrie de documentació i al setembre es va instal·lar un treballador de la Sindicatura a la institució. Vam estar enraonant molt. És un procés molt positiu. Serà un guany objectiu innegable.

Com ha rebut les conclusions de l’informe?

Amb una sensació de decepció profunda. Quan en van presentar l’esborrany vam reunir-nos amb ells i vam aportar informacions de context que permetien que moltes de les observacions que ens feien caiguessin, perquè no tenien sentit. La meva intenció era no presentar cap mena d’al·legació a l’informe. Ens hem trobat que no han incorporat tota aquella documentació que els vam proporcionar.

Com ha afectat que hi hagi un cas judicialitzat al voltant de la ILC?

No t’ho sé dir ni t’ho puc dir. Això és competència de la Sindicatura. És evident que quan pren aquesta decisió sap que està anant a fiscalitzar un òrgan del qual hi ha obert un procés judicial. Vull pensar que la Sindicatura és capaç d’actuar de manera independent, sense deixar-se influir per res. Ara, quan veig el resultat de l’informe, em costa una mica de creure que s’hagi portat a terme abstraient-se de les informacions que apareixen en mitjans de comunicació en relació amb la judicialització de la ILC. Em sembla que l’informe no s’ha fet de manera absolutament independent.

Quan es van fer públiques les conclusions de l’informe es van vincular amb les investigacions pels contractes de la ILC quan Laura Borràs n’era directora. Però el Tribunal Suprem investiga contractes del 2013 al 2017, mentre que la Sindicatura ha fiscalitzat l’exercici del 2018. S’han barrejat les coses?

La Laura Borràs és directora de la ILC durant setze dies del 2018. D’entrada, només per això, que d’aquest informe es puguin treure grans conclusions de la gestió de la Laura Borràs des del 2013 al 2018 ja és una mica estrambòtic. Ara bé, després resulta que ens demanen una sèrie de contractes del 2016 i del 2017. Volen analitzar recurrències, detectar si en alguns contractes coincideix el proveïdor i el concepte. Aquesta anàlisi es fa a partir d’una interpretació que no és gens ni mica clara, entenent que qualsevol recurrència en objecte o adjudicatari s’ha de considerar un fraccionament. Això no està escrit enlloc. No detecten mai cap adjudicatari que dins un mateix exercici percebi contractes que superin el topall establert. I llavors, com que no ho troben, van a buscar-ho en exercicis diferents.

Per què creu que la Sindicatura de Comptes va investigar contractes del 2016 i el 2017?

No sé a què respon però no és normal que es vagi a buscar recurrència fins a dos anys anteriors per poder dir que hi ha hagut un fraccionament amb un mateix adjudicatari a qui has encarregat dues coses que s’assemblen com un ou a una castanya. Veig unes ganes de trobar fraccionament on no n’hi ha que em deixen parat. Si he de reconèixer que hi ha fraccionament, com a molt, i encara em semblaria discutible, podria entendre que algú digués que en el cas del comissariat de l’Any Bertrana ens vam passar de 800 euros. En tots els altres contractes no hi ha fraccionament. Si realment això ho és, que m’expliqui la Sindicatura mateix com contracta, perquè està aplicant aquest criteri sistemàticament.

Què va passar amb els contractes del comissariat de l’Any Bertrana, que daten del 2016 i 2017?

Ja sé que és tirar-me pedres a la teulada, perquè evidentment l’O.P.M. de l’informe soc jo. Però és l’únic cas en què podria arribar a admetre que això pot ser considerat un fraccionament. Excediria en 800 euros el màxim fixat en el seu moment, que eren 18.000 euros. Hi ha un problema amb el tema dels comissariats. El contracte és una relació d’activitats concretes que fa el comissari. Algunes són tasques de preparació i d’altres són de seguiment de l’any. Sempre es fa en dos contractes, perquè tenim claríssim que són dues unitats funcionals diferents. Les quantitats estan segregades per cada tasca i activitat. El que paguem al comissari és la suma d’aquestes quantitats. És veritat que vam badar amb aquests 800 euros, ni jo ni la institució hi vam caure. Realment no s’hi va fixar ningú. El desglossament estava fet en els dos contractes, però tot i així hi vam posar com a concepte comú Comissariat Any Bertrana. Per això algú podria considerar que eren una única unitat funcional i, per tant, podria arribar a acceptar que en aquest cas hi va haver un fraccionament.

Obrir una convocatòria pública seria una manera de resoldre aquesta particularitat dels comissariats?

El comissariat de l’Any Bertrana era una doble commemoració i generava més feina del que és habitual. Normalment per als comissariats paguem entre 10.000 i 15.000 euros. Es fa un informe justificatiu del director de l’ILC que explica per què no s’han demanat els tres pressupostos, tot i no ser ni preceptius ni obligatoris. Però és que, per exemple, el comissariat de l’Any Carner difícilment es pot encarregar a algú que no sigui Jaume Coll. A qui li demanaràs que et faci dos pressupostos més del comissariat de l’Any Carner? Qui vols que ens faci el comissariat de l’Any Perucho si no és Julià Guillamon, que n’és el màxim especialista amb diferència? Si, amb una intenció molt lloable de transparència i pública concurrència, ens posem a demanar pressupostos, aquí el que acabarem és fent la comèdia dels pressupostos. Com a director de la ILC estic molt més tranquil assignant a Jaume Coll o a Julià Guillamon el comissariat de l’Any Carner o del Perucho i justificant-ho amb un informe que no pas demanant a segons qui que et faci uns pressupostos que saps que no tiraran endavant.

