Cultura 21/09/2018

Manac’Or: digui trenta-tres

J. A. Mendiola
3 min
Llum trencadaés un documental colpidor de les dones que varen viure a Mallorca la Guerra Civil.

Manacor.- No hi ha dubte. És la capital del teatre que es fa i que es passeja per Mallorca. Crec que ja no té massa escalons per apujar el seu nivell, tant si la collita de l’any és bona com si no ho és. Per la capital passa el millor de cada casa i aquesta tampoc no és una excepció o jo diria que ha incrementat l’exhibició de productes locals, que li dona un valor afegit. Val a dir que tot el teatre que es representa és en la nostra llengua, que si algú pensa o vol fer creure que no hi ha producció suficient per omplir la temporada d’un teatre més principal, aquesta és la prova de tot el contrari. Parlam dels tres primers mesos, d’octubre a desembre en els quals podrem veure, si no he comptat malament trenta-tres espectacles, onze que venen de Catalunya i vint-i-dues produccions que s’han sembrat, recollit i cuinat a la nostra terra. Com si tal cosa.

Alguna d’elles ja fa poc que han iniciat el seu camí cap al màxim nombre de representacions possibles, cap a la màxima difusió, que fa que l’obra, com ésser viu que és, vagi creixent al llarg del seu trajecte. Fins i tot hi ha lloc per als dos fenòmens teatrals dels darrers temps, com són el microteatre i el teatre de barra, que no ho faran al lloc més idoni, perquè està clar que a la italiana és una altra cosa, bàsicament per la proximitat, però que, en qualsevol cas, agafa categoria de teatre amb lletres majúscules, que ho és. Ja dins el format habitual podem trobar en aquesta cursa d’obstacles que és la consecució de noves oportunitats d’exhibició el Rostoll cremat, de Toni Gomila, que s’haurà estrenat al Principal, i Set maneres de ser Hamlet, de Josep Pere Peyró, que ja va triomfar de valent en el seu pas pel Teatre Sans, on no sé quants cops varen haver de prorrogar. I Llum trencada, documental colpidor de les dones que varen viure a Mallorca la Guerra Civil, de Carme Planells i Aina Salom, dirigida per Pere Fullana. I Capaltard, el cruel microcosmos familiar de Neus Nadal que dirigeix Xavi Núñez. I Smiley: Una història d’amor, i d’humor, i de realitat, de Guillem Clua, amb Joan M. Albinyana al capdavant. I La conferència, monòleg de Rodo Gener. Una bona manera de mostrar el producte i contribuir a fer indústria, que falta fa.

D’entre les novetats torna una nova producció de Ganes de Mus, amb els mateixos protagonistes i naturalment el mateix director, Antoni Rosselló, de qui també podrem veure Al·lot de barca, que ja s’havia representat a Manacor fa pocs dies com a aperitiu de la mostra. També hi trobarem Quincas, la mort i la mort, que dirigeix Albinyana, de Jorge Amado, que interpreta Òscar Muñoz, que va posar un peu a Mallorca i encara no l’ha llevat. Les cançons perdudes, de Jaume Miró i dirigida per Joan Fullana. I Les simples Coses i Commedia all’ improvviso i dos espectacles dansa contemporània i…

Pel que fa als que arriben de fora, comanda l’expedició Èdip, la de Sòfocles, en versió de Jeroni Rubió i dirigida per Oriol Broggi, que fa doblet, perquè també és el director de Rostoll cremat. Humans, d’Stephen Karam, també arriba del Romea i que dirigeix Martio Gas, amb valor segur, com és ara la presència al repartiment de Jordi Bosch, una garantia. També fa gola Brossat. Vida en lírica i prosa de Joan Brossa, ve de La Seca, creació col·lectiva amb actors balears, Àlvar Triay, Catalina Florit, Salvador Miralles i Francesca Vadell. I Un cop l’any i Mala broma i Aka i Les noies de Mossbank Road i… Una feinada.

stats