A banda del comissariat de l’Any Bertrana, la Sindicatura conclou que s’han fraccionat quatre contractes menors més.

Que es consideri fraccionament contractar la mateixa empresa de neteja durant tres exercicis consecutius per valor de 10.000 euros és una mica estrany. Igual que amb qualsevol altre servei recurrent que encarregues d’un any per l’altre. Tots entenem que fraccionar vol dir que tens una necessitat determinada, que costa més de 15.000 euros i que, per estalviar-te de fer un procediment obert, en fas diversos contractes. Això és fraccionar i això ho entén tothom.

La Sindicatura recomana canviar el funcionament de dos programes de la ILC amb molts contractes menors: Lletres en Viu, que consisteix en xerrades d’autors a les biblioteques, i Lletres a les Aules, en què els escriptors van a les escoles. S’han modificat arran de l’informe?

La Sindicatura va considerar que eren com una mena d’ajuda en espècies a les biblioteques i a les escoles. Ens van plantejar que féssim el mateix però a través d’una convocatòria pública. Amb les biblioteques ho farem així a partir del 2021. El programa de Lletres a les Aules genera un volum tan gran de contractes que no era àgil administrativament. La Sindicatura ens proposa una solució però nosaltres n’adoptem una altra a través del departament d’Educació, que hi podrà posar recursos humans i ens aniran molt bé. Volem que el programa creixi. Ara arribem a 650 visites, però la previsió és que en siguin un miler d’aquí a dos o tres anys.

Com ha afectat això la contractació menor de la ILC?

Tant en un programa com en l’altre paguem als autors 300 euros per visita. Gestionem 260.000 euros en uns 850 contractes. Un dels meus objectius des que vaig entrar a l’ILC és agilitzar i reduir la contractació. Ara estem en transició cap a aquest nou model. Amb un any haurem passat de gestionar un miler de contractes menors a uns 200. Els que quedaran són els que han de quedar. L’any vinent, i davant la insistència de la Sindicatura amb el contracte de la neteja, ens plantejarem si fem un procediment obert.

L’informe també apuntava al Festival Nacional de Poesia i la Fira Litterarum. Considera que la ILC atorga “subvencions encobertes” als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Móra d’Ebre.

En el cas de Sant Cugat ja havia pres la decisió, abans de l’informe, que la ILC es retirés de la coorganització del festival. Avui tenim un gruix i una densitat de festivals literaris que no justifica que nosaltres, com a administració, aportem recursos i diners a un festival mentre els altres han de passar un procés de concurrència. A Fira Litterarum el funcionament és pràcticament idèntic. És una activitat coorganitzada i cofinançada, no que donem uns diners a l’Ajuntament de Móra d’Ebre perquè tiri endavant una iniciativa seva. Tot i així, és veritat que formalment la manera de fer-ho ben fet és signar un conveni. I el vam signar divendres de la setmana passada.

Davant la publicació de l’informe, farà alguna cosa?

He demanat poder comparèixer a la comissió de la Sindicatura de Comptes per donar-hi el meu punt de vista. De moment no hi ha data. Vull tornar a fer explícites les al·legacions, de les quals s’ha fet absolutament cas omís, i estendre-les i ampliar-les si cal.

Tornant al cas judicialitzat de Laura Borràs, el Suprem investiga els contractes d’Isaías Herrero, que feia feina informàtica a la institució. Qui s’encarrega ara de les tasques informàtiques de la ILC?

Tota la contractació de serveis informàtics es fa de manera interna a través de l’àrea TIC del departament de Cultura.

Per què s’externalitzava abans si hi havia aquesta opció?

Fins al 2018 no hi havia l’obligació de fer-ho així. Hi havia tasques informàtiques que es feien internament i d’altres que s’encarregaven a fora. Quan la Laura [Borràs] va incorporar-se a la direcció de la ILC tenia una indicació claríssima del conseller Mascarell: o converteixes la ILC en una institució 2.0 o la tanquem. Tenint en compte el volum ingent de feina que representava, és normal que decidís externalitzar-les.

Com ha afectat la investigació del Tribunal Suprem la ILC?

A finals de novembre del 2018 ens van caure totes les pàgines web afectades. No podem entrar-hi com a administradors i editar-ne el contingut. Al final aquí la ILC es va gastar uns diners amb un proveïdor que li va fer un servei i resulta que ha desaparegut. Ara, per qüestions judicials relacionades amb aquest proveïdor, no és el moment més fàcil de fer segons quines gestions. Si volgués anar a reclamar a aquest proveïdor, l’hauria d’anar a veure a la presó. Segurament ho acabaré fent. Però abans de fer segons quina inversió m’he d’assegurar molt bé que aquest material no és recuperable.

Quantes pàgines web estan afectades per la investigació?

No arriben a deu. Són el fòrum Què Llegeixes, el Qui és Qui i pàgines web de commemoracions. La de l’Any Bertrana, l’Any Vinyoli, l’Espriu i el Llull.

stats